Que el dret d’avortar estiguin en mans de les dones, per alguns, és vist com un signe de progrés de la societat, però per altres és vist com un signe d’una “societat de la mort”.

A principis dels anys noranta es va començar a limitar l’accés a l’avortament legal a la Polònia socialista. La Llei de planificació familiar, protecció de l’embrió i regulació de l’avortament es va aprovar el 1993 i és la llei vigent avui dia. D’acord amb aquesta llei, es permet l’avortament si hi ha circumstàncies mèdiques que ho aconsellin o si l’embaràs és causat per una violació. Tot i això, en tots dos casos avortar és difícil.

Les dades oficials mostren xifres d’avortaments molt baixes: 193 l’any 2004 i 225 el 2005. Són el resultat de la pràctica comuna als hospitals públics de refusar de fer avortaments, emparats per la “clàusula de consciència”. Al mateix temps, però, xifres no oficials parlen d’entre 80.000 i 200.000 avortaments realitzats fora de la xarxa pública, en hospitals privats pels mateixos metges que es negaven a fer-ho en els públics, alleugerits de consciència ara per la quantitat que reben per cada intervenció, equivalent a un mes de sou.

“Si tingués un embaràs no desitjat, hauria d’anar-me’n de Polònia o arriscar-me a una vida difícil aquí. Afortunadament, però, estic en una bona posició perquè tinc bons recursos econòmics”, ens explica l’Anna, de 32 anys, activista de la Federació polonesa per a la dona i la planificació familiar, els quals assessoren l’esquerra política a Polònia. El febrer de 2006 el cas d’una dona polonesa va arribar al Tribunal d’Estrasburg, ja que va ser obligada a continuar amb l’embaràs malgrat la seva salut precària. Com a resultat, aquesta dona va quedar discapacitada.

A favor de la família o a favor de la dona?

La prohibició de l’avortament no és només una qüestió ideològica: també és una qüestió pragmàtica, a causa de la baixa natalitat. També hi ha veus que insisteixen que la maternitat és una vocació natural i bàsica de la dona, que ara s’ha convertit també en un deure social. “Per què les nostres possibilitats de tenir i pujar molts fills són tan limitades, avui dia?”, demanen les membres del Fòrum femení de Polònia, en una carta del dia de la dona. Elbieta Kruk, membre de Llei i Justícia (PiS) demana als diputats del Parlament que acceptin que “l’avanç real de la dona requereix que la societat reconegui que hi ha deures de maternitat i de família”.

Moltes dones poloneses veuen els polítics com una amenaça a la seva persona: “És horrible, tota aquesta gent de la PiS i la LPR (Lliga de famílies poloneses). Són gairebé tot homes i volen tenir el dret de decidir sobre els altres. Entenc que fa mil anys això fos raonable, no sabien res sobre diversitat cultural i religiosa, però avui dia?”, es pregunta la Patrycja, una sociòloga de 28 anys.

Ventres polititzats

“Polititzarem els ventres”. Aquestes paraules, pronunciades pels responsables de la llei antiavortament, anaven dirigides a les dones que cridaven “Els nostres cossos, els nostres drets” i “El meu ventre em pertany” davant del Parlament.

La qüestió de l’avortament divideix la societat polonesa: en una banda hi ha aquells que creuen en els valors de la llibertat i l’individualitat, i en una altra banda aquells que creuen en els “drets superiors”. El sector de la societat que està a favor de la família és pròxim al punt de vista de l’Església catòlica, i creuen que els drets individuals es troben per sota de l’interès col·lectiu. Totes dues opinions tenen molts seguidors. Segons un estudi del CBOS (Centre de recerca sobre l’opinió pública) del 2006, un 44% dels adults polonesos eren favorables a l’avortament, mentre que també un 44% s’hi mostrava en contra. L’any 2005, en canvi, el “sí a l’embaràs” representava el 55% dels enquestats adults. Un 20% dels adults es mostren comprensius amb raons socials o personals perquè es pugui interrompre un embaràs durant les primeres setmanes de gestació, i el 76% admeten que la salut de la dona és una raó molt important a l’hora d’optar per un avortament.

En nom d’una mare?

L’organització La veu de l’Església, tot i que encara té molt ressò mediàtic, no sembla estar creant estat d’opinió. Estar en contra de l’avortament en nom dels drets dels infants encara no nascuts i no respectar els drets de les mares –una visió tradicional del matrimoni i la paternitat– provoca una diferència creixent entre la doctrina de l’Església i la vida de cada dia.

Hi ha cada cop més “cansament social”. Després de molts anys de discussions improductives, la qüestió de l’avortament encara no es troba al centre de l’activitat política. D’acord amb l’estudi del CBOS, un 42% dels polonesos adults asseguren que es tracta d’un tema molt important, mentre que també un 42% diu que és un tema secundari. “Hi havia més joves en manifestacions contra el ministre de dretes Giertych que dones manifestant-se contra la intensificació dels programes contra l’avortament”, ens diu l’Anna. “Sí, vaig a la ‘Manifa’, la manifestació feminista anual”. L’Anna espera contribuir a difondre les idees en què creu i que cada cop guanyin més acceptació social. “Ens trobem en una societat domesticada.”

L’experiència de l’any passat demostra que no s’acosta cap revolució. Totes les accions i paraules pretensioses porten al passat. Qualsevol esforç només pot donar fruit si ens centrem en el “treball en positiu, des de la base”, ens diu la Marta, de la Fundació feminista Oka. “Podríem començar amb canvis en el llenguatge que s’utilitza en aquestes discussions, en què un no nascut encara és el mateix que un embrió”.

La xacra de l’avortament clandestí

Tres preguntes a Wanda Nowycka, presidenta de la Federació polonesa per als assumptes de la Dona i la Planificació Familiar, co-fundadora de la xarxa ASTRA.

Quin és el principal problema de les dones embarassades que volen avortar?

Segons les estadístiques oficials, els metges polonesos representen una barrera important a l’accés a l’avortament legal. Es neguen a interrompre els embarassos legalment, ja que als hospitals públics prefereixen fer el paper de persones ètiques, fent servir les “clàusules de consciència” i alhora realitzen avortaments clandestins a canvi de diners. Per altra banda, la clàusula l’extenen a la planificació de la família, cosa que és completament absurda. Les dones no tenen on presentar queixes si el metge es nega a oferir aquest servei. Després d’aquesta mala passada, es resignen o recorren a la clandestinitat.

L’església catòlica té influència sobre com actua la societat davant l’avortament?

L’Església no només té veu i vot, sinó que juga un paper fonamental, ja que la prohibició de l’avortament l’any 1933 va ser introduïda a Polònia sota la gran pressió de l’Església. També s’assegura que de cap de les maneres es faciliti l’accés als anticonceptius i sempre protesta en contra de les proves d’educació sexual a l’escola.

Les dones poloneses marxen a l’estranger on l’avortament és legal?

Una part sí que hi va, però des del nostre punt de vista la majoria de dones a Polònia es sotmeten a l’avortament clandestí, en primer lloc perquè és més accessible i més a prop, tot i que el preu que han de pagar no es pot comparar amb el de l’estranger. Les poloneses marxen a l’estranger en algunes situacions, marxa més sovint qui viu a la frontera i té contacte amb els països veïns. Per a elles no és terra desconeguda. Es tracte de dónes amb una bona posició social i un bon nivell d’educació per a les quals no és un problema trobar per Internet una clínica a Holanda i aprofitar a més a més per fer un viatge lúdic.

Autora:Inga Pietrusiska

Traductora: Adriana Sayol