Si la UE no existís, la protecció de mediambient s’hagués anat en orris al continent. Mitjançant la seva nova estratègia- publicada el 7 de febrer- la Comissió Europea desitja marcar el camí als conductors dels automòbils. A partir de 2012, els vehicles nous podran emetre més de 120 grams de diòxid de carboni per quilòmetre recorregut.

Stavros Dimas, el comissari de Mediambient, portava dues setmanes desitjant publicar el seu informe sobre aquest assumpte. Aquest grec exigent desitjava rebaixar el màxim a 120 grams de CO2 [avui està a 160 grams per quilòmetre] gràcies al desenvolupament de nous motors.

Tot i així, el comissari d’Indústria, l’alemany Günter Verheugen, membre del partit socialdemòcrata alemany-, va afanyar-se a criticar les propostes de Dimas. Finalment, les emissions lligades al funcionament del motor dels cotxes es limitaran a 130 grams, mentre que els altres 10 grams podran rebaixar-se mitjançant sistemes de climatització més econòmics, millors rodes, recurs als biocombustibles o a materials menys pesats.

Una ecologista convençuda

En la seva lluita, finalment validada per la Comissió, Verheugen va comptar amb el suport de la cancellera alemanya i presidenta del Consell Europeu, Ángela Merkel- del partit conservador CDU-. A principis de gener, durant la reunió amb els actors principals dels sector de l’automòbil, Merkel va declarar que combatrà “amb totes les seves forces” el pla de protecció del clima llançat per Brussel•les. Una declaració que no ens ha de sorprendre: els constructors alemanys, com per exemple Mercedes i BMW, es guanyen el pa venent cotxes pesats i consumidors de molta energia; productors, per tant, de molta contaminació.

Dit això, les paraules de Merkel van sorprendre per la seva rudesa. Des que va accedir a la capçalera del Consell Europeu semestral, Merkel sempre havia apostat per la carta de la defensa del mediambient. Ja fos a l’Europarlament o en el recent Fòrum Econòmic de Davos, va definir la defensa del mediambient com el “desafiament més important per a la humanitat”. “És obvi que cada país ha de lluitar per ser eficaç a l’hora de reduir les seves emissions tòxiques”, va declarar el gener a la revista política Cicero.

Un perill per a l’economia mundial

¿Brindis al sol? Merkel pretén salvar desenes de mils de llocs de treball amenaçats per la nova regulació sobre les emissions de CO2. Tal afirmació pot ser certa: però si no actuem des de ja contra els efectes del escalfament climàtic, tota l’economia mundial es vindrà a baix. Una qüestió que el britànic Nicholas Stern, antic economista del Banc Mundial, preveia en el seu informe publicat el novembre passat durant la conferència sobre el clima, a Nairobi.

No és sinó fins a principis de febrer de 2007 quan la secretaria de la convenció-marc de Nacions Unides sobre canvis climàtics va dissipar els últims dubtes que planejaven sobre l’emissió de residus tòxics per part dels humans en relació a l’escalfament del planeta. Segons aquesta convenció, si els governs no frenen ràpid i amb fermesa les emissions de CO2, es preveuen greus conseqüències.

Merkel ho sap, igual que sap que els europeus temen els efectes del canvi climàtic. És un tema que figura al capdavant de tots els sondejos d’opinió. No només pels capricis del clima d’aquests últims mesos, sinó també gràcies a denúncies d’activistes com Al Gore i el seu documental Una veritat incòmode.

Un cop de timó

No obstant, la cancellera alemanya decideix defendre la indústria alemanya de l’automòbil, la clientela adinerada de la qual disposa de mitjans suficients per passejar-se per les ciutats al volant de cotxes 4x4 o d’elegants i pesats dissenys. Una postura anacrònica i poc raonable. Europa ha de canviar el rumb de la seva política mediambiental si desitja posicionar-se amb avantatge davant els desafiaments del canvi climàtic. El futur pertany als cotxes de baix consum. Negar-ho, és posar en risc la naturalesa i els llocs de treball de molta gent.

Encara que els ecologistes critiquen la Comissió per doblegar-se als interessos de la indústria de l’automòbil, Dimas s’ha marcat un punt. Per primera vegada, la indústria europea de l’automòbil es veu obligada a aportar el seu gra de sorra a la defensa del mediambient. Un pas endavant petit però important.