L’informe Stern aplicat a l’estrès? La idea és atractiva. El metge francès Philippe Rodet especialista en l’estudi de l’estrès, partint del cost del canvi climàtic, s’interessa per les conseqüències econòmiques de l’ansietat i per la seva curació. Segons les xifres de l‘Oficina Internacional del Treball (OIT), un 75% dels assalariats de les empreses europees declaren patir estrès. Segons el mateix estudi, un 30% de les baixes laborals són causades per l’estrès i un 85% dels directius es senten cada vegada més afectats per aquesta qüestió. Rodet proposa un mètode original per posar remei a aquest problema, a més a més de la sofrologia o els ansiolítics: la participació en el procés democràtic.

El reconeixement de l’estrès com un dels principals problemes de la societat contemporània cada cop és més estès. Quin és el cost de l’estrès?

És difícil de donar una xifra precisa. Al cost global de l’estrès s’hi ha de sumar el cost professional i el cost que sorgeix de les casualitats de la vida. Aquestes xifres es calculen fonamentalment a partir de la manca de rendiment i l’absentisme laboral, dels accidents causats per l’estrès i dels costos de les baixes relacionades amb aquesta malaltia. Per exemple a França, només el cost de l’estrès professional s’estima que s’eleva a 51 milions d’euros, segons les dades aportades pel sindicat de directius. Tanmateix, no existeixen dades referents a l’estrès global a França, un país on un 44% dels seus ciutadans i un 65% dels seus directius es queixen d’aquesta situació. Tanmateix, si prenem en consideració les xifres que s’han calculat des del Regne Unit, obtindríem uns 160 milions d’euros anuals o un 10% del PIB del país.

La vida actual és més estressant en comparació amb la dels nostres pares?

Sí i és quelcom fàcil de provar. Només cal que observem el boom de vendes de medicaments antiestrès que s’ha produït en els últims quinze anys. La investigació ha establert que el nostre cos pot assimilar al voltant de set agressions setmanals però en l’actualitat, els nostres organismes estan experimentant unes 50 agressions diàries: quan circulem amb el cotxe, quan treballem amb els ordinadors.

L’estrès sempre representa un perill?

Per norma general, l’estrès físic puntual no suposa un perill en la mesura que el nostre cos absorbeix correctament les substàncies alliberades. Quan es viu l’estrès diàriament, l’organisme allibera unes hormones i uns neurotransmissors com ara l’adrenalina, la neuroadrenalina i fins i tot, unes endorfines -que tenen un efecte similar a la morfina, és a dir, disminueixen el dolor-, que se suposa que ens ajuden a reaccionar en cas d’agressió. El perill es presenta quan el nostre cos produeix certes hormones en excés que no pot absorbir correctament. La diferència entre un producte alliberat i un producte consumit en si mateix és nociu per al nostre organisme.

La vostra associació L’Elan nouveau des citoyens insisteix en la participació democràtica. Com creu que aquesta implicació pot lluitar contra l’estrès?

El fet d’animar la gent a participar en la vida democràtica de la comunitat és d’extrema importància. Alguns estudis realitzats al Canadà demostren les importants interaccions entre l’estrès i la motivació, que posa en joc diversos neurotransmissors entre els quals trobem la ‘dopamina’, la molècula del plaer, i el ‘gaba’, un inhibidor que actua sobre el sistema nerviós central. El plaer i el benestar que aporten aquestes molècules poden arribar a actuar en referència a la por i al malestar inherents.