L’esquí sota cobert val el seu pes en or…blanc. Després de ‘Ski Dubaï’ al bell mig del desert del pròxim orient, les sales cobertes d’esquí és multipliquen en el Vell Continent. Les condicions climàtiques perquè nevi, així com la situació d’escalfament del planeta, són cada cop més variables i expliquen, en certa manera, l’èxit d’aquestes estacions cobertes. Situades en grans centres urbans, o molt a prop, aquests instal·lacions estan obertes dotze mesos l’any i mantenen una temperatura, una il·luminació i neu constantment.

Si una temporada blanca curta implica una garantia d’èxit per als centres d’esquí coberts, també és cert que aquests llocs suposen per a molts una mitjà d’accés als esports d’hivern, al costat de casa seva i independentment de quins siguin els seus ingressos.

Dubaï, un hivern calorós

A l’entrada del Mall of the Emirates, el centre comercial més gran de l’orient mitjà, el termòmetre marca prop de 40 graus. Però, uns metres més enllà, és hivern. Neu, avets i trineus fins a l’infinit: benvinguts a ‘Ski Dubaï’, una autèntica estació d’esquí al mig del desert. Després de dos anys de treball liderat per una empresa francesa, Transmontagne, i 272 milions de dòlars invertits, els 200 treballadors de ‘Ski Dubaï’ van poder acollir els seus primers visitants el novembre de 2005. Resultat : 170.000 visitants en dos mesos. Un èxit. Un any més tard, prop de 3.000 clients diaris que descobreixen els plaers del paratge. Segons Lucas Marchand, director encarregat de l’explotació “la clientela és la imatge del país: molt cosmopolita. Al voltant del 50% són residents a Dubaï, i els Emirats Àrabs; i l’altre meitat són turistes que venen una mica de tot arreu. Però observem que cada cop hi ha més anglesos i russos”.

Centres d’esquí coberts, també a Europa

Per la seva banda, els europeus no han esperat a la creació d’aquest “parc d’atraccions” per interessar-s’hi. El primer centre d’esquí cobert va obrir el 1995, a Rucphen (Països Baixos). Des de llavors, es poden comptar una quinzena a Europa, i més d’una vintena a tot el món: de Singapur al Caire, passant per Madrid.

A la capital espanyola, el complex va obrir les seves portes la primavera de 2003, al cor d’un centre comercial de 135.000m2 –que pertany al grup Corte Inglés – i que proposa una pista de esquí de 250 metres de llarg. El proper any, la ciutat d’Antoing (Bèlgica), situada a 7kms. de la frontera francesa, acollirà ‘SnowValley’, el més gran centre d’esports d’hivern a Europa amb una facturació de 300 milions d’ euros anuals.

Els Països Baixos havien identificat aquesta passió molt abans que els altres. Aquest país es va dotar de cinc centres de esquí en deu anys. L’empresari Nicky Broos, va ser el primer a intentar aquest repte, a Rucphen. Des de llavors, com al centre d’esquí cobert de Zoetermeer, els boixos de les pistes són més de 300.000 cada any i gasten al voltant de 20 euros per una hora d’accés a les pistes, equipament inclòs.

A la Gran Bretanya, els amateurs d’aquests esports s’han acostumat a esquiar a complexos coberts. El grup de lleure Xscape proposa diferents centres situats al cor de grans estructures comercials: Castleford, Milton Keynes o Braehead, a Escòcia. Les pistes són grans (entre 150 i 200 metres de pendent), però els preus són els més elevats d’Europa: de 26 a 31 euros per hora, sense incloure el lloguer de material.

Finalment, a Alemanya i a Dinamarca, els centres d’esquí coberts també despunten. Outre-Rhin, dos centres en construcció a Bispingen i Wittenburg, que s’afegiran als ja existents de Senftenberg, Neuss, i Bottrop. Aquest últim posseeix la pista més llarga d’Europa, amb 640 metres de pendent. Fins a l’obertura pròxima de cinc pistes a Lessines, Bèlgica.