“És genial ser un escolta”, afirma amb orgull el jove de 12 anys Louis. Des dels 8 anys és membre del grup d’escoltes parisencs Saint-Exupéry. “Durant les excursions de cap de setmana i els campaments d’estiu dormim en tendes de campanya i juguem”, explica Louis. Els monitors no revelen el destí de la nova sortida. “És una sorpresa!”, Louis fa conjectures: “Tots han de portar un tiquet de metro. Així que anirem una mica lluny segurament”.

Al sol del migdia, aproximadament 150 nens es reuneixen davant l’Església de Saint Sulpice, al centre de París. Tots porten samarretes balves o conjuntades i formen un quadrat entre crits d’alegria. Surten de la missa dominical. Rere una promesa se’n van a un museu o a fer una excursió pels voltants.

100 anys de mite escolta

Robert Baden-Powell s’hauria alegrat de veure els nens alegres. El pare del moviment escolta celebraria el seu 150 aniversari aquest any. Amb ell celebren els escoltes el seu 100 aniversari. L’any oficial del naixement del moviment escolta és el 1970, en el qual Baden-Powell va inaugurar el primer campament a l’illa de Brownsey, al sud d’Anglaterra. Va organitzar els nens en patrulles, va crear el reglament escolta i va escriure el llibre Scouting for boys (Escoltes per a nens). Baden-Powell va definir el principi de l’“apprendre actuant”, encara la base del mètode escolta.

“És el típic mite de la creació”, observa Arnaud Baubérot, amb una visió crítica sobre el jubileu. L’historiador ha publicat el 2006 la recopilació “Le scoutisme entre guerre et paix au XXe siècle” (L’escoltisme entre la guerra i la pau en el segle XX). “Tot moviment necessita una llegenda”. En realitat, la creació dels escoltes es remuntaria a finals del segle XIX, durant la guerra dels Boers a Sudàfrica. Llavors, segons Baubérot, l’oficial Baden-Powell va reclutar nens com exploradors- com una nova estratègia militar.

“Si ho imaginem des de la prespectiva actual, es tractaria de nens soldat. I, tot i així, tots els mitjans de comunicació ho celebraven!”. En tot cas, des dels anys 20 el moviment escolta va apropiar-se del principi pacifista. “Allò que diferencia Baden-Powell va ser que va fer una síntesi original”, explica Baubérot. “Va unir les tasques militars al pensament llavors modern de ‘la tornada a la naturalesa’ i de la reforma pedagògica”.

Valors cristians en la jungla urbana

Un concepte amb èxit- fins avui: La World Association of the Scout Mouvementcomptava el 2006, segons les seves pròpies fonts, amb als voltants de 28 milions de membres en 153 països. L’escoltisme és censurat per l’Estat en alguns pocs països com Corea del Nord, Cuba i la Xina.

El seu objectiu formatiu és pres molt seriosament: “La pedagogia escolta es basa en un cànon de valors: el compromís amb el pròxim, el descobriment de la naturalesa i de la seva pròpia personalitat”, explica Régis Nacfaire. Nacfaire, de 46 anys, va ser escolta quan era petita i ara és presidenta honorífica del grup Saint-Exupéry. “Formem part de l’associació cristiana Scouts et Guides de France. Volem mostrar els nens com compartir la fe amb els altres. En una cuitat com París, això és quasi més important que explorar la naturalesa”. El seu grup no sofreix la falta d’interès en la jungla urbana; segons Nacfaire, 110 nens són cuidats per 20 joves adults. No s’ha de ser necessàriament cristià per ser un escolta. Només a París hi ha també d’altres grups musulmans, jueus o aconfessionals.

Una qüestió del medi

Els nens s’afronten sovint a mirades de desaprovació. Crida l’atenció el fet de partir amb un mocador al coll i banderes el diumenge pel matí per tornar al final de la tarda plens de brutícia. Yann Binard, de 20 anys, és monitor de nens entre 11 i 14 anys del grup de Saint-Exupéry. “En aquest barri, ser escolta és bastant usual”, explica de camí a la missa de diumenge. “Però això depèn del medi. Alguns dels meus amics, que no són catòlics, troben tot això una mica estrany”.

“Els escoltes són un divertiment de la classe culta”, explica Arnaud Baubérot. “És a dir, per aquells que els seus pares pensen que els escoltes ofereixen alguna cosa que l’escola, la televisió i Internet no poden”. El que es fa escolta avui dia pren una decisió conscient. “La disminució de membres és evident”, opina Baubérot. “Els mètodes educatius i la cultura juvenil han canviat molt des dels anys 60. Els campaments i les jerarquies no són tant demandats com en els anys 50”.

Més que un grup de vacances

Els escoltes parisencs no es confonen. Davant l’església, Yann controla si tots porten la camisa i el seu mocador vermell i groc al coll. Que en pensa de l’uniforme?. “No és cap uniforme! En el seminari se’ns va explicar fa poc que hem de parlar de tenu (vestimenta). Sinó sona a militar. La vestimenta és un signe d’identificació. Al cap i a la fi, no som més que un grup de vacances”.

En qualsevol cas, els escoltes són més que un grup de vacances, simplement per la seva consciència de tradició. El jubileu es celebra a tot el món i el Jamboree, un campament internacional gegantí, serà especialment multitudinari el 2007. “L‘1 de setembre hi haurà una desfilada en el Camp de Marte”, anuncia Régis Nacfaire. “Els escoltes de tota França i d’altres països europeus es trobaran allà”. Stanislas, escolta de Saint-Exupéry de 12 anys, disfruta bojament de les sortides amb tots els seus companys. El seu millor moment als escoltes? “En el campament de l’estiu de l’any passat érem 15.000!”.