Va dir que no s’ho esperava, però ja és un fet. Ennio Morricone, amb 78 anys i després de 45 delectant els cinèfils d’Itàlia, d’Europa i del món sencer amb la seva música, rebrà el pròxim 25 de febrer a Los Angeles l’Oscar a la seva carrera.

De Pasolini a Roman Polanski

El gran compositor, nascut el 1928, va iniciar la seva carrera de molt jove, tot seguint el relleu del seu pare, que era músic en una orquestra. El seu debut cinematogràfic arriba el 1961 amb el film Il federale de Luciano Salce. Aconsegueix però l’èxit amb les pel•lícules de Sergio Leone, el pare dels “Spaghetti western”. La col•laboració entre els dos comença el 1964 i de la mateixa van sorgir-ne les inoblidables: Il buono, il brutto e il cattivo (el bo, el dolent i el lleig), Per un pugno di dollari (Per un grapat de dòlars) i C’era una volta in America (Hi havia una vegada a Amèrica), l’últim film del gran director.

Poc després dels seus primers treballs amb Leone, Morricone comença a consolidar-se de manera reconeguda i competent en el panorama de la música cinematogràfica internacional. D’una banda gràcies a les seves intenses col•laboracions amb directors italians com Pier Paolo Pasolini,Bernardo Bertolucci, Dario Argento i Giuseppe Tornatore, i de l’altra per les esplèndides bandes sonores compostes per explicar grans històries al costat de directors americans i europeus de la talla de Terence Malick,John Carpenter, Brian De Palma, Roman Polanski i Roland Joffé.

300 bandes sonores

L’Oscar arriba després de 45 anys de carrera, 300 bandes sonores i molts premis rebuts arreu del món. Entre els reconeixements més destacats que ha col•leccionat a la seva pàtria es troben vuit Nastri d’Argento, sis David di Donatello i el Lleó d’Or a la seva carrera a la Mostra de Venezia el 1995. A nivell internacional ha estat premiat en diverses ocasions per la British Film Academy, el 1985 per C’era una volta in America, el 1986 per Mission –pel qual va rebre també un Globus d’Or-, el 1988 per The Untouchables (Els intocables) –amb el qual va guanyar també un Grammy Award- i el 1990 per l’obra mestra de Giuseppe Tornatore Nuovo Cinema Paradiso (Cinema Paradís) amb la qual va obtenir nombrosos premis com el Prix Fondation Sacem del 43è Festival de Cannes.

Morricone ha estat cinc cops nominat a l’Oscar entre el 1978 i el 2000, però no l’ha arribat a guanyar mai.

El 25 de febrer va de debò. L’Acadèmia ha anunciat ja la designació del premi per la contribució “magnífica i de múltiples aspectes” de Morricone a la música del cinema. Per al president del prestigiós organisme, Sid Ganis, “l’Acadèmia vol reconèixer no només l’important nombre de bandes sonores compostes per Morricone, sinó també el fet que moltes d’aquestes siguin obres mestres molt populars i estimades”.

No obstant això, a la carrera del compositor italià encara no hi és escrita la paraula “Fi”. Entre els seus projectes, dos treballs nous importants: l’adaptació d’Els Intocables, The Untouchables: Capone rising. I també el gran projecte -un cop més al costat de Tornatore- de realitzar la banda sonora de Leningrado, film que narrarà l’assetjament a la ciutat soviètica per part de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.