Senyor Vassilev; quan ens referim a les relacions comercials entre Alemanya i Bulgària, ¿de quines quantitats estem parlant?

De prop de 2.900 milions d’ euros de volum comercial. És un rècord absolut. Millor que durant els anys daurats del socialisme, i millor que els resultats anteriors des del canvi de l’any 1990. El 2004 va créixer un 22%; el 2005, un 15%, i esperem poder batre també aquests rècords.

Per què un inversor alemany hauria d’invertir a Bulgària?

Alemanya és el major soci comercial i econòmic de Bulgària. La situació de Bulgària ofereix avantatges, com la mà d’obra ben formada i a preus competitius, en comparació amb altres països de la UE. El material i les capacitats tècniques estan amortitzades.

Però, evidentment, també tenim problemes. Cada any, fem una enquesta d’opinió entre els inversors i comerciants alemanys. I així escoltem tot allò que és negatiu, però també el que és positiu.

Parlem llavors sobre les enquestes. Què diuen els empresaris alemanys sobre la col·laboració amb els búlgars, sobre el treball in situ?

Diuen que esperen taxes de creixement més altes a la seva xifra de negocis. Que volen seguir invertint. Que contractaran més col·laboradors. Però també enuncien factors perjudicials, com el sistema judicial, que és molt lent, i l’administració. En aquest darrer cas hi ha moltes barreres, inclosos casos de corrupció.

Un altre problema és la mà d’obra. D’una banda està ben formada i és assequible. De l’altra, comença lentament a haver-hi una mancança de treballadors. En alguns sectors, com el de la construcció, hi ha hagut un boom. Però la mà d’obra ben qualificada no és tan fàcil de trobar. I a més, s’ha de tenir en compte que els salaris augmentaran amb l’entrada de Bulgària a la UE. Aquest fet, farà desaparèixer l’anterior avantatge per als inversors.

Has mencionat la paraula corrupció, quines experiències tenen els empresaris alemanys i búlgars al respecte?

Sorprenentment, molts parlen de corrupció, però hi ha pocs casos en els quals els sospitosos hagin acabat entre reixes. La corrupció no és un fenomen típicament búlgar, doncs també existeix en altres països del món. Bulgària està actualment sota estricta vigilància de la UE. Alguns casos han arribat als tribunals.

Per exemple: la calefacció a distància de Sofia està parcialment en mans del municipi de Sofia i en part en mans de l’Estat. El director, un tal senyor Dimitrov, va estar deu anys a la direcció. A través de la Interpol, es van trobar comptes en un banc suís. I s’ha comprovat que hi havia quantitats enormes de diners, gastades en articles de luxe i en despeses de representació camuflades als comptes. L’ escàndol és de molts milions. Així i tot, no estava sol, es tractava d’una xarxa, i ara es veurà en quina mesura la justícia podrà condemnar als culpables.

De les seves paraules dedueixo que és escèptic sobre el fet de què la justícia aconsegueixi alguna cosa finalment

És evident que el procés durarà força temps. Al principi de les reformes, es comparava Bulgària amb una màquina que s’empassava els diners. Empreses alemanyes van perdre molt capital perquè va haver-hi una crisi d’hiper inflació. A més a més, els processos duraven molt de temps, entre dos i quatre anys. En aquell moment, moltes companyies alemanyes van dir: “No val la pena anar davant dels tribunals per recuperar els nostres diners.” Avui és diferent. Tenim un sistema bancari i econòmic estable. Però els judicis continuen sent molt llargs. I això apareix de forma explícita a les crítiques que fa la UE.

La paraula clau és “fuga de cervells”. És a dir, l’emigració dels més qualificats. Com quantificaria vostè aquests risc?

Bulgària ja ha perdut a causa de l’emigració un milió de persones. Precisament els especialistes van abandonar el país durant la transició en direcció a nord Amèrica, Europa occidental i Austràlia. Eren especialistes en el sector de les telecomunicacions, especialment enginyers i químics. El problema no és nou. Aquesta gent manté avui els seus pares, ja que aquí reben generalment pensions molt baixes. Bulgària rep molts dòlars i euros d’aquesta diàspora búlgara. Però esperem que aquests especialistes vulguin tornar algun dia, encara que els salaris baixos segueixen sent un gran obstacle.

Diuen que molts marxen. ¿Hi ha mà d’obra que pugui cobrir aquests buits; és a dir, gent que arriba des de l’ingrés a la UE?

Sí. Molts macedonis demanen la nacionalitat búlgara. Alguns d’ ètnia turca, que van emigrar, volen tornar i recuperar les seves propietats. De Moldàvia i d’altres països es selecciona gent per a determinats projectes- fins i tot des de la Xina.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres. El proper article sobre el Parlament de Bucarest el publicarem dimarts, 27 de febrer.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea