Si bé tothom reconeix que trepitjar una caca de gos és com dur un talismà de la bona sort, també hi ha formes diferents de protegir-se de la mala sort. Si sou a França o a Itàlia, és un clàssic croiser les doigts o incrociare le dita (creuar els dits) quan tenim un examen, una entrevista de feina o, perquè no, quan ens casem. L’expressió to keep the fingers crossed procedeix de la Gran Bretanya medieval, i servia per invocar el mal d’ull. I doncs, què hi ha millor per a un supersticiós que la protecció de la creu, símbol del cristianisme, per eradicar els esperits malignes? La protecció del Diví és més visible com més al sud: en francès i en castellà es toca fusta (toucher du bois i tocar madera), en referència a la creu que carregava Jesús quan es dirigia a la seva crucificació. En canvi, en català es ‘toca ferro’, que és el que feien els cavallers medievals quan tocaven les seves espases en intuir algun perill pròxim. El costum s’imposa fins i tot a la Rússia ortodoxa, on tocar tres cops la fusta () protegeix contra els accidents. Lluny dels escarafalls catòlics, els pragmàtics alemanys tenen per costum estrènyer el dit gros de la mà de l’amic que necessita una mica de sort (Jemandem die Daumen drücken). El gest, del tot pagà, es remunta als jocs de l’antiguitat, quan els gladiadors es saludaven amagant el dit gros de la mà tancant-la en un puny com a símbol de la importància de no perdre aquest dit tant apreciat, molt útil per sostenir les armes amb les quals lluitaven.