Quan es té 400 anys, costa d’adaptar-se a les modes de la gent jove. El 24 de febrer de 1607 es va representar, amb “L’Orfeo” de Monteverdi, la que és considerada com la primera òpera de la Història de la Música. Quatre segles més tard, la “Fàbrica dels Sentiments”, com l’escriptor i realisador Alexander Kluge va descriure l’òpera, està en perill de tancament. L’òpera es preocupa per la nova generació. Avui dia, són molt pocs els joves que troben el seu camí en “La Flauta Màgica” de Mozart o en la “Traviata” de Verdi.

Un terç entre els 55 i els 64 anys

El jovent va ser, per tant, el tema central dels “Dies Europeus de l’Òpera”, esdeveniment que l’associació “Opera Europa” va organitzar a mitjans de febrer a l’Òpera parisenca de la Bastilla. Durant un cap de setmana s’hi van trobar artistes, directors artístics i aficionats a l’òpera de més de 100 teatres musicals d’arreu d’Europa.

En nombroses xerrades es va discutir fervorosament sobre com es podria fer més atractiva l’òpera per a la la gent jove. Les xifres parlen per si soles. És cert que els escenaris on s’hi representa òpera no tenen problemes d’assistència, però també ho és que gairebé un terç dels espectadors tenen entre 55 i 64 anys. Aquest ha estat el resultat d’un estudi dut a terme per “Opera Europa” en nou teatres musicals europeus.

iPod en lloc d’òpera

A més, la meitat del públic està formada per caps d’empresa, mànagers i directors. Només un de cada deu espectadors és un estudiant. La gent gran són fidels abonats, mentre que els joves només hi van esporàdicament. El problema més immediat: els preus. Entre els joves, l’òpera té la fama de ser molt cara. I no és estrany, ja que el preu mitjà d’una entrada a l’òpera és, segons l’estudi, de 60 euros.

El tema, però, no és tant simple, ja que sobretot els grans teatres d’òpera ofereixen als joves nombrosos descomptes des de fa temps. “Els preus són una cosa i la motivació de la gent jove, una altra”, diu Philippe Agid , conseller per a grans instal·lacions culturals en temes de gestió empresarial i escriptor d’un llibre sobre l’Òpera de París. “Si un jove es vol comprar un iPod, ho fa. La pregunta és per què no es compra amb els diners una entrada per a l’òpera?”.

Classes de cant interactives

“El problema és que els joves d’avui dia disposen d’un ventall infinit de possibilitats i d’estímuls”, diu Achim Thorwald, director artístic del Teatre Nacional de Baden, a Karlsruhe. “Fa 50 anys encara no hi havia tot això.” L’òpera busca, per tant, obrir-se a altres mitjans de comunicació. A París, el tema de la importància d’Internet per aquest camp va aixecar molta polèmica i es va discutir molt.

L’escriptor francès Jacques Attali, en el seu discurs d’inauguració, va fer una crida a la gent del món de l’òpera a participar en la revolució de l’Internet. Gràcies al Web 2.0 i projectes com MySpace i YouTube, els usuaris passen de ser simples espectadors passius a ser actius creadors de continguts. D’aquesta manera, el projecte “Inside Out” de l’Òpera Nacional anglesa intenta motivar un nou públic per a l’òpera. A la pàgina d’Internet del projecte es poden fer classes de cant interactives. La gent pot enviar les seves àries i els altres usuaris poden votar-les i puntuar-les. També es poden mirar assajos en directe, escriure comentaris sobre l’última representació de l’Òpera Nacional i els cantants tenen blocs on hi informen sobre els assajos.

Diumenge per a tota la família

Però els empresaris del món de l’òpera es mostren reservats. “L’experiència directa és l’avantatge principal de l’òpera en temps de total virtualització”, opina Kaspar Bech Holten, el jove director de l’Òpera Reial de Copenhaguen, amb motiu d’un debat sobre “Òpera i Tecnologia Moderna”. En realitat, l’òpera, segons Holten, és per definició un mitjà interactiu, perquè es dirigeix directament als sentiments dels espectadors. Per això recomana als joves que vegin l’òpera com una mena de gimnàs dels sentiments: “Veniu a l’òpera! Hi podreu entrenar els vostres músculs de l’amor, l’odi i l’enveja!”

Achim Thorwald també està convençut que s’ha de buscar el contacte directe amb els joves per fer-los anar a l’òpera. “Aquí a Karlsruhe organitzem clubs de gent jove i fem festes pels nous estudiants de la Universitat”, explica. En el teatre d’en Thorwald també s’hi fan els “Diumenges de família“. Mentre que els pares van a l’òpera, els nens poden participar a un taller sobre la representació. “Els pares es sorprenen molt quan surten de l’òpera i se n’adonen que els seus fills han viscut la música com ells”, comenta Thorwald satisfet.

Però, sobretot a teatres de talla mitjana, a Alemanya, se’ls hi fa cada cop més difícil invertir en tals projectes. “Ens falten els diners i el suport polític”, denuncia Thorwald . “Si tenim en compte la situació europea, els països on l’Estat retalla més aquestes subvencions són Alemanya i Itàlia”, assegura Philippe Agid. La situació és, però, molt diferent en els diversos països europeus. “A França no els hi va malament als teatres, i a Espanya actualment l’òpera està vivint una enorme dinamització”. L’important, segons Agid, és que malgrat pressupostos limitats, es produeixi bona cultura. “Al cap i a la fi, és una qüestió de gestió intel·ligent”.

Foto Homepage: Claudia Meyer/ StockXchange