Sorin Vasilescu contempla des de la sala de casa seva “un monstre”. Així anomena l’arquitecte el palau parlamentari, que el dictador romanès Nicolae Ceausescu va ordenar construir com a centre del poder. Vasilescu gaudia abans d’una panoràmica de Bucarest ben diferent: al centre de la ciutat els carrerons serpentejaven i hi havia cases del tombant de segle, les quals van haver de restaurar-se després del terratrèmol de finals dels anys 70. “Una restauració és com una operació quirúrgica, s’ha d’emprar l’escalpel”, explica Vasilescu decepcionat. “En comptes d’això, Ceausescu va arribar amb una destral.”

Arquitectura de luxe en temps de fam

El de “monstre” és un terme escaient. Amb 65.000 metres quadrats, la superfície de l’edifici té unes dimensions gigantesques. El Reichstag berlinès hi cabria dins cinc vegades. Qui volgués contemplar durant un minut cadascuna de les 5.100 habitacions del palau de Bucarest necessitaria tres dies i mig. Als turistes se’ls ensenya l’edifici en una visita guiada de mitja hora. Estem parlant de 20.000 treballadors i 400 arquitectes que a mitjans dels anys vuitanta van haver d’edificar el palau amb materials de construcció exclusivament romanesos. No en direm res del despoblament forçat del centre de Bucarest, ni de la destrucció de valuosos monuments; no en direm res de les inhumanes privacions. Mentre al país mancaven els aliments, l’energia i els materials de construcció, a Bucarest s’elevava una construcció de luxe.

De residència del dictador a casa de la democràcia

Després de la caiguda del règim de Ceausescu, s’ha debatut en moltes ocasions sobre el monstruós palau. El milionari nord-americà Donald Trump el va voler transformar en un casino. Tanmateix, l’edifici no és a la venda. El Parlament té seu a l’edifici des de mitjans dels anys 90; més tard s’hi van afegir el Tribunal Constitucional i els departaments dels serveis secrets.

Ceausescu ja havia planejat un centre del poder al palau. A la “Casa del Poble” hi devia ser, a més del matrimoni sobirà, l’aparell del partit i el servei secret Securitate. Només alguns troben estrany que la seva utilització actual se li assembli. “La majoria dels parlamentaris adoren la seva residència oficial. L’única cosa complicada d’aquesta immensa casa és orientar-s’hi”, diu un exdiputat. També expressen aquesta adoració les anotacions del Llibre de Visites del palau: “Per una obra mestra semblant ha valgut la pena passar fam”.

“A primera divisió”

Fins i tot al Llibre Guinnes dels Rècords es troba mencionat el Parlament romanès. El seu volum només el supera l’edifici del Ministeri de Defensa dels Estats Units. “Als romanesos els encanta l’edifici precisament per la seva grandària”, aclareix el conservador de monuments Hermann Fabini. “Finalment poden formar part de la primera divisió”, afegeix. Com a exparlamentari coneix les habitacions del palau, “dins les quals queda fora de lloc una representació democràtica del poble”. Les cambres de marbre i fusta fina tenen diversos metres d’alçada i sobre les catifes daurades sovint pengen làmpades de vidre de diverses tonelades de pes. “El luxe d’aquesta casa és més aviat propi de Dubai”, diu Fabini. A més, afegeix que els dotze pisos són com un laberint, i que entre el despatx i la sala de juntes amb freqüència s’han de recórrer uns quants quilòmetres. Segons Fabini: “Això no té res a veure amb una gestió eficient i moderna”.

A l’administració del palau estan orgullosos de la casa, que segons Georgeta Ionescu, secretària general del Parlament, “és una conquesta del poble romanès”. Per què derruir-la, si l’estructura bàsica de l’edifici pot sobreviure durant segles? En els pròxims anys Ionescu vol presentar la seu parlamentària d’una forma més accessible, tot i que encara conserva l’aspecte d’una fortalesa inexpugnable. És més, considera que ja ha arrivat l’hora de recuperar la memòria de les víctimes de la dictadura de Ceausescu. Per motius econòmics, aquests projectes han estat congelats fins el moment. “Tenim el segon edifici més gran del món, però no el segon pressupost més gran”, assenyala Ionescu.

Mihai Oroveanu, director del Museu d’Art Contemporani, la descriu com una casa “carrinclona i pomposa que el dictador desitjava des de sempre”. El museu s’ha traslladat per manca d’alternatives a una ala del palau. “En tot cas, vam ser nosaltres els únics inquilins amb el valor de canviar la pompositat d’aquesta construcció de Ceausescu”. A les sales d’exposicions van ser instal.lats falsos sostres per evitar que les habitacions “no degradessin l’art i evitar que els visitants es veiessin tant petits fins el punt de sembrar àcars”. Gràcies a això, el museu s’estalvia despeses de calefacció, tot i que la rentabilitat quasi mai és objecte de discussió al palau. Només les despeses de manteniment i els costos adicionals devoren cada any al voltant de vuit mil.lions d’euros. “Els romanesos contemplen el palau de Govern d’una forma tan ingènua”, diu Mihai Oroveanu, “que a ningú li sorprendria que s’escalfés amb diamants”.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea