Eleccions a Irlanda del Nord, tornar a començar

Durant els últims tretze anys des de l’alto el foc a Irlanda del Nord entre l’IRA i els unionistes, els polítics han passat d’un llenguatge tràgic (divendres de sang, diumenge de sang) a un de constructiu (Acord de pau del Divendres Sant). Hi haurà alguna vegada un acord durador?

L’autonomia concedida per l’Acord del Divendres Sant, un tractat de pau multipartidista firmat el 10 d’abril de 1998, preveia un retorn a allò que es coneix amb el nom de “repartiment del poder” (power-sharing) entre unionistes i nacionalistes dins de les institucions semiautonòmiques. Un canvi respecte el govern de majoria simple existent fins els anys 70.

Nous conciliadors

Es va dissenyar un govern executiu sobre la base del “sistema d’Hondt”, una fórmula electoral. Aquest estableix les posicions en el govern d’acord amb el nombre d’escons obtingut en les eleccions (no a partir de vots individuals transferibles ni de quotes). Donat que els unionistes conformen la majoria, són els qui determinen qui ha de ser el primer ministre i un nacionalista ha d’ocupar el càrrec de viceprimer ministre. Això era ja força complicat amb les forces moderades. Però amb la línia dura ocupant les posicions dirigents, ara per ara esdevé impossible.

L’Assemblea, els membres de la qual seran escollits pels votants el proper 7 de març, resta quasi buida des de la tardor de 2002. Després d’una sèrie d’escàndols al voltant de la seguretat relacionats amb el Sinn Féin i les conseqüents queixes per part dels unionistes, el seu executiu va ser sospès pel Govern de Londres a instàncies dels partits.

Ambdues parts van aprovar l’octubre de 2006, a St Andrews, Escòcia, el marc de restauració de l’autonomia amb el patrocini del govern central. Però aquells que són encarregats de liderar un nou govern segons el sistema del repartiment de poder són els mateixos que han estat més enfrontats entre si històricament.

Irònicament des de la fi de la violència terrorista, els votants d’aquestes dues opcions han virat cap als partits que representen les posicions més radicals, els quals per la seva banda han moderat el seu enfocament. El moderat Partit Unionista de l’Ulster (UUP) va recolzar l’Acord de Divendres Sant, però tem haver fet concessions que hagin minat el seu suport. El reverend Paisley, dirigent del més ampli Partit Unionista Democràtic (DUP), ara representa l’unionisme majoritari. Va afirmar que es postularia com a primer ministre amb un viceprimer ministre del Sinn Féin després que aquest recolzés la policia autònoma. Aquest recolzament es va obtenir a l’assemblea general del Sinn Féin, el passat 28 de gener, però l’acord en el repartiment de poder encara no està garantit.

Romandre a casa

Paisley, primer ministre d’Irlanda del Nord (lewishamdreamer/ Flickr)Tot i que no hi ha gaires possibilitats de què els extremistes els avantatgin a les urnes, en privat, tant el DUP com el Sinn Féin, estan més preocupats de què els seus votants tradicionals es quedin a casa el dia de les eleccions. Paisley haurà de convèncer els unionistes (i a ells mateixos) que allà mateix on els unionistes més moderats van fracassar el Divendres Sant, ells se n’han sortit amb èxit a St Andrews. La seva exigència? “L’UUP estava disposat a confiar en els republicans i admetre’ls al govern. Però el DUP ha insistit en què els republicans han de complir els compromisos els primers”.

No obstant les qüestions essencials les que estan relacionades amb la posició constitucional o la violència sectària hagin adquirit més importància des del moment en què el govern central va revelar un munt de mesures impopulars per a la província, des de recàrrecs sobre l’aigua a impostos locals, és improbable que aquests temes decideixen els resultats.

Una parella més estranya que cap altra es formaria si Paisley acceptés formar un executiu amb Martin McGuinness del Sinn Féin, abans de la data límit del 26 de març. El que passi després és una altra història.

Autor: Paul Hagan

Sinn Féin, la nova estrella

El Sinn Féin, l’antic braç polític de l’IRA, va accedir fa nou anys a l’Assemblea de Stormont com el partit de la minoria nacionalista. El seu ascens tant al nord com al sud de la frontera preocupa els polítics dels partits majoritaris de la República.

Els sondejos assenyalen que el Sinn Féin (“Nosaltres Mateixos”) obtindria el 10% dels escons en les properes eleccions generals irlandeses el maig de 2007. Amb cinc TD (diputats del parlament irlandès) i dos dels dotze eurodiputats irlandesos, la majoria de polítics s’ha vist forçada a tenir en compte el seu poder creixent.

Definit com un “partit republicà compromès en la lluita per a una república socialista democràtica de 32 comtats i la fi del domini britànic a Irlanda”, va esdevenir el “partit polític de més ràpid creixement” a Irlanda quan l’IRA va concloure la seva campanya de violència el 28 de juliol de 2005, després de 35 anys, i “va destruir totes les seves armes”.

El 28 de gener, durant una Ard Fheis (assemblea general de delegats) extraordinària, el 90% va recolzar el sistema de policia a Irlanda del Nord. Les eleccions a l’assemblea autònoma van fixar-se per principis de març. A la República, el recolzament va augmentar en dos punts fins a arribar al 9%. Tenint en compte que l’actual coalició de govern gaudeix d’un 38% d’intenció de vot i la coalició opositora del 37%, el Sinn Féin podria actuar com a agulla de la balança al Dáil (cambra baixa del parlament).

El Sinn Féin és a favor d’augmentar els impostos sobre el capital i el sector empresarial. La resta de partits temen que això dissuadiria la inversió estrangera, la qual constitueix el principal motor de l’espectacular taxa de creixement econòmic a Irlanda. A la Irlanda actual, on la majoria de partits s’apleguen al voltant del centre o de centre-dreta, el Sinn Féin lidera el flanc de l’extrema esquerra. Al parlament europeu s’alinea amb el grup de l’ala més a l’esquerra. És contrari a la Unió Europea: cosa complicada en un país que lidera sistemàticament tots els índex de recolzament a la Unió.

The Estudiant anglès de literatura a Dublin (EU Parliament/ Wikipedia)A nivell local, treballen activament en l’ampliació de la seva base electoral i dels seus candidats; Mary Lou McDonald, no vinculada amb l’IRA, els va fer obtenir el seu primer escó al parlament europeu en les eleccions de 2004. Però quan els seus líders han dedicat els últims 30 anys a esquivar els problemes mentre disparaven bales, a aquest partit li costarà molt de temps conquerir la confiança de la majoria.

ALLÒ QUE DIUEN ELS POLÍTICS

Bertie Ahern (leppre/ Flickr)

“M’estimaria més conduir el meu partit cap a l’oposició més que contemplar una coalició amb el Sinn Féin”

Bertie Ahern, dirigent de Fianna Fáil (Soldats del Destí) i actual Taoiseach (primer ministre).

Enda Kenny (The Labour Party/ Flickr)

“El Sinn Féin ha fet progressos, però encara ha de completar el seu viratge cap a una plena democràcia”

Enda Kenny, líder de l’oposició Fine Gael (Família dels Irlandesos).

SF leader Gerry Adams (Photo Brett L./ Flickr)

“Compromís, compromís, compromís”

Així és com un membre del DUP (Partit Democràtic de l’Ulster) resumeix allò que voldria veure de part del Sinn Féin.

Autor: Kevin Byrne