El Partit de Centre ha estat governant al costat dels socialdemòcrates i el Partit Popular Suec (d’esquerres) des de 2003. Amb els resultats d’ahir, Matti Vanhanen podria formar una nova coalició de centredreta, que desplaçaria els socialdemòcrates a l’oposició per primera vegada en deu anys.

Olli Kivinen és un columnista del Helsinkin Sanomat, un dels principals diaris finesos.

Finlàndia se situa entre les millors posicions en diversos rànquings internacionals: pel que fa a l’economia competitiva (Fòrum Econòmic Mundial), als millors centres escolars (estudis de l’OECDi PISA) i ocupa la sisena posició en el mapa mundial de la felicitat. Els votants finesos tenen suficients raons per preocupar-se?

Malgrat que l’índex d’atur hagi disminuït des que es va derrocar el comunisme a principis dels anys 90, encara hi ha prop d’un 10% de mà d’obra inactiva. La tecnologia ha substituït la força de l’home en alguns àmbits laborals tradicionals com, per exemple, en la tala d’arbres i en la indústria del paper. Molts finesos, sobretot els que viuen a l’est i al nord del país, han acabat sense poder trobar ofertes de treball en la seva regió. Per això, és molt difícil mantenir una distribució equilibrada de la població en tot el país; és com si els llops i els ossos estiguessin reclamant el seu territori.

Dos factors importants que influencien l’índex d’atur són la globalització i la gran xarxa mundial de telecomunicacions. La majoria dels components dels aparells Nokia es fabriquen a Àsia, Amèrica Llatina i en altres països com els Estats Units. Només una petita part es fabrica a Finlàndia. Segons sembla, la mà d’obra finesa deu ser massa cara.

En general, l’euro ha estabilitzat l’economia de Finlàndia (Finlàndia és l’únic país nòrdic que ha adoptat l’euro com a moneda). La gran majoria de finesos estan contents perquè, per primera vegada en la història, la classe mitjana té prou diners per invertir en lleure, a més de posseir propietats, una segona residència i tenir cotxe. A la majoria de finesos els van bé les coses.

El president del Consell de la Unió Europea en la segona meitat del 2006 va ser el finès Matti Vanhanen. Se’l va criticar per ser menys actiu en comparació amb la presidència finesa del 1999. Com es pot encaixar la qüestió de la UE en el debat electoral?

La posició que els finesos han adoptat respecte a Europa respon al seu caràcter pròpiament finès. Moltes qüestions van quedar pendents en esdevenir membres de la Unió Europea i ja no se n’ha tornat a parlar més. Malgrat petits moviments separatistes i un partit popular antieuropeu, a Finlàndia, no hi ha moviments organitzats importants en contra d’Europa. La majoria de partits polítics estan a favor i aproven en consens els assumptes de la Unió Europea. Així doncs, la pertinença a la Unió Europea no és objecte de discussió en el debat electoral.

Tot i això i malgrat que l’euro ha estat àmpliament acceptat, Finlàndia encara continua sent un dels països més crítics a la Unió. Per exemple, pel que fa a qüestions relatives a la burocràcia de Brussel•les, la UE no gaudeix del suport de tots els finesos. Finlàndia, com a nació, pot gestionar qualsevol tipus de qüestió i arribar a un acord per telèfon, sense necessitat de passar per un complicat procés burocràtic. En aquest sentit, la UE desagrada als finesos.

La mitjana de participació a les urnes en les eleccions al parlament finès és aproximadament d’un 70%. Realment els 5.200.000 de finesos són els ciutadans europeus més participatius?

El fet d’anar a votar es considera un deure i forma part tant de l’educació dels pares com de l’educació escolar. És el mirall d’una societat finesa profundament consensuada. A Finlàndia, no hi ha gaires debats interns conflictius i això fa que les campanyes electorals siguin molt avorrides.

Aquesta campanya electoral s’ha convertit en un simple entreteniment. L’oposició conservadora intenta mantenir “debats agradables” amb la coalició centreesquerra que està al govern. La gran majoria de la gent pot votar qualsevol partit sense que comporti grans canvis. L’únic programa polític que divergeix de la resta és el del partit polític popular, Perussuomalaiset (Finesos vertaders), que només té una representació d’un 2%. La resta de partits finesos –si es parla en termes de dretes i esquerres– adopten posicions centristes. Tots els partits polítics aproven en consens les decisions rellevants que afecten la població.