L’entrada de l’antic teatre-cinema Skalvija a la vora del riu Neris a Vilnius, la capital de Lituània, resulta il·luminada i atractiva. A l’interior la gent jove entra en calor al recentment instal·lat Cafè Bruce Lee. Les parets recent pintades, cada taula ocupada. Els visitants esperen la pròxima sessió de Murderball, un documental amb sensibilitat sobre jugadors de bàsquet en cadira de rodes. “Contrastant-ho amb l’any passat, tenim un augment de visitants del 350 per cent”, diu radiant Greta Zabukait, directora de Skalvija.

Una bona programació i sota cobert

La programació de Skalvija s’ajusta a un públic exigent que prefereix el cinema alternatiu que s’aparta dels grans èxits de taquilla de Hollywood. El públic lleial renuncia a la gran sumptuositat: el teatre no té un sistema de so ‘Dolby Surround’. A l’hivern es pot passar fred a les sales poc confortables. Per això hi ha un programa variat i la multitud es posa sota cobert a l’entrada per entrar en calor. La quantitat de visitants no necessita molt més per passar un vespre de cinema agradable.

El treball al cinema sobrepassa clarament la projecció de pel·lícules: fa poc Skalvija va fundar una acadèmia de cinema de nova generació. Els alumnes s’atreveixen a fer la primera passa en el ram cinematogràfic. Compta amb el recolzament de professionals i els talents de la nova generació aprenen actuació, producció i tècnica fílmica. “Als alumnes els exigim talent i volem despertar la seva consciència en coses culturals. Contribuint així amb els convidats del futur”, pensa Greta Zabukait.

Entusiasmar els joves

Canvi de lloc: al Life Club futurista, prop del centre urbà de Vilnius, ja s’hi reuneixen més d’un centenar de joves a les 7 de tarda . Gran quantitat de flashos de fotògrafs, arriben les estrelles televisives lituanes. Amb sons electrònics suaus i canapès poc calòrics, se celebra la presentació d’aquest any del festival ‘Kino Pavasaris‘ (“Cinema de primavera”), el festival del setè art més gran de Vilnius. Justament l’any passat van anar a les projeccions 45.000 visitants. D’aquí a dos anys els organitzadors podrien doblar la xifra de visites. Amb pel·lícules condecorades internacionalment com Road to Guantanamo de Michael Winterbottom o el llargmetratge hongarès Taxidermia, l’organitzadora Vida Ramaškien encara vol superar l’any passat. “El que volem sobretot és que els joves s’entusiasmin. Si més endavant la gent ja no s’interessa pels festivals i la programació cinematogràfica, aleshores ja no se’n posarà”, estima Ramaškien.

Però les preocupacions vitals de les persones que creen cultura a Lituània s’entreveuen. A la tardor de 2005 es va tancar Lietuva, el cinema independent més gran de Lituània. L’edifici es va haver de tirar a terra. En canvi, els inversors planegen la construcció de finques urbanes exclusives per a la nova alta societat que sorgeix. A part d’això, més o menys al mateix temps, l’administració municipal fa públic que també s’hauria de vendre l’edifici de Skalvija a inversors privats. Les xifres de visitants eren baixes. El cinema tenia deutes enormes. El final de la programació cinematogràfica sencera a Vilnius semblava segellat definitivament.

Pèrdua de diversitat

Abans com ara té validesa: a Vilnius s’han ampliat les farinetes unitàries culturals. En temps soviètics, vespre rera vespre es formaven llargues cues davant de molts petits cinemes de la ciutat lituana. El cinema oferia una de les poques possibilitats que preservava la identitat cultural lituana. Quan avui dia els lituans van al cinema, ho fan cada cop més als multi-cinemes perifèrics que projecten sobretot grans èxits de taquilla de Hollywood.

Gràcies a persones entusiasmades amb la cultura i el cinema, d’ara en endavant a Vilnius també hi ha una escena cinematogràfica alternativa. Fins avui una iniciativa ciutadana ha impedit que s’enderroqui el cinema Lietuva. Encara que l’edifici potser no se salvi: “L’immoble ha de seguir com un lloc cultural”, exigeix Sarunas Bagdonas, qui encapçala la iniciativa ciutadana. Ell s’ha cansat del procediment judicial que indaga irregularitats en la venta a inversors privats. Mentrestant, el cinema no pot ser enderrocat.

Escena viva

Segons alguns joves, el fet de recolzar el cinema independent a través d’una ajuda voluntària realment crea prestigi. El ‘Kino Pavasaris‘ és recolzat per trenta voluntaris. Als organitzadors se’ls presenten tants estudiants que han de fer una selecció: “Estem molts contents dels ajudants. Sense ells el ‘Kino Pavasaris‘ ja no hi seria”, opina Algirdas Ramaska, gerent del festival.

Una dels ajudants és Jurga Stakenaite, coordinadora i responsable de qüestions logístiques. Al mateix temps organitza, conjuntament amb el centre cultural francès a Vilnius, un petit festival de cinema a l’hivern. “En els darrers anys s’ha format una escena molt viva que aposta per totes aquelles persones interessades en la cultura, es mostra bon cinema, lluny del corrent dominant de Hollywood”, pensa Jurga.

Greta Zabukait no fa més que confirmar-ho: “L’any no tenia prou setmanes per poder mantenir tots els festivals”, explica feliç la directora de Skalvija. Les institucions culturals d’altres països presents a la capital lituana són particularment acitives. Organitzen la seva propia setmana del cienma o donen support a festivals locals projectant gratuïtament pel·lícules del seu país.

Durant aquest temps, Skalvija està lliure de deutes. El desembre de 2006 l’ajuntament va pagar 80.000 euros addicionals per arrivar a un balanç positiu a finals d’any, explica Greta. També la venta de l’edifici està sobre la taula. Tanmateix és possible que Skalvija es reestructuri aviat – les sales queden petites a causa de la creixent popularitat. Els recors fan que Greta Zabukait somrigui. Fa un any i mig una declaració com aquesta era inimaginable.