Google va sorprendre tothom quan el desembre de 2004 va anunciar el llançament de Google Print, un projecte de digitalització de 15 milions de llibres procedents de 5 prestigioses biblioteques anglosaxones. Els internautes poden des del famós motor de recerca accedir directament al contingut íntegre d’obres del domini públic (publicades a partir de 1922 als Estats Units). Però el gegant americà d’internet no s’atura aquí. Serà present a la Fira del Llibre de Frankfurt per convèncer els editors a digitalitzar i anunciar els seus publicacions més recents. D’aquesta manera, quan un internauta busca un llibre recent, Google li ofereix un tastet de 5 pàgines i un enllaç amb les principals biblioteques, llibreries i portals de venda en línia. Els editors estan encantats, ja que els permet preservar els drets editorials sobre les obres i obtenen una visibilitat a la xarxa i una publicitat de franc.

França lidera l’ofensiva

A l’altra banda de l’Atlàntic, el primer a posar el crit al cel va ser el president de la Biblioteca Nacional de França, Jean-Noël Jeanneney, que va alertar les institucions culturals europees del perill d’una hegemonia del gegant americà en el mercat de la digitalització de saber. La majoria de les obres de la Google Library són en anglès.

No obstant, Google Library està fent esforços per conquerir el mercat europeu. La Universidad Complutense de Madrid acaba de signar un contracte amb Google per digitalitzar 300.000 llibres a un ritme de fins a 3.000 obres al dia durant sis anys. La segona biblioteca universitària més gran d’Espanya pretén penjar a internet obres dels clàssics de la literatura espanyola i llatinoamericana com Miguel de Cervantes, Quevedo, o Garcilaso de la Vega, però també treballs publicats en francès, alemany, llatí, italià i anglès del domini públic, que omplen les seves prestatgeries. Així doncs, després de la Universitat d’Oxford, la de la Universitat Complutense de Madrid es converteix en la segona biblioteca europea a obrir les portes al gegant americà.

“El que fa Google és il·legal”, salta la directora de la Federació d’Editors Europeus (FEE), Anne Bergman-Tahon. “No només ha digitalitzat un centenar d’obres protegides del grup La Martinière que es troben a la Biblioteca de Michigan, sinó que el fet que una empresa comercial posseeixi una còpia digital abans que hagin passat 70 anys de la mort de l’autor va contra el dret europeu”. El cas es troba a la justícia francesa.

Europa contraataca

Des del 2004, la lenta maquinària europea s’ha posat en marxa per fer la competència a Google amb la Biblioteca Digital Europea: “un punt d’accés multilingüe comú que permetria buscar, en línia, en el patrimoni cultural digital difós”, que avui en dia es troba dispers en els arxius de diferents organismes repartits per tota d’Europa. Les biblioteques nacionals dels diferents països ja fa temps que han començat a digitalitzar els seus fons documentals. Una de les pioneres és la BNF, amb 90.000 llibres i més de 80.000 imagtes disponibles en el seu portal digital Gallica. L’any 2008 l’accés multilingüe a un mínim de dos milions de llibres electrònics de les col·leccions de les biblioteques nacionals hauria de ser una realitat, a través del portal The Europan Library (TEL), un catàleg col·lectiu ja existent. El 2010 la Biblioteca Digital Europea hauria de contenir col·leccions d’arxius, museus i d’altres biblioteques i probablement obres recents i protegides.

Els editors europeus són conscients que el llibre electrònic és el futur. “Però no volem que el préstec virtual sigui l’única via d’accés a una obra. Les biblioteques no poden comprar una còpia i difondre’n un nombre il·limitat de còpies, ja que aleshores condemnaríem les editorials i les llibreries a la desaparèixer”, assenyala Anne Bergman-Tahon. Els editors europeus estan treballant colze a colze amb el grup de treball de la Biblioteca Digital Europea perquè la nova biblioteca ofereixi un servei de pagament per poder accedir a una còpia digital de les obres protegides, i no només a un extracte, com proposa Google Books. “Per això, si una biblioteca compra una còpia digital d’un llibre, s’ha de negociar amb l’editor el nombre de còpies a disposició dels internautes. I quan ja no quedin llibres a les estanteries virtuals de la biblioteca, caldrà fer una reserva i esperar o bé anar a la llibreria i comprar-se el llibre electrònic”.

No obstant, la Biblioteca Digital Europea està encara en fase de construcció. La Comissió Europea subratlla en una recomanació de l’agost de 2006, que cal sumar esforços a nivell nacional per superar una sèrie d’inconvenients abans que la biblioteca sigui una realitat.

El 2010, el nombre d’obres electròniques hauria de ser de 6 milions, com a mínim; una xifra que queda lluny del repte dels 15 milions que es va marcar Google pel 2010. La Fira de Frankfurt no servirà per accelerar el procés, però aprofitant que l’edició d’enguany posa l‘accent en la digitalització del llibre, és una bona ocasió per recordar a Europa, que porta uns quants anys de retard respecte Google. A banda de Google, existeixen inicitives com la Open Content Alliance, que inclou Microsoft i Yahoo. Un altre portal molt popular és el Project Gutenberg, que ja porta 19.000 llibres digitalitzats i penjats a internet. Si la famosa Biblioteca Digital Europea vol ser realment una alternativa a l’alçada, els Estats membre ha de posar-se les piles.