De lluny, el petit edifici de dos pisos es dissimula bé en l’ambient gris d’aquest barri del nord-est de Vilnius. Un cop deixats enrera una modesta entrada i una enganxina de la bandera europea, només cal pujar algunes escales per descobrir la desena de laboratoris moderníssims d’Ekspla, una de les empreses de làser lituanes punteres a Europa. Casualitat? Res d’això.

“Duran els anys 70-80, Lituània era la Silicon Valley de la URSS”, recorda Raimonda Sadauskiene, directora de l’agència lituana de desenvolupament.

No menys de 3.500 doctors en física han estat formats els últims 30 anys, en un país tan gran com tres departaments francesos. L’organització reconeix que és precisament aquesta “tradició científica i tecnològica la que ha contribuït a l’èxit de la transició lituana cap a una economia de mercat moderna”.

Encara que l’electrònica per al gran públic s’ha enfonsat aquests darrers anys, el país continua sent reconegut en múltiples disciplines d’alt nivell: les biotecnologies, els làsers, la mecatrònica [creuament entre electrònica, informàtica, mecànica], així com les telecomunicacions i la tecnologia de la informació.

En els laboratoris d’Ekspla, cada sala està equipada amb una taula de muntatge plena de forats, que permeten fixar la desena d’elements òptics i un extractor de pols, l’enemic número u del làser. Els tècnics i els enginyers són els encarregats de muntar els diferents elements que constitueixen el làser: des del generador de potència fins als diferents amplificadors i elements òptics que permetran estabilitzar el làser desitjat . El producte final no és més que una capsa grisa grossa rectangular, el cost de la qual pot “arribar al mig milió d’euros”, precisa Laurynas Ukanis, cap de comunicació d’Ekspla.

Des de 2004, data de la integració de Lituània a la Unió Europea, la xifra de negocis d’Ekspla ha crescut un 15 % per any. El 2007, els seus dirigents preveuen unes ventes de quasi bé deu milions d’euros. Entre els seus clients més coneguts, l’empresa compte, entre d’altres, amb els centres de recerca de la Nasa, IBM, Mitsubishi, i les més prestigioses universitats a nivell mundial.

Matèria grisa i tecnologia d’alta precisió

A part d’Ekspla, una desena de empreses produeixen avui làsers i altres components òptics amb una xifra de negocis encara modesta de prop d’una quinzena de milions d’euros. Però la taxa de creixement anual és prometedora: entre 15 % i 20 %. Aquesta dinamització del sector del làser es deu a Algis Piskarskas, el degà de la facultat de física quàntica de la Universitat de Vilnius.

Producte de la formació científica soviètica, aquest investigador brillant ha revolucionat el sector del làser. Ulleres lleugeres i somriure jovial, l’investigador rep en el seu despatx del vuitè pis d’una de les dues torres del campus de Saulétekio. “Al costat de l’acadèmia de ciències, la Universitat de Vilnius ha sabut trobar l’equilibri al llarg dels darrers decennis entre la recerca teòrica i la recerca aplicada. Aquesta última encara es va fer més necessària després de la caiguda de la Unió Soviètica i la independència de Lituània el 1990, doncs els fons van començar a faltar. Va ser necessari trobar un mercat industrial per sobreviure”, explica Piskarskas.

Així, al costat d’Eckspla o Standa, les dues grans empreses motores del làser lituà, van néixer a partir de la recerca de noves petites i mitjanes empreses (pimes). El millor exemple és ‘Light conversion’. Gràcies al desenvolupament, durant els anys 80, d’un làser multicolor, únic en el seu gènere, aquesta empresa va néixer al 1993.

Avui, la companyia té un 80 % del mercat mundial del làser, amb una xifra de negocis de prop de dos milions d’euros. En el campus de la universitat, les pimes donen feina a una trentena de persones, de les quals la majoria són estudiants de màster, i les seves inversions en recerca i desenvolupament es fan en cooperació amb la Universitat de Vilnius.

Govern i la UE com a motor

De fet, explica Algis Piskarskas, “les nostres recerques han permès situar Lituània en el mapa”. Aquests darrers anys, el Govern lituà ha promogut el desenvolupament d’aquestes indústries, sobretot en allò que fa referència a la innovació. S’ha conclòs un acord nacional que té per objectiu superar el nivell de creixement del 7% del PIB (2003), per arribar fins a prop d’un 25% al 2015.

A l’estranger, el president lituà Valdas Adamkus es mostra també segur de si mateix. “Una gran potència intel·lectual es concentra a Lituània, fet que permet esperar el desenvolupament de la tecnologia punta”, ha afirmat recentment durant la seva primera visita oficial a la costa oest dels Estats Units el febrer de 2007.

Però és sobretot l’entrada a la Unió Europea el que ha permès anar una mica més enllà. El centre de recerca de làser de la Universitat de Vilnius ha estat considerat per la Comissió Europea centre d’excel·lència europeu i s’ha beneficiat d’importants inversions de renovació. “Hem estat subvencionats amb 3,5 milions d’euros aproximadament per dur a terme tres projectes importants de cooperació amb diverses empreses com Ekspla o ‘Light conversion’ en el marc de projectes europeus d’investigació i desenvolupament (I+D)”, destaca satisfet el director del centre de recerca del làser.

Una Califòrnia europea

Un altre projecte que mobilitza Algis Piskarskas i els seus col·legues és ‘Saulétekio Slénis’, àlies la ‘Sunrise Valley’ local, prevista pel 2008. A una desena de metres dels laboratoris de la seva facultat, haurien de ser construïts, d’aquí a 2008, els dos primers edificis d’aquest centre de competitivitat ‘made in Lituania’. “L’objectiu”, explica Andrius Bagdaunas, el director d’aquest projecte, és “concentrar en un mateix espai les dues universitats generalistes i tècniques de la ciutat, les empreses d’alta tecnologia i els serveis de suport, com un centre de transferència tecnològica i una xarxa de negocis”.

D’aquí al 2015, i amb el suport d’altres dos “valleys” sobre biotecnologies a Vilnius i la mecatrònica a Kaunas, la segona ciutat del país, Lituània desitja recuperar el seu rang de Silicon Valley del Bàltic, reunint més de 500 pimes del sector de la tecnologia punta. Un objectiu ambiciós pel qual Lituània pot comptar, des d’ara, amb els 600 milions de fons estructurals que la Unió Europea ha acordat atribuir per a les inversions en recerca i desenvolupament fins al 2013.

Gràcies per l’ajuda extraordinària de Vytautas Jurgaitis. Fotos de Philippe Jacqué