I si demà tinguéssim a les mans l’equivalent al Daily Prophet de les aventures de Harry Potter o la versió del diari nord-americà USA TODAY que va imaginar Spielberg a la seva pel•lícula Minority Report ? El text el llegiríem sobre pàgines plastificades, passaríem de pàgina virtualment fent un clic i les il•lustracions s’animarien. Demà encara no, però per què no en un futur pròxim? Per Bruno Rives, fundador de Tebaldo, un observatori de tendències i usos de les noves tecnologies, no hi ha cap dubte: “Ens trobem a l’any zero del paper electrònic“.

El concepte de paper electrònic existeix des de fa algunes dècades però, segons Jacques Angelé, director dels programes tecnològics de Nemoptic (empresa francesa capdavantera en matèria d’’e-paper’), ara arriba a “la seva maduresa tecnològica”. “Idealment aquest nou objecte pesa entre 150 i 200 grams, té un gruix de 5 mm i fa de 7 a 8 polzades en diagonal. Haurà de ser fàcil d’utilitzar i actualitzat contínuament, sinó ens trobaríem amb un PDA [ordinador de butxaca]”, explica Angelé. Desprès de diversos intents com el Cybook, llançat l’any 2000 per l’empresa francesa Cytale, avui l’’e-paper’ està preparat.

Preparats, llestos, a desenvolupar!

Un gran nombre d’empreses es posicionen per tal de no perdre la seva oportunitat, perquè tot anirà molt de pressa. Segons Jacques Angelé, “tot es decidirà els propers tres anys”. A partir de llavors els agents d’aquest mercat hauran començat la carrera i serem testimonis del “un premi al primer en arribar”.

En aquest moment, Europa i les seves empreses innovadores estan ben situades, però la competència serà difícil, tant en el desenvolupament d’aquesta petita meravella com en les seves aplicacions en la premsa o l’edició.

Fins i tot la primera tinta electrònica és europea! “El paper electrònic (E- ink) prové del MIT (Massachusets Institute of Technology) nord-americà, però la seva patent va ser concedida a Phillips, per incorporar-la al paper”, explica Bruno Rives. Les empreses europees proliferen. Nemoptic de França, desenvolupa la tinta electrònica, l’empresa Plastic Logic del Regne Unit, treballa en el paper, i Ganaxa, empresa de França, estudia el programari.

L’anglesa Plastic Logic ha anunciat l’obertura el gener d’una nova oficina per desenvolupar el seu paper electrònic a Dresde [ciutat alemanya]. Serà el primer centre mundial de producció de pantalles de plàstic flexibles, la “Silicon Saxonia”. Aquesta, en la qual s’han invertit 100 milions d’euros, pot presumir d’haver guanyat la jugada a Nova York i Singapur. “Nosaltres som bons pel que fa a materials tecnològics, però quan es tracta de situar-nos als mercats no ho som tant” matisa Bruno Rives.

El més important és quedar entre els primers

Com lluitar o, com a mínim, resistir davant dels xinesos, els japonesos i els americans? Per a Jacques Angelè caldrà “que els agents s’associïn per tal d’aconseguir solucions competitives i no només estratègies de defensa. Si prenem consciència dels interessos econòmics en joc podrem estimular el sector, anticipar-nos als avenços i fins i tot incentivar-los”. La seva empresa treballa en el llibre-diari electrònic “Sylen”, conjuntament amb altres empreses franceses.

En l’àmbit de les aplicacions d’aquesta nova tecnologia, a la premsa o a l’edició, per exemple, les empreses europees no poden adormir-se! “Les grans empreses ja han vist el mercat gegantí que s’aproxima i, com Amazon [companyia nord-americana de comerç electrònic], es posicionen per tal que l’usuari mitjà els esculli”, explica Jacques Angelé. Per entendre aquest fet, cal saber que aquest nou suport farà possible nombroses col•laboracions editorials o comercials i que l’usuari podrà accedir a la informació sense intermediaris, ni barreres de llengües o lleis nacionals.

Un nou punt de partida per la premsa?

Pel que fa a la premsa, els diaris mediten sobre l’opció electrònica després d’haver apostat per Internet. Les Echos , un diari francès d’economia, està entre els primers a donar el pas. “Ben aviat oferirem mitjançant el lloc web lesechos.fr una subscripció que ens permetrà entregar els primers aparells, cap a finals d’abril o principis de maig”, ha anunciat Philippe Janet, director tècnic de les edicions electròniques d’aquest diari. El contingut serà actualitzat contínuament i es podrà descarregar mitjançant un port USB, per Wifi i, ben aviat per Bluetooth.

“Aquesta és una nova oportunitat per a la premsa”, afirma content Bruno Rives, que ha treballat en aquest projecte. És l’ocasió per “seduir els lectors no habituals i recuperar a aquells que han optat pels diaris gratuïts. La inversió no és tan gran si tenim en compte el que podem guanyar!”.

Amb la condició que es tingui en compte el lector, que serà “un demandant d’una major riquesa editorial i no s’acontentarà només amb una sol diari. El contingut s’haurà d’enriquir amb dades enciclopèdiques, gràfics…” suggereix Bruno Rives. Una exigència en la qual el diari belga De Tijd ha fracassat. “La seva versió era idèntica al diari en format de paper electrònic, i no va tenir en compte les particularitats d’aquest aparell” explica Philippe Janet, que assegura que Les Echos no cometrà el mateix error estratègic.

També caldrà acostumar-se a un nou objecte… Una fulla de paper en blanc i negre no ens sorprendrà gens comparada amb un llibre de butxaca, però si que ens podrà semblar austera comparada amb altres aplicacions. Per quan el color o el vídeo, per quan un full que es pugui doblegar? Potser algun dia l’encant tecnològic ens farà oblidar el tacte del paper sota els nostres dits. D’entrada, i fins i tot Bruno Rives ho reconeix “és una alquímia ben difícil”. Però ens recorda que “el paper no va arribar de cop l’any 321 a.C., vam haver d’esperar fins el 1500”.