NewAssignment.net és un lloc web nord-americà sense ànim de lucre on es proclama que “s’espurneja innovació periodística”. Va ser llançada el mes passat i ja ha portat el submón del periodisme ciutadà a nous cims de fiabilitat periodistes experimentats s’han convertit en editors de les històries i idees aportades per la gent. El seu fundador, Jay Rosen, de 50 anys, professor de periodisme a la New York University i distingit defensor del periodisme ciutadà, ha encunyat l’expressió “periodisme pro-am (amateur professional)”.

“Democràcia” i “codi obert” són les paraules clau que defineixen aquest nou desafiament. La seva primera tasca, ‘Assignment Zero’, es concentra en el ‘crowdsourcing’. Això vol dir que, en efecte, el projecte ha adoptat una filosofia de treball a l’estil Viquipèdia. Al web es publica un dossier amb una llista de temes i convocatòries pels quals es convida tothom a treballar-hi i a encarregar-s’hi, de la mateixa manera que es fa a l’enciclopèdia de contingut lliure allotjada al web. Conseqüentment, els professionals entaulen un diàleg amb els seus “informadors”, tot intercanviant punts de vista i coordinant els articles i entrevistes. Així doncs, més de 700 nord-americans s’han unit a aquest projecte per publicar històries que “els mitjans de comunicació convencionals no volen o no poden publicar, o perquè l’han ben fumuda”. I tot això sense els defectes i límits de qualsevol projecte purament d’aficionats.

Un món de col•laboració

Europa també s’inspira en aquest nou gir del reporterisme tradicional, en el qual nord-americans “normals i corrents” expliquen noves històries. Per exemple, la British Broadcasting Corporation (BBC) s’ha unit a d’altres grans mitjans de notícies com la Cable News Network (CNN) i la Associated Press (AP) per incorporar continguts amateurs en els seus productes. Aquestes redaccions globals ja havien començat a confiar en les aportacions dels ciutadans, com va demostrar-se el dia següent als atemptats de Londres, el 7 de juliol de 2005. Els mitjans de comunicació de tota la nació van publicar la mateixa fotografia feta des d’un telèfon mòbil d’un home desconegut, ajudant una dona amb la cara coberta per una màscara blanca per protegir-se les cremades.

Hi han diversos precedents a Newsassignment.net. El periodista de Corea del Sud Oh Yeon Ho va fundar, el febre de 2000, el diari digital Ohmynews , amb el lema de “tot ciutadà és un reporter”. Hi treballen dotzenes de redactors en plantilla conjuntament amb una xarxa de ciutadans corrents que fan de reporters des de qualsevol racó del món.

A Europa, han sorgit nombrosos llocs web com Flix.dk1, el primer mitjà de periodisme ciutadà de Dinamarca, creat el 2003 per tres periodistes danesos. El model francès Agoravox va crear-se el 2005 i allotja una cobertura capil•lar d’articles, comentaris i editorials redirigits des de blocs i pàgines web personals de més de 3.000 voluntaris. El gener de 2006 s’hi va afegir Gran Bretanya amb The Latest . Un dels seus fundadors, Marc Wadsworth, critica “l’agenda per a homes blancs i de classe mitjana en què es concentren els mitjans de notícies, tot ignorant les qüestions i punts de vista de les ‘minories’”. Segons ell, els projectes com NewAssignment.net, que actuen de manera inversa i porten els professionals cap a un món d’aficionats, són una oportunitat per conquerir els bastions de la informació.

NewAssignment.net sosté que es finançarà mitjançant una combinació de “donacions en línia, micro-pagaments, recaptacions de fons tradicionals, drets de distribució de continguts, patrocinadors, publicitat i qualsevol altre mètode que no comprometi la independència o la reputació del lloc web”.

Diners per fer realitat els somnis

Però la utopia necessita diners per adquirir visibilitat. Craig Newmark, de 54 anys, va donar 10.000 dòlars a NewAssignment.net. Va ser el fundador de la popular “Craigslist”, un grup de llocs web gratuïts d’anuncis classificats, que avui dia es considera com un dels principals competidors dels mitjans tradicionals. Els seus anuncis gratuïts estan reemplaçant els de pagament, amb els quals molts diaris aconsegueixen que els hi surtin els comptes. I ara el botxí pretén revifar el periodisme ciutadà.

Mentrestant, Europa s’està mobilitzant per sotaescriure el projecte; el servei de notícies anglo-alemany, Reuters, ha contribuït amb 100.000 dòlars. Goliat ajuda David, i no sense raó: en aquests precisos moments Reuters està intentant recuperar la confiança de la generació web, després de l’estiu negre de 2006, quan van ser enxampats pels blocaires per publicar, després d’haver-les modificat digitalment, algunes fotografies sobre els bombardejos a Beirut.

És encara massa aviat per dir si el projecte de Rosen funcionarà o si tindrà seqüeles més sofisticades en aquest costat de l’Atlàntic. Especialment als Estats Units, on pocs d’aquests experiments han aconseguit agrupar els ciutadans amb el “clero” (priesthood) així és com els blocaires anomenen sarcàsticament l’elit de periodistes professionals.