El 10 d’abril s’inaugura una exposició de fotografia amb els rostres de prop de 70 presoners polítics arrestats a Cuba el 2003 i condemnats a dures penes amb acusacions com “traició a la pàtria” o “conspiració política”. Prohibit pensar: els rostres de la repressió a Cuba és una sèrie de retrats realitzada pel maestre Oliviero Toscani i que s’exposa a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. Un pretext més per discutir amb el fotògraf i publicista milanès sobre el règim de L’Havana i sobre la insòlita semana que Toscani va passar a casa del president cubà el 1993: “Vaig anar-hi amb Luciano Benetton. Vaig convènce’l per obrir un punt de ventes a l’illa i Castro s’ho estava pensant…”.

Fidel Castro el 2006(Uzon/Flickr)Fidel Castro el 2006(Uzon/Flickr)

Quin efecte produeix Castro vist de prop?

Castro és una mica màgic, en el sentit literal de la paraula. Té alguna cosa que el distingeix de la massa de mediocres que pobla aquesta terra. Té un carisme que és superior, i és per això que ha dirigit durant tant de temps la dictadura cubana. Recordo que com a regal d’agraïment per la seva hospitalitat vaig regalar-li una bicicleta de muntanya.

I per què un regal com aquest?

Amb una bicicleta de muntanya s’hauria concentrat menys en portar a terme la revolució. La bicicleta requereix atenció i dedicació. Hauria passat més temps a la muntanya i menys al Carib fent la revolució. I després vaig aconsellar-li també que obrís un negoci d’objectes de muntanya. També el vaig convidar a venir a Venècia, però Castro, com ja se sap, és poc donat a viatjar. L’hauríem acompanyat Luciano Benetton i jo a l’avió, i potser l’hauria portat a la muntanya… La trobada va ser intensa. Els italians li semblem simpàtics, encara que no parla gens el nostre idioma.

Com veu el futur de Cuba i del successor de Fidel, el seu germà Raúl Castro, ministre de Defensa i, des del passat 31 de juliol, vicari temporal del “Líder màxim”?

Arribaran els americans i ho ompliran tot de McDonalds i descafeinaran els valors de l’illa. Serà una Florida bis. Ni més ni menys. Les característiques de Cuba i de la cultura cubana seran destruides per complert pels gegants de les empreses multinacionals nord-americanes. L’experiment anomenat Cuba ha estat interessant, però s’ha acabat.

Vostè sempre ha estat molt provocador: creu que també Fidel Castro ho ha estat al llarg del seu regnat?

¿Un provocador? No, jo diria que Castro era un home generós. Els únics provocadors són els artistes.

I qui fa política què és?

Castro no ha fet política. Castro ha fet la revolución. Però, repeteixo, és un experiment conclòs.

Retrat de la disident cubana Martha Beatriz Roque (Oliverio Toscani)Retrat de la disident cubana Martha Beatriz Roque (Oliverio Toscani)Parlins d’aquesta mostra fotogràfica basada en el seu treball anterior contra la pena de mort i realitzada conjuntament amb la ONG ‘Que nadie toque a Caín‘. Ha instal·lat el debat a moltes ciutats europees. ¿Què ha obtingut?

Molts insults. Fins i tot a Roma algun que diu ser comunista va dir que m’havia venut a la CIA (Servei d’Intel·ligència Americà). Fixi’s que potser, fins i tot, m’hagués agradat. En aquesta exposició es mostra perquè a Cuba es persegueix el dret a opinar i informar amb llibertat. A vegades penso que molts periodistes es mereixerien ser perseguits, per la malícia en què exposen la realitat i presenten la informació. Però bé, en qualsevol cas, el dret de la paraula ha de ser concedit a tots sense excepcions.

Després de Castro, què augura per a Cuba?

Cuba és un país de cultura. Seria molt bonic que es creés a l’illa una universitat mundial de la revolució. Una espècie de facultat de Ciències Polítiques de la Revolució. I en el seu ateneu, fer convergir les universitats més il·lustres del món: Harvard (Regne Unit), la Sorbona (França), la Bocconi (Itàlia), Yale (EUA), etc.