Al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoan, li correspon trobar-se amb la cancellera alemanya, Àngela Merkel, a la Fira Internacional de Tecnologia Industrial (CeBIT) de Hannover, que se celebra els propers 16 i 20 d’abril. La seva visita a Alemanya tindrà lloc el mateix dia que el seu partit, el demòcrata-islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP

) farà públics els noms dels seus candidats per a la presidència turca, de cara a les futures eleccions de maig (la candidatura del propi Erdoan encara no és oficial).

A la frontera oest alemanya, el candidat conservador Nicolas Sakozy semblar estar preparat per afrontar la primera volta de les presidencials franceses el proper 22 d’abril. La possibilitat que el líder del partit UMP (Unió per un Moviment Popular) esdevingui el nou president de la UE el 2008, combinada amb el comiat de l’actual president turc, el secular Ahmet Necdet Sezer, és potencialment explosiva. Quines conseqüències tindrà tot plegat per al futur de Turquia a Europa durant la segona meitat de 2007 és quelcom que encara no pot assegurar-se. Però econòmicament i cultural, amb els actuals presidents les relacions són sòlides.

Mr.Klein, el cap de premsa de la fira de Hannover, descriu la visita d’Erdoan com “no tan casual”. Per començar, la fira es celebra cada any a l’abril, mentre que les institucions governamentals alemanyes van considerar Turquia com a candidata a ser un país associat fa més de dos anys. “Està clar que durant els últims tres anys Turquia ha suscitat molta discussió política en si mateixa”, concedeix Klein. “És un dels països més importants a i per Europa, i un dels que té un futur més brillant”.

img src=”http://www.cafebabel.com/photos/turkeyhannover1_130307.jpg” alt=”Turkish officials celebrate partner status at 2006’s closing ceremony (Photo: Deutsche Messe AG)” title=”Oficials turcs celebrant l’estatus de país associat a la ceremònia de clausura el 2006 (Deutsche Messe AG)” align=”left”>

País “europeu”

Amb més de 6.000 expositors i 60 països participants, es tracta de la fira més important de tecnologia industrial del món. Una gran exhibició que aplega sectors estratègics com l’automatització industrial, la microtecnologia i l’energia. Que Turquia, amb un creixement anual del 8%, sigui el país associat en aquesta edició dóna una idea de la seva importància com a subministradora d’energia. No és casualitat que els països que l’han precedit hagin estat l’Índia (2006) –coneguda per la seva potent indústria tecnològica- i Rússia (2005) –clau en l’exportació de petroli a Europa.

També en el cas turc “petroli” és una paraula clau. L’oleoducte de la Baku-Ceyhan, que transporta diàriament un milió de litres d’or negre des del Caucas fins la Mar Mediterrània, ha transformat Turquia en un passadís energètic que permetria a Europa prescindir de Rússia i Iraq. I el primer ministre Erdoan vol jugar aquesta carta. En un discurs pronunciat a finals de març declarava: “L’energia és un problema? Europa és la resposta”. Europa importa un 60% de l’energia que consum, segons el Llibre verd de l’energia. I a la UE li tremolen les cames des que el gener de 2006 Gazprom, el monopoli estatal de gas rus, va tancar l’aixeta a Ucraïna, deixant Alemanya sense llum.

El cert és que les reformes imposades a Turquia arran les negociacions han impulsat i agilitzat la creació d’empreses, les privatitzacions i el comerç amb la UE. L’ambaixador alemany a Ankara assegura que les inversions directes del seu país a Turquia han crescut un 20% en el darrer any. Alemanya no és només el principal país d’importació pels turcs, sinó també el seu principal comprador (14% de les exportacions), segons dades de l’Institut de Comerç Exterior de 2006.

Treballant el vincle cultural

L’excel·lència econòmica és molt positiva, però què hi ha de les altres qüestions que afecten un país que aspira a estar inclòs dins les fronteres europees? “A la premsa alemanya, ningú està parlant realment de l’accés ja”, diu Aydan Oezeguz. Aquesta dona de 39 anys, mig turca mig alemanya, va cofundar el ja difunt programa turc-alemany per a la Fundació Körber, una institució privada i independent amb seu a Hamburg. Ella descriu l’actitud de Brussel·les cap a Turquia com a “teatral”, i constata el recent silenci sobre el tema durant la presidència alemanya de la Unió. “El diàleg tal com està ara no és honest”, remarca Oezeguz. “Si volguéssim que Turquia s’apropés, ja ho hauríem fet. Sembla que estiguem buscant raons –com l’Islam- per distanciar-nos de les realitats de la pertinença a la UE. Però d’altres països membres nous també tenen diferències culturals i mai en discutim”.

Culturalment, Oezeguz critica el fet que els europeus estiguin “escassament informats”. Un altre programa bilateral organitzat per la seva fundació és el Premi Hamburg, que reconeix les iniciatives turques a Alemanya. Es mostra cínica davant la necessitat d’haver de guanyar un premi per tal que aquestes relacions siguin reconegudes, però el programa ha donat els seus fruits. A la seva primera edició, un grup d’emprenedors turcs alemanys van fer-se un nom trobant llocs de treball per a joves alemanys a Hamburg.

I mentrestant, la fira de Hannover arrancarà el dia 16 descrivint el nostre veí més meridional com un “país que ofereix destacades oportunitats i potencial de creixement”. Turquia i Alemanya gaudeixen d’una sòlida relació econòmica des de fa més de 20 anys, esperançadors programes de conscienciació cultural i els beneficis de la seva situació estratègica. Però el cel de l’accés turc només s’aclarirà –o es cobrirà de nou- després de les eleccions de maig dels presidents de França i Turquia.