El canal St. Martin s’absté a les eleccions

Cau la nit al canal de St. Martin, a Paris. Els seus carrers sinuosos s’enfilen a la ciutat i estan decorats amb atractius pòsters electorals, en vertical, sobre panells de metal numerats amb la inscripció 9 d’abril, data oficial d’inici de la campanya presidencial. Un dels centenars dels residents del canal ens adreça a una tenda blava, on hi diu Casquette (gorra). La inscripció feta a mà fa referència al seu propietari, vestit amb una gorra negra, que està reclinat a la seva tenda. Ens movem amb cautela entre les cordes que aguanten el seu habitatge i la cornisa de metall verda que separa la seva tenda, una donació de Metges del món. Casquette ens convida amablement a seure en un tamboret rodó de vellut blau.

Amb una mà sobre el cap treu una carpeta groga amb alguns retalls de premsa. El soroll dels cotxes es barreja amb la lectura en veu alta d’alguns articles. Sobre un tros negre de cartró a fora de la seva tenda hi ha enganxat amb celo el recompte de dies que porten, escrit amb una cal·ligrafia difícil de desxifrar. Rodejat d’ampolles d’aigua, afirma portar 24 dies en vaga de fam i senyala darrere seu, on hi ha uns meravellosos blocs d’edificis. “El gran problema d’aquí és la burgesia”.

L’art de la guerra

El 16 de desembre, una organització coneguda com ‘Els fills de Don Quixot’ va muntar un campament a la vora del canal St. Martin. Els candidats a la presidència de la República van parlar-ne i fins i tot Nicolas Sarkozy [candidat del partit de dretes UMP] va fer-hi una visita. El mes d’abril es va concedir el primer pis després que el Govern de Jacques Chirac esdevingués el segon d’Europa a legalitzar els drets d’accés a l’habitatge (Escòcia va fer-ho l’any 2003). La precampanya va començar forta. Però el 9 d’abril, i a deu dies dels resultats de la primera ronda de les eleccions, el cofundador del grup va aparèixer a la televisió, al Channel 3, i va anunciar que l’acampada al canal s’acabava, tres mesos després de l’inici.

‘Casquette’, un francès que no vota (NS)Tanmateix, Casquette sembla ser el gurú savi i mediàtic d’una nova ‘federació’ que continua acampada a la part nord del canal, que en total té 4,5 metres de recorregut. ‘La filosofia i la mentalitat del govern han de canviar’ afirma Casquette, un antic periodista que ara té la seva pròpia agència de notícies en línia. “Faig aquesta vaga de fam per recordar als votants aquells valors pels quals votaran”. En resposta a la promesa de Sarkozy segons la qual “ningú haurà de dormir al carrer” en els dos anys posteriors a la seva elecció. Casquette afirma que aquest partit de dreta ja ha intentat crear una societat on hi ha “els ultrarics a un extrem, i, a l’altre, els miserablement pobres”.

Europa al canal de St. Martin

Els missatges que omplen els llibres de signatures del canal tenen un fort component europeu. Els turistes suecs i espanyols són els que més han expressat la seva ‘admiració per la revolució dels Fills de Don Quixot’. En esmentar Itàlia i Espanya, les paraules que surten de la boca de Casquette són Berlusconi i Zapatero [respectius presidents d’ambdós països]. “Ells (els líders europeus) volen Europa com a una unió monetària, però el que tindran serà una unió revolucionària. I això serà perillós”. Desapareix momentàniament per entrar a la seva tenda, i torna amb una còpia del manual militar xinès titulat L’art de la guerra, de Sun Tzu. “Però hem d’estar units arreu d’Europa per fer front a aquests problemes. Voleu una Europa unida, voleu que us ensenyem que hi ha una Europa unida, i és precisament això el que intentem fer”, conclou Casquette.

De branca en branca la cigonya fa el seu niu

Thierry viu davant de pisos buits (NS)“Ningú votarà”. Ja és del tot fosc quan arribem a Thierry, de 42 anys, que viu just davant un petit pont del canal i li diem el mot de pas: Casquette, per poder parlar amb ell. Thierry ha viscut a Portugal i a Espanya i afirma haver fet ‘milions de coses’ abans de traslladar-se al canal. Està d’acord en què la societat francesa actual està dividida entre pobres i rics. “I quin sentit té votar? Per què fer-ho? No hi ha cap partit ni moviment el qual s’interessi per nosaltres de debò”, i assenyala un edifici de l’altre costat. A una planta es veuen totes les estances buides i afegeix: “Veiem les finestres tancades, amb la llum apagada. Això, nosaltres, ho estem veient”.

“Voteu Ségolène Royal!” és el primer missatge que trobem en fullejar el llibre de signatures amb ell, frase escrita per una nord-americana. Thierry fa una ganyota mentre subratlla les paraules amb el dit. La candidata socialista ha promès “garantir l’habitatge per a tota la vida” si esdevé la primera presidenta de la República. Casquette, però, es mostra escèptic i diu que “els socialistes afirmen ser conscients i estar preocupats per la nostra situació, tot i que a l’hora de la veritat no fan res. Els drets d’ara són exactament els mateixos als de fa uns anys. Ara, dies abans de la primera ronda de les eleccions, estan disposats a prometre la lluna”.

I la vida continua

La solidaritat entre els habitants del canal és ben palesa. El moviment està ben organitzat, encara rep l’atenció dels mitjans de comunicació i l’interès de qualsevol vianant. L’existència dels sense sostre o ‘sense domicili fix’ (SDF, en les seves sigles franceses) continua amb la voluntat de defensar una causa oblidada. És un clima social familiar: fa tres setmanes, l’expresentador televisiu Nicolas Hulot va recordar als mitjans i als candidats el pacte ecològic que van signar, angoixat perquè és un tema que cada cop es tracta menys durant les intervencions dels candidats. Un ‘pacte presidencial’ similar va aparèixer una setmana després, presentat per fundacions europees de joves que tenien la impressió que encara no s’havia discutit suficientment el tema d’ Europa. Mentrestant, Casquette afirma estar fent campanya no només pels sense sostre, sinó també per persones com el seu veí de campament, que cada matí comença la seva jornada laboral de dotze hores a les cinc de la matinada. El seu clam és a favor de persones com els infermers, els interins, a favor d’un mínim equilibri en la societat.

Temes com la identitat nacional, França i els francesos segurament continuaran dominant els últims dies de la campanya. Segons una enquesta de l’IFOP (l’Institut Francès d’Opinió Pública) el 67% de la població francesa creu que el president de la cinquena república serà el candidat conservador de dretes Nicolas Sarkozy. Al canal no tenen gaires esperances dipositades en els resultats de les eleccions. És difícil votar en unes eleccions dreta o esquerra, home o dona, quan encara són 100.000 persones a França sense llar ni adreça postal.

Gràcies a Adrien Lorenceau

Fotos al text: (NS)