Presidencials: fitxades a la blocosfera

“Fa unes setmanes em vaig creuar a París amb Jacques Chirac. Vaig voler preguntar-li si aniria als tribunals quan acabés el seu mandat presidencial per aclarir un cas de suposada corrupció quan era alcalde de París. Abans d’acabar la frase, quatre polis m’havien tapat la boca i m’havien portat cap a un racó del carrer: ‘Torna al teu país si no estàs content’, em van deixar anar. Costa molt criticar als poderosos a França.”

Són paraules de Tobias Troll, de 32 anys, un dels participants en el bloc que el diari francès Libération i cafebabel.com –tots dos amb una forta vocació europea- activen des del mes de febrer per a què els joves periodistes europeus opinin sobre les presidencials franceses. Una iniciativa que ha destacat les coincidències i originalitats de la política francesa respecte a la dels seus veïns comunitaris.

Els personatges

Àlex Vicente, Barcelona (AV)Aconseguirà Ségolène Royal donar la sorpresa igual que va fer Zapatero a Espanya? Per al català Àlex Vicente, de 26 anys, “tots dos pertanyen a una nova generació de líders polítics amb voluntat d’acceptar el liberalisme però corregint les seves disfuncions a través d’un pacte socialdemòcrata, i promouen la transformació dels seus partits sense renunciar a la fe socialista i sense renegar de la vella guàrdia de les seves formacions”. Anna Karla, alemanya de 24 anys, no hi està d’acord i creu que Royal “no vol escoltar els elefants del partit socialista, al contrari de la Cancellera Angela Merkel, sempre rodejada d’homes a la seva ombra”.

Sorprèn la força del centrista François Bayrou, una cosa impensable a Espanya, on el centre només va tenir rellevància després de la mort del dictador Franco, “quan era necessari que l’esquerra i la dreta s’unissin” per cohesionar el país en favor de la democràcia. Àlex Vicente dubta del perfil antisistèmic de l’estrella centrista francesa, “un ex-ministre de Balladur i de Juppé –conservadors-. Per què ha tardat tant en adonar-se que el bipartidisme no funciona bé?”.

Adriano Farano, italià cofundador de cafebabel.com (AF)L’italià Adriano Farano, de 27 anys, en canvi, aconsegueix comparar la seva estratègia amb la de l’actual primer ministre d’Itàlia, Romano Prodi. “Tots dos provenen dels cercles democristians, són europeistes convençuts i han sabut desfer-se dels llastres polítics tradicionals.” “Ara bé”, afegeix aquest participant del bloc, “aquestes són les úniques coincidències”: Prodi governa amb el suport de l’esquerra, i en canvi Bayrou ho faria “amb els millors de la classe de la dreta o l’esquerra”.

Anna Karla (AK) Anna Karla subratlla la tendència de dretes que té el discurs del conservador Nicolas Sarkozy, però admira que hagi aconseguit “acostar alguns votants de l’ultranacionalista Jean-Marie Le Pen cap al seu terreny”. Evitar els extremismes és vital per a un alemany, “un temor productiu nou a l’escenari electoral de França”, suggereix.

Les propostes

“A Itàlia, seria impensable veure a Piero Angela o Sveva Sagramola, presentadors d’emissions televisives sobre medi ambient, duent a terme una iniciativa política com la de Nicolas Hulot” –presentador francès del programa Ushuaia- per centrar la campanya en l’ecologia, assenyala Farano. Tobías Troll, per la seva part, valora la proposta de la socialista Ségolène Royal per a l’obligatorietat dels cursos de preescolar, “a diferència d’Alemanya, on el masclisme regnant critica la proposta d’una de les seves ministres de crear 500.000 places de guarderia d’aquí a 2013. Així s’explica que la natalitat sigui tan alta a França i tan baixa a Alemanya”, conclou.

Per la seva part, Bayrou ha proposat la supressió de la ENA, l’elitista Escola Nacional d’Administració, de la qual provenen la majoria dels polítics del país veí. “M’agrada Alemanya perquè un obrer pot convertir-se en patró d’empresa”. L’alemanya Anna Karla rescata aquesta frase de Bayroy sabent que és ben cert, ja que el canceller alemany Schröder havia estat obrer de la construcció en la seva joventut.

Sarkozy, que encapçala la majoria dels sondejos, és qui concentra més crítiques. Àlex Vicente el titlla de “masclista” per dir histèrica a la seva rival socialista Royal. Tobias Troll lamenta que el candidat de dretes vulgui donar-li més poder al cap de l’Estat, “mentre que a Alemanya ningú sap quan són les eleccions presidencials i sí les parlamentàries”. Això sí, els insults entre candidats, no espanten ’internauta italià: en comparació amb el “coglioni” (torracollons) que Berlusconi va utilitzar per definir els votants de Prodi, els termes “innoble”, “mentider” i “defraudador” dels candidats francesos no són res.

No obstant, el que més sorprèn els europeus és el nacionalisme xovinista del llenguatge dels candidats francesos. Entonar la Marsellesa en els actes electorals o parlar de tot allò francès com “una manera pròpia de ser i de pensar” s’allunya molt, segons l’alemany Tobias Troll, del “patriotisme constitucional afí als valors de la democràcia política” ideat pel pensador germà Jürgen Haberlas, i recollit, entre altres, pel dirigent espanyol, Rodríguez Zapatero.

Fotos al text: Blocaires Àlex Vicente (AV), Anna Karla (AK), Tobias Troll (cafebabel.com), Adriano Farano (cafebabel.com)