Bagdad, 4 de març de 2005. El soldat nord-americà, Mario Lozano, mata des d’un punt de control l’agent secret Nicola Calipari, membre del SISMI (Servei d’Intel.ligència i Seguretat Militar Italià), fereix un comandant de la policia italiana i la periodista Giuliana Sgrena, que acabava de ser alliberada després d’un mes de segrest a l’Iraq. “Tràgic accident”, segons la investigació dels EUA: el cotxe en el qual viatjaven els italians no havia respectat l’advertència dels soldats nord-americans, tal com argumenta el mateix Lozano en una recent entrevista publicada al diari New York Post Washington. El soldat, per la seva banda, s’oposa a l’extradició. Tanmateix, Itàlia està en desacord. El dia 17 d’abril, Lozano serà jutjat a Roma en absència. Aquest soldat nord-americà haurà de respondre a l’acusació de delicte polític. Què en pensen els nord-americans i els europeus?

Un soldat nord-americà: “Jo també hauria disparat”

Ernesto Haibi, metge militar resident a Fort Lewis, té les idees clares pel que fa al judici a Itàlia. “El judici no serà imparcial, hi ha massa emocions en joc”. D’origen cubà, 39 anys, fa poc que ha tornat de l’Iraq i s’oposa a l’extradició: “Si m’hagués trobat en la mateixa situació, hauria disparat tal com ho haurien fet la majoria de soldats, inclosos els italians: tothom té dret a l’autodefensa. Ara bé, si aquest soldat mata sabent que en el cotxe hi viatjaven uns italians, aleshores ens haurem equivocat”.

Un enginyer dels EUA: “És la conseqüència de l‘11-S”

Bob, un enginyer de Fort Lauderdale, de Florida, també es mostra contrari a l’extradició: “Es tracta d’un accident de guerra. Des dels atemptats de l‘11 de setembre sentim l’amenaça del terrorisme per tot arreu. És per aquest motiu que reaccionem de manera impulsiva davant qualsevol senyal de perill. La solució s’hauria de trobar a nivell governamental i no a nivell judicial. Tanmateix, les relacions entre Roma i Washington es caracteritzen per la seva fredor després de l’episodi de Cermis [quan un avió nord-americà va tallar els cables d’un funicular, provocant la mort d’una vintena de persones. El pilot va resultar absolt en el judici que va tenir lloc als EUA]. Avui, els italians exigeixen un judici a Itàlia”.

L’estudiant europea: “La solució passa per un tribunal militar internacional”

Actualment realitzant una estada Erasmus a Roma, la polonesa Anna Orzechowska, estudiant d’Economia i Llengua Anglesa opina: “Un tribunal militar internacional hauria de fer-se càrrec del judici, el delicte s’ha comès en tan que soldat i no com a simple civil. Ara bé, el tribunal no hauria de ser nord-americà per tal de no donar avantatges, sinó que hauria de ser internacional”.

L’especialista anglès: “És necessari el Tribunal Penal Internacional”

Des d’un país euroescèptic com la Gran Bretanya, Michael Brown, doctor en Relacions Internacionals, explica que el Tribunal Penal Internacional (del qual els EUA no n’és membre) seria la seu ideal per aquest judici: “Quan es va produir la mort d’un soldat britànic a l’Iraq, el judici nord-americà va establir l’absència de culpa, citant el concepte vague de fog of the war (boira de guerra)”. Per tal de resoldre el problema, els ciutadans hauran de mantenir la pressió alta sobre els nostres governs”.