Segle VI abans de Crist, Àsia menor. Un enginyós mercader grec es desperta de cop, perquè acaba de tenir una idea extraordinària. Adéu als objectes banals i al bestiar! Per què no fer més fàcil la seva vida amb un nou instrument de canvi? Va combinar les paraules evaluar ( - nomizo) i llei ( – nomos) per crear (nomisma), o ‘moneda’ como nosaltres la coneixem.

Després d’uns quants cops de martell, s’aconsegueix crear la primera moneda en relleu a Lydia, l’actual Turquia. 400 anys més tard, la moneda s’estén per tot el continent fins a Roma. Allà la ‘nomisa’ esdevé ‘moneda’ en referència a Juno [la deesa Hera pels grecs], dona de Zeus. En italià el verb monere significa advertir i Juno rebia també el sobrenom de ‘Moneta’, per descriure que era ella qui donava l’alerta. El 396 abans de Crist, s’explica que va ser la deesa qui va donar l’alarma després que els gals estiguessin a punt d’atacar Roma per sorpresa durant la nit. Immediatament, el consul Manlius organitza la defensa i fa fora els invasors. Més tard, el 296 abans de Crist, la primera fàbrica de moneda es funda prop d’un temple consacrat a Juno ‘Moneta’, situat al cim del mont Capitulí. En signe d’homenatge, els romans decideixen gravar a les peces la imatge d’ella. Mil anys més tard, el seu derivat anglès money serà conegut arreu del món civilitzat.

Les llengües llatines actuals conserven viva la memòria del denarius Romà amb el denaro italià, el dinero espanyol. Els alemanys van preferir apoderar-se de la paraula Geld de l’anglès arcaic. Sona com gold (or) en anglès modern, però està relacionat amb el metall preciós.

Els francesos i els grecs, en canvi, prefereixen parlar dels diners en termes d’un metall una mica menys valuós: l’argent o argyros (plata) en terres hel·lèniques. Per l’Europa de l’Est, només van quedar les petites peces. El peníze txec, el pienidz polonès i el pénz hongarès, que molt provablement equivalen al coppers anglès (coure) o pence.