Premis ‘World Press Photo’ 2007

1955. Una foto en blanc i negre d’una motocicleta accidentada, amb les cames del conductor volant per l’aire mentre xocava contra la pista del campionat. Aquesta imatge va ser la guanyadora del primer premi a la World Press Photo del 55. L’entrada dels danesos va ser el precedent dels nous fotògrafs professionals de tot el món perquè enviessin les seves millors imatges. Les categories van des de les “notícies generals” i “esports” fins a “retrats” i “històries”.

“Ens interessen les fotografies que millor reflecteixen la comunicació visual de les notícies. Produeixen un efecte psicològic i emocional que se’t queda gravat a la memòria”, diu Kari Lundelin, cap de comunicació de la World Press Photo. Els guanyadors americà, francès, suís i espanyol ens expliquen les seves fotografies.

Spencer Platt

Spencer Platt, EUA, Getty Images

Spencer Platt – guanyador americà de la ‘Word Press Photo’ del 2007

El fotògraf Reuters i el jutge holandès Jerry Lampen van elogiar aquesta foto perquè mostrava l’absurditat de la guerra libanesa-israeliana contra militants d’Hezbollah l’estiu de 2006. “Té el dinamisme que li falta a moltes fotos de conflictes”, explica el fotògraf Spencer Platt, de Getty Images. “Els elements incongruents i surrealistes ens expliquen moltes coses sobre les cultures, els individus i l’habilitat que té la gent per sobreviure a les guerres.”

Molts mitjans de comunicació van mal interpretar la imatge de la gent que estava a dins del cotxe, ja que en realitat estaven fent una volta pel seu barri. “La foto no es va manipular de cap manera. Els libanesos de la imatge havien perdut les seves cases i els seus éssers estimats a la guerra aquell estiu. La foto no es podia haver fet en cap altre lloc del món. Té a veure amb un Beirut encisador, trist i surrealista.”

Denis Darzacq

Denis Darzacq, França, Agence Vu

El francès Denis Darzacq – guanyador d’“arts i entreteniment”

“A diferència de la majoria dels guanyadors del premi World Press Photo, que treballen per a diaris o revistes, les meves obres gairebé sempre estan penjades en galeries”, diu el fotògraf parisenc Denis Darzacq. “El jurat va fer un gran pas quan em va concedir aquest premi”.

Darzacq descriu la relació entre els documentals i l’art com un “casament militant”. Va fer diverses sèries de fotos on es veia gent jove que queia al terra a La Chute (‘La Caiguda’), al nord de París. “Vaig demanar a diversos atletes que saltessin en un paisatge neutral – no es pot veure si la imatge és d’un veïnat ric o pobre, i ni tan sols si era Londres, Berlín o París. El 95% de La Chute són de carrets de càmera manual.

“Aquest treball metafòric reflecteix un sentit d’urgència sobre la realitat dels joves a Europa. Tinc 45 anys i puc pensar i escriure el que vull expressar. Pels joves, el seu primer llenguatge és el cos, i vivim en un món on es té por de tot –la Xina, l’Islam, els Estats Units. Caure és un sentiment d’urgència, sobre la suspensió i l’espera.

La meva imatge no és tan un comentari social com una expressió de desig de ser més fort del que s’és. Té un valor estètic i polític però tothom hauria de veure en les fotos el que volgués. La imatge té més preguntes que respostes”.

Nicolas Righetti

Nicolas Righetti, Suïssa, Rezo

L’italià Nicolas Righetti – guanyador de “retrats”

“Vaig anar a Turkmenistan uns quants cops l’any passat, quan el dictador Saparmurat Niyazov encara era viu (va morir el desembre de 2006)”, diu el genovès Nicolas Righetti. “La imatge del president estava al lavabo de la casa del meu guia, col·locat on normalment hi ha el mirall. Fins i tot quan es rentava les dents, aquest home veia el seu rei, tan llest i encantador.

Anteriorment havia estat a Corea del Nord, un altre país tancat al món, i on no tenia cap manera de poder parlar amb la gent. A Turkmenistan vaig aconseguir superar la barrera lingüística i la censura.

“El periodisme fotogràfic es tracta de simbolisme. Una foto és un petit moment en el temps, una instantània que explica una història. Avui dia tothom té càmera, però una bona foto explica una història. I això no és fàcil d’aconseguir”, explica Righetti.

José Cendon

José Cendon, Espanya

L’espanyol José Cendón – guanyador d’“afers contemporanis”

“Em vaig basar en Rwanda, cobrint la regió dels Gran Llacs per l’AFP [Agència France Press]” explica l’espanyol José Cendón. “Vaig trobar fascinant que en una regió amb tants morts i guerres, gairebé ningú es preocupa de la salut mental.” Aquesta foto va ser feta a l’hospital neuro-psiquiàtric de Kamenge a Bujumbura, capital de l’anterior Burundi de l’Àfrica de l’est alemanya. “El reclús estava estirat en un llit d’aquells de pedra, a dins d’una cel·la aïllada. Vaig capturar el moment en què es va aixecar fent grans esforços. Sembla una estàtua grega, amb totes les línies acabant a la seva figura.

Aquesta història forma part d’una obra més gran dedicada a la demència a la regió africana dels Grans Llacs, titulada “Por als Grans Llacs”. Vaig intentar mostrar el patiment dels reclusos d’una manera personal. Volia impactar la gent que mirava les fotografies. No crec que pugui canviar gaires coses amb les meves fotografies, però almenys puc ser allà on vull ser i dir alguna cosa.”

Moltes gràcies a Mariona Vivar Mompel

Cortesia de la World Press Foto

Troba una exhibició que estigui a prop teu

24 abril – 17 juny : Amsterdam (Holanda), Oude Kerk

26 abril – 27 maig : Hamburg (Alemanya), Gruner + Jahr Pressehaus

27 abril – 27 maig : Atenes (Grècia), Athens International Airport

27 abril – 20 maig : Poznan (Polònia), Cultural Centre Zamek

30 abril – 27 maig : Knokke-Heist (Bèlgica), Cultureel Centrum Scharpoord

6 maig – 21 maig : Milà (Itàlia), Galleria Carla Sozzani

8 maig – 21 maig : Split (Croàcia), Akvarij