Cal veure l’amor que professen molt dels habitants de Brussel·les per la seva ciutat. És el cas de jove escriptor Stéphane Lambert , 31 anys, que acaba de publicar un parell de llibres dedicats a la ciutat: Bruxelles et l’amour (Ed. Racine, 2005) recull les històries d’amor que hi han tingut lloc al llarg dels anys i Bruxelles. Identités plurielles (Ed. Autrement, 2006) evidencia la diversitat que hi regna.

“La primera impressió que té el visitant quan arriba a Brussel·les és sovint negativa. Hi ha aspectes a millorar com la xarxa de transport públic, que deixa molt que desitjar. És un lloc modest, però que no s’ha de jutjar a primer cop d’ull.” Stéphane Lambert defensa la seva ciutat amb cos i ànima: “Té alguna cosa especial que la fa diferent i, encara que alguns opinin el contrari, hi passen coses més interessants que a París! Més gràcies a les iniciatives individuals que no pas per una acció política clara”.

Laboratori cultural

Stéphane Lambert ha estat nomenat fa poc director de la ‘ Maison du Spectacle - La Bellone ’ (Rue de Flandre, 46): una mescla entre fòrum de les arts escèniques, promotor cultural i espai d’informació. La façana del segle XVII mereix una visita que es pot completar amb una copa al Bellone Café .

Lambert destaca l’ímpetu cultural de la ciutat: “Actualment és escenari d’un molt bon teatre, és un laboratori d’expressions escèniques, s’està fent un gran treball en la dansa, hi ha grans representacions d’art repartides per la ciutat, tenim la cinemateca més important del món i un centre d’art contemporani original que veurà la llum aviat”, explica.

La zona de Saint-Gilles

Per mostrar-nos la força de la ciutat proposa fer una visita a Saint-Gilles , una comuna que no apareix a la majoria de guies turístiques, tot i trobar-se no massa apartada del centre. Els turistes que s’hi acosten és per visitar el museu que es troba a la casa de Victor Horta , considerat per molts el pare de l’art nouveau. Pocs es queden a visitar els voltants, una zona que concentra molts artistes i que és residència d’àmplies comunitats d’immigrants, sobretot vingudes de Portugal, Polònia, Espanya o del Magreb. “És un barri de lloguers assequibles encara que l’especulació immobiliària dels últims cinc anys fa difícil ser propietari a Brussel·les”, comenta el jove escriptor.

Lambert recomana fer una parada al cafè d’estil Art Déco ‘ La Porteuse d’Eau ’ (Av. Jean Volders, 48a de Saint-Gilles). A partir d’aquí ens podem dirigir a l’església, a prop del Parvis de Saint-Gilles, una ampla via on s’hi menja bé de preu ja sigui un cuscús marroquí (rue de Mouscou) o fent parada a ‘La Brasserie Verschueren’ o ‘Le Café de l’Union’. Si hi aneu al matí, hi trobareu cada dia un animat mercat. A prop, es pot visitar la font de la ‘Porteuse d’eau’, símbol de la zona, i el luxós ajuntament, l’‘Hôtel de Ville’ de Saint-Gilles (Place van Meenen, 39).

Lambert diu que si hagués d’escollir un sol carrer de Brussel·les, es quedaria amb el Jef Lambeaux. La cervesa, la podem anar a fer a ‘Chez Moeder Lambic’ (68, rue de Savoie), on en tenen mil tipus diferents!

Un dels centres d’atracció culturals i nocturns de Brussel·les és Ixelles. Concretament podem deixar-nos caure al Café Belga (Place Eugène Flagey Plein), que també és escenari de concerts. “És un lloc ple de joves on m’hi trobo molt còmode. Només falta que s’acabin d’una vegada les obres de la plaça… ja fa uns anyets que duren!”

Sopars de tot el món

“Semblarà un tòpic, però és veritat. A Bèlgica hi ha una gran passió per la gastronomia. Si bé és cert que tenim restaurants mediocres, també n’hi ha d’excel·lents”. Lambert subratlla que s’han posat de moda els restaurants thai. “És curiós. Fins i tot he vist llocs on abans hi havia un xinès i ara és tailandès. Els deu anar millor així”, explica amb un somriure. L’escriptor recomana el ‘ Tom Yam ’ (Chaussée de Boondael, 341), que ofereix una bona relació qualitat preu. I també un japonès, el ‘Yamayu Santatsu’ (Chaussée d’Ixelles 141), on “s’hi solen veure japonesos també sopant; un bon senyal”.

De festa al cementiri

Bé, potser hauríem de dir festa al costat del cementiri. Això és el que passa cada nit al barri universitari de Brussel·les, a tocar del cementiri d’Ixelles. “Hi ha molts estudiants estrangers a Brussel·les, sobretot per les nostres escoles d’art. A més, molts després s’hi queden”. La festa neix a la chaussée de Boondael. “Hi ha moviment cada dia, a diferència de les altres zones de Brussel·les que no s’animen fins a partir de dijous a la nit”.

Per sortir de nit també destaca el barri Dansaert, al voltant del carrer Antoine Dansaert, una zona de moda i on es concentra la moguda gai. El nostre guia hi posa noms: el ‘ Dirty Dancing ’ (Chaussée de Louvain, 38), a prop de la plaça Madou; la soirée gai que fan mensualment a la discoteca hetero ‘ Le Fuse ’ (Rue Blaes, 208) i ‘ Le Cabaret ’ (Galerie Louise, 1), una altra referència dins els locals d’ambient. Per estar al dia de la resta d’activitats culturals i nocturnes ens recomana la revista gratuïta Zone 02, que es distribueix al carrer.

Per acabar la nit

Lambert és una font inesgotable de bons plans. Si us el voleu creuar podeu anar a prendre una copa a ‘ L’archiduc ’ (al cèntric carrer Antoine Dansaert, 6), un dels seus caus preferits. El trobareu envoltat d’artistes, segurament acompanyat d’un bon vi, un Bordeaux Clairet, per ser més exactes; i amb un concert de jazz en directe com a música de fons, en un estil purament Art Déco.

Amb la col·laboració de Vanessa Witkowski i Graziella Jost, de la redacció local de Brussel·les.

Crèdits fotogràfics: Marc Serena