El Tribunal Constitucional ha declarat il·legal la votació de la setmana passada, el 28 d’abril, en què dos terços dels diputats van boicotejar la sessió plenària i no es van presentar. El nombre de diputats presents no arribava al mínim requerit de 367, és a dir, dos terços dels 550 escons de la cambra.

Aquesta abstenció va ser una mesura de protesta contra la intenció del primer ministre Erdogan d’apostar per l’islamista moderat Abdullah Gül com a president de la República.

Com a resposta, el partit de la Justícia i el Desenvolupament [AKP, d’arrels islamistes], al govern a Turquia, ha demanat al Parlament la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades i que el president del país sigui escollit per sufragi uniersal. Finalment, aquestes es faran el 22 de juliol.

“¡No volem un Imam com a president!”, era el que cridaven els turcs en una manifestació sense precedents a Ankara el 14 d’abril. Això va representar un “no” rotund per a la possible candidatura del primer ministre Recep Tayyip Erdoan per a les eleccions presidencials. Quatre dies abans de la votació del 28 d’abril, el primer ministre de 53 anys va anunciar que la seva mà dreta i actual ministre d’Afers Exteriors, Abdullah Gül, de 56 anys, seria el “candidat sorpresa” del partit Justícia i Desenvolupament.

Aquest clima tens i cada cop més polaritzat es deu en gran mesura a motius estructurals. La majoria de dos terços que actualment té l’AKP a la Gran Assemblea Nacional turca no és necessàriament representativa del poble turc. A més, al país hi ha tensions entre islamistes i l’altra part de la població turca, els kemalistes [mot emprat pels partidaris de les reformes que va dur a terme el primer president de la moderna República de Turquia, Mustafa Kemal]. Des d’un punt de vista kemalista, el president Gül no garantia la integritat i la laïcisme de la República de Turquia.

Desmitificar el sistema electoral

El president laic de Turquia, Ahmet Necdet Sezer, va deixar el seu càrrec el 16 de maig després d’un mandat de set anys. L’Assemblea Nacional haurà d’escollir entre un dels candidats en un màxim de quatre rondes de votació secreta. La manca de transparència que això comporta s’afegeix a la manca d’un procés obert, ampli i continu per aconseguir un consens reconegut arreu entre els diferents grups polítics. En la primera i segona ronda, cal una majoria de dos terços per seguir endavant, mentre que a la tercera ronda només cal la majoria absoluta. Si a la tercera ronda no s’obtenen resultats, només els dos candidats que hagin obtingut més support a la tercera ronda passaran a la quarta.

Els problemes de transparència i legitimitat es deuen a les constel·lacions actuals. El calendari electoral és tan dens que provoca l’atmosfera ideal per un “el pòquer polític”. El sistema turc es pot comparar al procés parlamentari d’Itàlia, en quant al nomenament i l’elecció en l’últim moment de l’excomunista i actual president Giorgio Napolitano, 83 anys, el maig del 2006. En molts altres països de l’Europa occidental, el procés és més obert, tanmateix. Per exemple, a França, la decisió final es pren per sufragi universal, mentre que a Alemanya és l’Assemblea Federal (Bundesversammlung), formada pel parlament i per tots els representants dels estats, el que actua específicament com a organisme electoral.

Gül – arrels que divideixen

Els crítics de Gül sempre han assenyalat el seu passat polític. Abans de l’AKP, va ser escollit en el parlament com a ministre (1996-97) del partit de Necmettin Erbakan (considerat islamista) l’any 1991 i 1995. I després, l’any 1999 amb el Partit de la Virtut. Quan aquest darrer va ser prohibit per ser inconstitucional, Gül i Erdoan van fundar l’AKP. Els crítics laics també assenyalen el simbolisme del fet que les dones dels fundadors de l’AKP portin vel.

El Partit Republicà del Poble (CHP) [kemalista] temia la possibilitat que hi hagués un president “islamista” o no laic. Abans de les nominacions oficials del 13 d’abril, fins i tot el titular Sezer va expressar la seva preocupació en el discurs a l’Acadèmia turca de Guerra, dient que la fundació del règim polític de Turquia “mai no s’ha vist tan amenaçat”.

El poder militar a Istanbul (Cengiz Zorlu)El poder militar a Istanbul (Cengiz Zorlu)El poder militar, considerat una altra de les garanties per protegir l’herència de Kemal, també va expressar la seva preocupació. En una conferència de premsa del 12 d’abril, Mehmet Yaar Büyükant, Cap de l’Estat major de Turquia, va declarar que el proper president hauria de ser “algú que realment respecti els principis de la república, no algú que només pretén fer-ho”.

Fa set anys, quan cap partit tenia una majoria clara, Sezer va arribar a ser president gràcies al seu compromís. Tàcticament, Gül semblava una elecció intel·ligent– tenia més acceptació que Erdoan, fins i tot a Europa. Va estudiar al Regne Unit, i com a ministre d’Exteriors, va tenir un paper molt important a l’hora de cedir en les dates de l’accés a la UE. Però a diferència de Sezer, no comptava amb el suport dels diferents grups polítics.

Fotos al text: Cengiz Zorlu