“Des de fa anys, la figura de la dona va lligada a les tasques domèstiques, a l’educació dels fills, i fins i tot, a la cura de la gent gran i dels malalts”. Aquesta constatació pronunciada per la presidenta de l’associació ‘Kader’, Seyhan Eksioglu, és lúcida i al mateix temps aclaparadora: a Turquia, tan sols hi ha un 4,4% de dones diputades i un ínfim 1% d’alcaldesses.

Mentre que a Alemanya les dones ocupen un 31% dels escons a l’Assamblea contra un 12% a França, Turquia continua sent un país ressagat respecte als seus homòlegs europeus. I ni la breu presència de Tansu Ciller en el càrrec de Primer ministre fa deu anys, ni la de Leyla Zana, primera dona diputada kurda han canviat res: en aquest país, les dones no són benvingudes en el món de la política.

Davant d’aquestes xifres desoladores, les dones turques han decidit passar a l’acció, agrupant-se sota la bandera de ‘Kader’. Aquesta associació local té en l’actualitat més de 3.000 membres repartits en les onze províncies del país i milita des de fa deu anys amb el suport del Gabinet Europeu de Dones (LEF - Lobby européen des femmes) per tal d’augmentar el nombre de dones en l’àmbit polític. Per aconseguir el seu propòsit i transmetre el seu missatge, les activistes no dubten ni un moment a interrompre en les institucions polítiques, amb un bigoti i amb l’eslògan: “Cal ser un home per poder formar part de l’Assemblea?”.

En fer ús d’aquest símbol de la virilitat turca, les dones desitgen d’aquesta manera interpel.lar els dirigents dels partits polítics turcs i despertar les consciències dormides dels seus compatriotes.

Molt de treball per fer

Segons Hülya Ugur Tanriover, professor a la Universitat de Galatasaray, especialista de la representació de les dones en els mitjans de comunicació turcs, l’abisme entre ambdós sexes continua present i immòbil.

La visió tradicional de la dona suposa que “si no treballa en les grans ciutats, se la considera principalment una muller i una mare”. La societat relega també les necessitats femenines a un pla secundari. “Només cal observar el nombre tan baix d’escoles bressol i de parvularis que existeixen o les diferències salarials que de forma evident van en contra de les dones”, emfatitza Tanriover.

A Turquia, la campanya “dones amb bigoti” de ‘Kader’ sembla haver aconseguit el seu objectiu, ja que ha captat l’atenció sobre la qüestió de la paritat en les institucions turques. Els mitjans de comunicació han donat la paraula a les personalitats de l’associació i els partits polítics no han pogut fer orelles sordes als seus comentaris. La majoria de les coalicions han decidit reaccionar malgrat que les mesures implementades fins al moment no afecten al “33% de les dones inscrites a les llistes de representants ni la gratuïtat de la candidatura per les dones”, totes dues reclamacions de ‘Kader’.

Les quotes: discriminació o igualtat?

Mentre que a la majoria de països europeus ja s’han portat a terme mesures de discriminació positiva, no s’observa el mateix a Turquia on l’assumpte encara és motiu de discussió. Segons l’escriptor Nükmet Kardam, les quotes són l’única manera de “rescatar Turquia del vergonyós 162è lloc que ocupa en la classificació mundial de la representació de les dones en l’àmbit polític i de fer-ne una veritable democràcia”.

Tanmateix, el principi ha estat desacreditat pel mateix sector femení. “Les dones de negocis per exemple [un grup nombros sorprenent a Turquia] no es preocupen pels temes feministes”, es lamenta Hülya Ugur Tanriover.

I pel que fa als seus homòlegs masculins, “han dit que ‘sí’ als drets de les dones, l’educació, la salut, l’economia i fins i tot a la igualtat entre home i dona en el codi civil i en el codi penal, però desitgen conservar la política”, declara Seyhan Eksioglu. “És l’únic mur de defensa que els queda als homes per tal d’afirmar la seva força i la seva visió de la jerarquia”.

No obstant, no es pot negar que una millor representació de les dones en les instàncies polítiques tindria un impacte important. “El fet que un 52% de la població turca pugui finalment veure’s representada políticament faria avançar els assumptes que afecten les dones de forma directa”, ens explica la presidenta de ‘Kader’. Així, es podrien denunciar finalment temes com la violència familiar, l’educació de les noies, els delictes d’honor i d’altres més subtils tals com: el nombre d’escoles bressol, la igualtat salarial, el canvi d’imatge de la dona…

És clar que la presència d’un major nombre de dones a l’Assemblea no significaria “un canvi total”, estima Hülya Ugur Tanriover, “però la rigidesa en la presa de decisions desapareixeria, el procés seria més àgil. I si hi afegim els diputats homes sensibles als assumptes de les dones… Parlaríem d’un autèntic festival en el país!”.