Agafa els diners i toca el dos!

El 7 de maig, el comissari d’Economia, Joquín Almunia, presentarà les perspectives econòmiques de primavera. La Unió Europea es qüestiona en aquest moment si podrà mantenir el ritme de creixement mentre que el pes dels impostos consumeixi el 45% del PIB comunitari. Al mateix temps, Irlanda ha abaixat els seus tipus d’interès a les empreses i el Regne Unit ha fet el mateix amb els impostos a les societats. Què tal fer memòria amb alguns casos de famosos que han fugit de la seva pàtria per evitar dessagnar-se a base d’impostos? Presentem alguns d’aquests exilis de luxe.

Jonnhy Hallyday (Pirlouiiit/Flickr)Johny Hallyday: Ha estat l’últim i el més sonat dels desertors d’impostos. Només fa un mes que, enmig de la campanya per a les eleccions presidencials a França, l’Elvis Presly gal demanava la nacionalitat belga (país de procèdencia del seu pare), a la vegada que traslladava la seva residència a Gstaad, Suïssa. La primera ha estat una decisió que ha dolgut sentimentalment els francesos i, pel que fa a la darrera, afecta a les seves butxaques. L’estrella de rock ha canviat la seva residència a aquest cantó suís per motius pragmàtics. A Suïssa paga un màxim d’un 21% sobre els impostos de la renda, mentre que l’Estat francès s’enduu el 70% dels seus ingressos. Una diferència de xifres que fa calfred: cada dia, el cantant paga 15.000 euros a les arques públiques entre la contribució directa i de patrimoni. “N’estic tip que m’atraquin d’aquesta manera només llevar-me de bon matí”, va confessar als mitjans. Aquest moviment va servir a Nicolas Sarkozy per defensar una abaixada urgent dels impostos sobre les grans fortunes. D’aquesta manera, Hallyday donava un cop de mà a un dels seus millors amics.

Montserrat Caballé (UNESCO)Monserrat Caballé: La soprano més internacional de l’Estat espanyol també va dir adéu a la seva terra natal per evitar els pagament ‘desorbitat’ a què estava sotmesa. An aquest cas, la gran diva va optar, a metiat dels anys 90, per prendre la via més curta: ubicar la seva residència a Andorra, el petit principat pirinenc situat a menys de 200 quilòmetres de la seva ciutat, Barcelona. La reducció mitjana és d’un 50% a Andorra, segons dades del Banc d’Espanya.

AranchaLa tenista catalana Arancha Sánchez Vicario també va fer cap al Principat d’Andorra. El seu cas va ser molt polèmic. Hisenda va imposar-li una multa de dos milions i mig d’euros per l’IRPF i l’IVA pel període entre l’any 1989 al 1993. El Govern va entendre que no viva a Andorra ja que hi passava menys dels sis mesos, temps que exigeix la llei per beneficiar-se de la rebaixa dels impostos. El cas es va tancar després d’arribar a un acord. Actualment juga en dos camps, manté el seu pis a Andorra i des de l’any 2000 té casa a Barcelona.

Boris Becker (Andi Knap/Flickr)Els esportistes són molt propensos a escapar de les urpes d’Hisenda en el moment en què la soga apreta més del que els convé. A Alemanya hi ha hagut dos casos molt coneguts: els dels tenistes Boris Becker i Steffi Graf. Aquest primer va evitar anar a la presó l’any 2002, desprès d’haver estat condemnat per evasió de capital. El tenista vivia a Alemanya mentre que legalment se suposava que viva a Montecarlo, un dels grans paraisos fiscals del continent. Becker va haver de confessar que havia mentit davant de la justicia, d’aquesta manera va evitar anar a la presó. Va rebre la llibertat condicional i va haver d’abonar una multa de 500.000 euros. Això sí, després de passar l’ensurt va decidir no viure més al seu país i es va traslladar a Suïssa. Allà, al cantó de Zurich, tan sols paga un 66% d’impostos.

La seva companya de pista, Graf, va ser acusada l’any 1995 d’evasió d’impostos en relació als guanys que havia fet durant els primers anys de la seva existosa carrera. Malgrat tot, va ser el pare, Peter Graf, qui va pagar les irregularitats de la petita, ja que era ell qui duia els comptes. Va passar fins a quatre anys a la presó. I a la filla va retirar-li els càrrecs després de pagar 1,3 milions de marcs. Actualment té comptes milionaris a Suïssa juntament amb el seu marit, el també tenista Andre Agassi.

Curaçao, l’illa més gran de les Antilles Holandeses, paraís fiscal (Juan Nosé/Flickr)Dins del món empresarial són moltes les empreses que busquen de manera clara beneficis en paraïsos menys recaptadors. Suïssa i Mònaco són les destinacions més populars. Tot i així, generalment no s’acostuma a traslladar les seus centrals, sobretot a causa de les pressions dels països d’origen. El que es fa és traslladar a aquests països fons d’inversió per poder sanejar els seus comptes. Entre aquests casos hi podem trobar l’anglès Terry Burns i l’espanyol Emilio Botin, presidents dels bancs Abbey i Santander, que tenen comptes d’aquest estil a les Bahames, Jersey, l’illa de Man, les illes Caiman i a les Antilles Holandeses. I, tal com deia l’empresaria hotelera Leona Helmsley, ‘només aquells que són insignificants paguen impostos’, i és precisament per això que va ser condemnada per evasió al 1989.