Una nova llei de “neteja” política a Polònia, en vigor des del 15 de març de 2007, insta tothom que ja va prestar declaració sobre la seva relació amb l’aparell comunista, en temps de la dictadura (1947-1989), a repetir tals declaracions. Segons la nova llei, en cas de no complir amb aquest requisit, es revocaria la persona del seu càrrec. Molts dels que ja van oferir tals declaracions en el passat han rebut una notificació oficial per fer-ho de nou, entre ells, el primer ministre de la democràcia polonesa, Tadeusz Mazowiecki, i el professor Bronislaw Geremek.

Alguns diuen que tothom és lliure per decidir quines lleis vol respectar, d’altres, que la decissió de Geremek és un acte, delicat encara que necessari, de desobediència civil.

Com va sentir-se quan va rebre la notificació?

Per sobre de tot, em vaig sentir amargat. Vaig rebre un document per escrit de la Comissió Nacional Electoral, que s’assemblava molt a les cartes que m’informaven sobre la denegació del meu passaport, i que rebia en l’època de la República del poble polonès (comunista). En aquest document, i en el següent que la Comissió em va fer arribar, se m’informa que com a conseqüència del meu rebuig a complir amb una nova normativa vigent, el meu mandat com a europarlamentari seria invalidat. Vaig rebre una carta del president de la Comissió en la qual declarava que és part de la seva responsabilitat informar-me que el mencionat procés es posaria en funcionament.

Quan vaig enviar la meva primera declaració sobre l’assumpte de col·laboració amb el servei comunista, m’expressava dins d’un context diferent. Estava declarant quelcom que els votants tindrien en compte quan em presentés per a un lloc públic. Ara, l’elecció de milers de votants queda en no res no perquè jo col·laborés amb els serveis secrets comunistes polonesos, sinó perquè no omplo un nou formulari per testimoniar que no ho vaig fer. És inacceptable. Un funcionari no pot invalidar la veu de 120.000 votants.

Què pensa sobre què la majoria de polítics europeus parlin de vostè? La informació referida a la seva situació ha estat coberta per més de 70 diaris europeus.

M’agradaria veure això com una expressió de suport i confiança cap a Polònia. No és una provocació. És d’agrair, però preferiria que el meu propi país sigués conscient de què la nova llei no és el més correcte i que jo no tindria perquè necessitar l’ajuda d’altres països. Sent un país democràtic com som, hauríem de ser capaços d’impugnar aquesta llei. Espero que les autoritats locals recuperin el sentit comú.

He rebut moltes mostres de suport dels governs europeus i dels seus membres més destacats. El president del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering, va dir que considerava imperatiu que continués com a eurparlamentari. El Parlament considerarà si les actuacions del Govern polonès s’emmarquen dins d’una persecució política, la qual cosa aniria en contra de la meva immunitat parlamentària.

No hagués volgut que aquesta situació es veiés com alguna cosa personal, sinó com una mostra de què Polònia és un membre important de la UE

Quins comentaris li mereixen les paraules del líder de la generació del 68 Cohn-Benit, que fan referència als “mitjans estalinistes o feixistes” del Govern polonès?

El que Cohn-Bendit comenti li implica només a ell. És tota una personalitat i és famós per utilitzar un llenguatge que converteix la realitat més dramàtica d’allò que és. Crec que les comparacions que fa al descriure Polònia no poden ser atribuïdes al seu Govern actual, amb el qual no estic gaire d’acord, però que va ser de totes maneres escollit mitjançant les urnes. De la mateixa manera, considero que aquest Govern escollit per democràcia caurà en les pròximes eleccions.

Com creu que evolucionarà la situació? Tenint en compte la possibilitat de perdre el seient com a europarlamentari?

Des del principi, he tingut en compte la possibilitat de perdre el meu escó de representant del parlament europeu. Quan vaig prendre les meves decisions vaig tenir en compte el risc que això comportava. Estic disposat a assumir les conseqüències.

Hi ha molts escenaris en aquests moments i tot està en mans de les autoritats poloneses. Poden decidir invalidar el meu mandat com a europarlamentari segons les noves normes, però seria paradoxal, doncs el que es penalitza en aquest cas, a través del més sever mètode de penalització, no és haver col·laborat amb els serveis secrets comunistes- quelcom que mai vaig fer- sinó haver-me negat a omplir un tros de paper que se suponia que havia de remtre’ls. És un abús d’una certa cultura legislativa. El president del Parlament Europeu va declarar que, en cas de rebre un document per part de les autoritats poloneses, no ho admitiria en el consell legislatiu del Parlament Europeu, sent objecte de consideració parlamentària en una sessió plenària.

En aquest cas, es generaria un conflicte en detriment de Polònia. El conflicte entre el Govern de la República de Polònia i el Parlament Europeu hauria de ser resolt pel Consell Europeu o pel Tribunal de Justícia de la UE. Tenint en compte que no existeix un precedent al respecte en la història del Parlament, l’única cosa que podem fer en aquest moment és esperar.