El 50è aniversari del Tractat de Roma a finals de març del 2007 és el motiu per un viatge en autoestop de Brussel·les a Berlín, per parlar en el camí amb la gent sobre la Unió Europea. Des de la “capital europea” fins a la Porta de Brandemburg berlinesa hi ha 804 quilòmetres. “Nosaltres, ciutadanes i ciutadans de la Unió Europea, estem units per la nostra felicitat” és el que diu la Declaració de Berlín. Però què pensa la gent al carrer de la Unió? El viatge dura 14 hores, durant les quals diversos europeus ens expliquen les seves històries.

“Europa ha d’actuar com a potència pacífica”

El camí entre Brussel·les i Berlín passa només per Bèlgica i Alemanya, dos estats federals amb fortes identitats regionals i poca consciència nacional. “Bruges estava entre les quatre ciutats hanseàtiques [mot que designa les ciutats que petanyien a la hansa, associació mercantil medieval creada per combatre els riscs del gran comerç i per propiciar la protecció mútua dels comerciants] més importants”, explica en Luk mentre condueix. “En aquell temps, l’Europa tocant el Mar del Nord i el Mar Bàltic ja estava unida.” En Luk és originari de Bruges, i hi viu al casc antic, que forma part del patrimoni mundial de la UNESCO. “El temps en el qual Bruges era una ciutat hanseàtica ja ha passat. Estic, però, orgullós de la meva ciutat. Pel futur, em puc imaginar una “Europa Unida”, de la qual Bèlgica només en sigui un estat federat.”

De la mateixa manera que en el cas d’en Luk, el tema d’Europa fa aflorar a la superfície les diferents identitats, ja siguin locals, regionals, nacionals, europees o mundials. En les converses de camí cap a Berlín, però, es fa palès el fet que el bo i el dolent sobre la Unió Europea no depèn de la identitat. Es tracta més aviat de temes individuals. En Luk va néixer el 1955, dos anys abans que la UE, i ha crescut amb ella.

“Avui dia, la gent ha oblidat que necessitem Europa sobretot per assegurar la pau”, diu en Luk. “Hem sobreviscut dues guerres mundials i s’ha assolit la pau interna. Per aquest motiu, Europa ha d’actuar en el món com a una potència pacífica. Ara però, ja ningú parla sobre el desarmament nuclear. L’Iran se n’aprofita.” Per això, la UE intenta des de fa temps establir una política comuna tant exterior com de seguretat. Brussel·les, però, no té cap competència necessària en relació als altres estats membres. Encara no parla amb una sola veu.

Solucions senzilles

La gent que ens trobem en el camí, però, s’interessen menys pel repartiment de competències que pel resultat. Es queixen sobre el fet que els alemanys inverteixen milions en un nou sistema de peatge, enlloc d’ajuntar-se amb Àustria i el Benelux [regió formada per Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg]. O encara millor, de trobar una solució europea. Els diferents sistemes costen temps i diners. És bo allò que facilita la vida de tots els europeus.

En Michael, de Baviera, que des de fa dotze anys viatja per Europa en camió, explica que encara no confia del tot en els nous estats membres de l’Europa central i de l’est. Actualment transporta una beguda de iogurt, la producció de la qual s’havia traslladat temporalment a Polònia. Durant un temps, el trajecte anava des de Polònia cap al magatzem de distribució. A l’embalatge s’havia d’indicar el lloc de producció. Els ingressos van caure en picat. Ara torna cap a Bèlgica.

Por del tripijoc sobre la unificació

Tot i això, la integració avança, també al carrer. Günther, un enginyer de 50 anys que treballa en servei extern programant màquines de tornejar, agafa sovint autoestopistes. Ara n’hi ha molts que vénen de l’Europa de l’Est, i no hi acabava de confiar. “Un dia, però, vaig agafar un estudiant de Bielorússia. Em va impressionar. Era molt amable, obert, cultivat, i molt feliç de poder viatjar per Europa d’aquesta manera. Des de llavors, puc llegir millor les cares.”

L’última etapa la fem amb en Helmut, un director de teatre del Berlín oriental. L’actor de formació va patir sota el règim de la RDA [República Democràtica Alemanya], i per principi desconfia quan la unificació ve donada des de dalt. A la pregunta si celebrarà el 50è aniversari dels tractats de la UE, respon de manera breu i brusca. “Això ja ho vam tenir aquí a l’Est, aquest tripijoc sobre la unificació”.