Des de fa 150 anys, els teatres txecs fan sentir el seu repertori. La independència de la Txecoslovàquia el 1918 correspon a l’apogeu de la creació teatral amb les obres dels dramaturgs Frantisek Langer, Karel o Josef Capek. Ràpidament, però, el règim comunista va fer servir l’art com un mitjà de propaganda. La creació es va trobar doncs sota la dependència del “realisme socialista” i va néixer, així, el teatre constructiu.

Als anys 70, la crítica del sistema socialista va tenir més ressò gràcies a l’aparició del teatre d’art i assaig i gràcies també a “Studio Ypsilon”, “HaDivadlo”…. Alguns autors excepcionals obren el camí a un teatre lliure :Vlasta Chramostova, Daniela Fisherova,Ctibor Turba, o Karel Steigerwald.

Actualment, les sales de teatre de Praga estan organitzades al voltant de tropes amb les quals mantenen una relació especial. Conviden a un o diversos “dramaturgs”, és a dir, persones encarregades de seleccionar obres de teatre tenint en compte l’especificitat del lloc pel qual treballen, però també la seva pròpia concepció del teatre. El teatre, a la vegada popular i social, sembla haver trobat el seu camí a Praga. Un teatre híbrid que ha sabut reconsiderar el seu paper en el si d’una nova societat i fidelitzar un públic atret per noves tendències.

Lucka Kosova, crítica de teatre

Com qualsevol noia, la Lucka somiava ser una actriu reconeguda arreu del món. No obstant, la realitat va ser ben diferent; ja que, desprès d’haver assistit a nombroses obres del repertori txec i rus, trobaria el seu camí en el món de la escenografia. Desxifrar els jocs de colors, interpretar la posada en escena o transmetre un missatge al públic: aquesta és la vocació de la Lucka. La seva visió del teatre actual és més aviat crítica: “Hi ha dues classes de teatre: el popular, l’objectiu del qual és divertir sense reflexionar, i el d’autor, més exigent, que té realment el propòsit de vehicular un missatge”.

La Lucka és avui dia estudiant a la prestigiosa escola teatral DAMU, a Praga . Aquesta institució, que forma els futurs actors, dramaturgs, crítics i escenògrafs del país, proposa un teatre híbrid mesclant la dansa, el cinema i la música. Un enfocament que condueix a trencar la frontera simbòlica entre el públic i l’escenari. La Lucka veu perfilar-se un tipus de “Nouvelle Vague” txeca, una nova elit, i en defineix l’objectiu: “El teatre, per a mi, és una qüestió d’unir les dues línies formes i colors, públic i escenari, textos i decorats en una sola”.

Petr Kolecko, dramaturg en voga

El jove Petr, també format a DAMU, encarna el símbol d’aquest nou impuls que es dibuixa a Praga. D’una manera atípica, Petr tot just ha trobat un enorme èxit amb la seva obra Britney goes to heaven [Britney va al paradís] que relata amb certa ironia les ensopegades de la nord-americana Britney Spears, deessa del pop. El text, tot i haver estat molt atacat pels crítics, serà traduït pròximament a l’anglès. En Petr no té cap complex a reivindicar la cultura pop, és a dir, aquella que va dirigida a un públic sense cap educació teatral en particular. “El meu únic objectiu és contar històries”, explica el jove dramaturg.

“No hi ha res per explicar amb paraules. El teatre és tant simple com un programa de televisió: o ens agrada o canviem de canal”. L’originalitat del seu estil prové de la mescla de gèneres populars que trobem: el futbol, la televisió o el cinema. Petr Kolecko representa una tercera via entre el repertori clàssic i la tradició popular. “El meu objectiu és que cada espectador surti de la sala dient que s’ha divertit d’allò més bé”, declara. Actualment, al dramaturg li plouen les proposicions, principalment per fer adaptacions televisives.

Nina Chromeckova, actriu (sur)realista

Amb 30 anys acabats de fer, la Nina excel·leix en el teatre experimental. Desprès de passar per la universitat, s’incorpora, bastant tard, a una tropa anomenada “Mama y Papa”, composta per set músics i deu actors. Tota una revelació. “Mai m’havia divertit tant. Vaig poder treballar amb textos molt diferents uns dels altres. Va ser el meu primer gran viatge”. Interessada en “el teatre rus i japonès”, constata l’aparició d’una nova generació escènica més aviat heterogènia.

“Hi ha moltes tropes joves de gira per tot el país que estan obtenint un èxit indiscutible. Des de la independència, ja no es té por a la censura política. D’altra banda, és molt interessant jugar a l’escenari amb les pors de la gent. És una manera de fer teràpia col·lectiva”. Apassionada de la dansa, el flamenc i el ballet, en aquests moments, la Nina fa teatre amb el grup “Ztracena” (Existència), que fa bullir les petites sales i bars amb les seves representacions. Actualment actua a l’obra “Dentalni Rapsodie” d’Alexandr Guha. Actualment actua a l’obra Dentalni Rapsodie d’Alexandr Guha. El surrealisme i el dadaisme exerceixen en ella una gran influència a l’hora d’escollir un paper. Aquesta jove actriu també troba temps per treballar en una ONG que ajuda els més desfavorits. “Comunicar per als altres: aquest és el meu lema”, justifica.