“La temporada alta comença entre març i abril”, diu la Martina, mentre embolica uns cristalls de Bohèmia per a un client alemany, un home vell amb un somriure radiant. Aquesta venedora de 30 anys treballa a Blue Praha, una cadena de botigues de records turístics que té un total de nou establiments entre l’aeroport i els carrers més concorreguts de la ciutat. Després que la Martina es gradués en comerç i economia, va migrar a Praga per buscar una “feina decent”.

El negoci del turisme a la capital representa la considerable xifra d’un 18 % del PIB del país. Això fa que la població més jove, gent com la Martina, arribi en multitud a la ciutat. Però, una vegada el món del turisme els ha encisat amb el sorollet metàl·lic de les monedes repicant contra la caixa enregistradora, és difícil canviar de feina. “Ara ja fa cinc anys que treballo aquí a jornada completa, però no m’hi vull quedar per sempre.”

Una nova imatge

Després de la caiguda del Teló d’Acer l’any 1991, el paisatge urbà de Praga va deixar-se fer un lífting de la mà del boom turístic, que va treure la pols de les tan ben adornades esglésies i edificis; i va revelar detalls recargolats sobre la vida sinistra de Kafka al museu que porta el seu nom, al sud de la parada de metro de Malostranska. Recentment, la construcció de monuments commemoratius del comunisme mostra com la ciutat ha embellit i s’ha enriquit amb la seva història. Una mostra d’això n’és el monument que va crear l’any 2002 Olbram Zoubek, que mostra en diferents figures com un home desapareix gradualment. O la reconstrucció de la Sinagoga Smíchov a Praga 5 [2003], situada a l’esquerra del riu. Però tot això, és en realitat un simple regal per a la vista dels turistes?.

En Pavel Seknika, professor d’economia a la Universitat Charles, la universitat més antiga i gran de la República Txeca, parla positivament de com la seva ciutat ha crescut i florit. “Al centre de la ciutat hi ha cerveseries antigues que havien estat molt de temps inactives i ara s’han reinventat com a atraccions turístiques. Els diners dels visitants són els únics ingressos de llocs com aquests.”

A alguns noms molt coneguts del món de l’arquitectura no els agrada aquesta tendència d’anar endarrere llençant els diners renovant edificis vells. Pensen que aquest esforç és un error. En David Cerny, un escultor i provocador extraordinari de 39 anys, veu aquesta suposada arquitectura experimental com una simple façana. Un exemple n’és el tros de ciment torçat que s’anomena Casa dansant, que es va construir entre 1992 i 1996. En Cerny es queixa de com el Magistrat [el govern local] s’acovardeix davant dels moviments arquitectònics atrevits.

“Ara mateix tothom xerra sobre una nova biblioteca nacional que es situaria al mateix lloc on hi havia el monument d’Stalin [que es va destruir l’any 1962]”, explica en Cerny. “Jan Kaplicki va guanyar la competició, però després un fotimer de gent va començar a queixar-se que si era massa modern, que si no encaixava en aquell lloc, etc. L’edifici està bé, seria genial si el construïssin allà!”, conclou.

Imatge comercial

El que està canviant el paisatge de ciment de Praga no són només els edificis atrevits. Seknika explica com els grans inversors, o bé propers, de la Unió Europea, homes de negocis individuals de les veïnes Alemanya i Àustria; o bé llunyans, inversors del Japó i dels EUA, utilitzen diners de la seva pròpia butxaca per finançar la reconstrucció arquitectònica de la ciutat.

Segons Seknika, “els turistes s’estan una mitjana de només tres dies a Praga, els diners que es gasten normalment s’inverteix en projectes que promocionen viatges de més llarga durada. Oferiran als turistes i a aquells que vénen per feina més diversió i activitats, a part dels passejos passius que es poden fer pels barris de la ciutat”. Amb aquesta finalitat, hi ha centres de conferències en projecte. Mentrestant, marques de la categoria d’Hugo Boss, Swarvorski i companyia s’apropien de tots els carrers que estan prop del centre de la ciutat per tal d’atraure més gent de negocis. Praga, la nostra velleta, ha aconseguit un vestit de disseny nou de trinca.

Ciutadans vs ‘urbanites’

En resum, tothom ha donat la seva opinió en la renovació de l’armari de Praga. Això ha tingut, sense cap dubte, un impacte en els habitants de la ciutat. Alguns veuen el canvi d’imatge i la invasió turística com un fenomen positiu que fa que la ciutat sigui més lliberal i multicultural.

En Roberto és un suís expatriat que ha viscut a Praga des de fa més de deu anys. Entre el 50 i el 80% dels seus ingressos prové del seu petit estand de menjar ràpid, i els turistes són la seva clientela, bàsicament. Valora els estrangers simpàtics no només com una font d’ingressos sinó també com a ambaixadors de la seva cultura. Com a resultat “molts estrangers vénen també a estudiar o a instal·lar-se a Praga i això fa que sigui una ciutat més animada.”

Pujades de preu excessives

En canvi, hi ha altra gent que no pot suportar el fet d’haver-se d’obrir camí a cops de colze entre les masses per arribar a la feina. El preu dels lloguers i la propietat ha augmentat, particularment després de l’entrada de la República Txeca a la Unió Europea. “Me’n recordo de quan vaig anar a veure una casa que volia comprar fa un parell d’anys, costava uns 140.000 euros, però ara s’ha doblat el preu a 280.000 mil!”. En Roberto ens explica que, abans del 2004, als estrangers no se’ls permetia comprar una propietat a la República Txeca si no tenien una empresa establerta a la ciutat. Ara l’interès estranger ha disparat els preus.

L’Eva és una advocada de 28 anys que treballa en una empresa prop del centre i ella també es queixa de la pujada de preus: “El meu oncle, que ha viscut aquí 25 anys, no pot anar al pub local on anava sempre perquè no es pot permetre pagar uns preus tan alts”. L’Eva explica també que fins i tot els esdeveniments culturals s’han adaptat al pressupost i al gust dels turistes, fent que simples activitats de lleure siguin inabastables per a la gent que encara viu a Praga. En Michel, un estudiant de dret, comparteix el punt de vista de l’Eva. Segons ell, els esforços del govern per preservar la cultura txeca són només una “façana orientada a la pela”.

Com més maca es posa Praga, més turistes volen fotografiar-la i més pugen els preus. Potser la nova imatge de la ciutat brilla radiant de confiança en ella mateixa, però és la bellesa prou encisadora per convèncer els propis habitants?.

Foto Casa dansaire (IntlTraveler/Flickr)