63%. És el percentatge de txecs que declaren no adherir-se a cap religió, segons un estudi de l’Institut Gallup de 2004. La proporció és força elevada per al continent europeu. Per entendre l’evolució del pensament religiós a la República Txeca i, més concretament a Praga, és millor mirar un llibre d’història. Al començament, tothom o gairebé tothom era catòlic, l’Església donava suport a la monarquia i ningú es replantejava la qüestió. Amb un lligam a Avinyó, l’arquebisbe de Praga pagava forts impostos a l’Edat Mitjana, en mig d’un clima de corrupció general.

En aquest context, el sacerdot i mestre de cerimònies protestant Jan Huss va proposar centrar l’Església sobre “el missatge de la Bíblia”. Una causa perduda per aquest “reformat” avançat a la seva època i que, a més, va inspirar el teòleg alemany Martí Luter. Jan Huss va acabar els seus dies a la foguera a Constància el 1415. A l’època de la dinastia dels Habsburg, el país viu una “recatolització” forçada.

Però, malgrat aquesta reconquesta, aquells que s’identificaven amb el pensament de Huss, els “Hussistes”, ja havien fundat diverses comunitats per tot el país.

Praga ‘la Tolerant’ viu les hores més negres

Wiener (FA)Wiener (FA)Praga també va tenir influència del judaisme. “Va ser Ibrahim Ibn Jacob, un jueu espanyol, el primer en arribar a Praga”, relata Charles Wiener, exsecretari de la comunitat jueva de Praga. A partit de 1492, com a conseqüència de la reconquesta d’Espanya dels Reis Catòlics, la ciutat va veure arribar sefardites que fugien de les persecucions que hi havia a Espanya.

Malgrat algunes restriccions pel que feia el matrimoni, la comunitat jueva va viure un gran auge abans d’emancipar-se a partir del segle XVIII. “L’emancipació va afectar molts àmbits, sobretot entre les dues guerres. Els txecs eren molt filosemites i els jueus estaven integrats en la societat fins al punt de poder constituir un partit polític,” destaca Wiemer. Testimoni d’aquesta influència és la sinagoga de Praga, que es troba al centre de la ciutat.

Amb la Segona Guerra Mundial, Praga ‘la Tolerant’, va viure les seves hores més negres. Abans de l’arribada del comunisme, els nazis van delmar la comunitat jueva. “La guerra va durar molt més temps aquí, ja que els alemanys van entrar a Praga el 1938”, recorda Wiener. “Els que havien triat formar part de les brigades internacionals no van tornar a entrar, cosa que, de fet, els va salvar. En l’actualitat, només queden 3.000 jueus a la República Txeca, sobretot concentrats a la capital”, analitza el destacat personatge.

Islam: una altra vocació

Un cop sota l’ull de Moscou, les comunitats religioses es van sotmetre a un fort control. S’incitava fortament la població a deixar de creure en Déu. Es van accentuar les privacions de llibertat i les pressions sobre els representants religiosos. Va ser en aquell moment, a priori poc propici per tot allò referent a l’espiritualitat, que l’Islam va entrar, inesperadament, a Praga.

“Durant la Guerra Freda, estudiants de països àrabs que optaven pel socialisme van arribar als països de l’Est per accedir a l’educació. Quina sorpresa devia ser pels comunistes veure’ls pregar diverses vegades al dia…”, explica un membre de la comunitat musulmana d’origen argelià, instal·lat des de fa molt de temps a la capital. “Aquesta excepció, però, no ha d’amagar la realitat: sota el règim comunista, als estudiants de teologia se’ls demanava que busquessin una altra vocació.”

Salazka(FA)Salazka(FA)Així, Milan Salazka, professor de teologia de 79 anys, recorda: “No era possible exercir i la religió estava prohibida pels membres del partit, així com també pels qui treballaven amb nens”. Durant 30 anys, les esglésies van estar buides i els intel·lectuals practicants van marxar del país. “Els cristians van ser neutralitzats pel sistema comunista. Els afers religiosos estaven vinculats al Ministeri de Cultura”, explica.

Entre els joves, un sentiment comú

L’obertura suscitada per la Primavera de Praga de 1968 va permetre una lleugera flexibilitat de les normes. Cristians i comunistes es van instal·lar llavors en un “modus vivendi” que els va permetre cohabitar.

Amb la caiguda del Mur el 1989, les comunitats religioses tornen a respirar. A partir de 1991, les esglésies recuperen els seus drets com, per exemple, celebrar matrimonis. L’acte religiós retroba els seus signes en les diferents capes de la societat: en la capellania o en l’ensenyament. Una “minicomunitat” musulmana reapareix amb aproximadament 10.000 membres.

Vladimir Sanka, que es va convertit a l’Islam amb 35 anys, és actualment el president de la Fundació Islàmica de Praga. Ell s’alegra que regularment s’organitzin visites a la mesquita. “Des de 2002, els estudiants venen per presenciar la pregària del divendres que es tradueix en txec. Les reaccions són molt positives i els estudiants descobreixen en persona la nostra religió”.

El febrer de 2007, Eurostat [l’oficina d’estadística de la Comissió Europea] comptabilitzava un 59% d’ateus, un 27,7% de catòlics, i poc més de l’1% de protestants. Entre els joves, el sentiment de rebuig de la religió continua sent molt important, tal com denuncia un estudiant de dret: “La meva àvia m’obligava a acompanyar-la a l’Església, quan això no té cap utilitat”. Sense rebutjar, però, les creences i respectant alhora el dret dels altres a viure la seva fe, es rebel·la contra “una Església que no ha sabut evolucionar amb el seu temps i que és contradictòria en molts punts. El problema no és Déu, són els religiosos!”.

Lenka (FA)Lenka (FA)Al contrari, Lenka, una estudiant de 21 anys, és catòlica practicant. Ella lamenta que “la moral de la societat estigui afeblida i influenciada per l’ateisme”. Ella, que va a missa cada diumenge, considera la religió com una “qüestió de caràcter privat”. No obstant, no estalvia crítiques per al nou Papa Benet XVI: “Li falta carisma, no estic segura que sigui la persona adient per aquest precís moment”, declara.

Avui protegides per l’Estat, les minories religioses continuen passant dies de tranquil·litat protegides per l’anonimat. Segons Wiener, “la majoria dels txecs no és atea, sinó agnòstica, és una qüestió de falta de coneixements, no d’un rebuig”. El professor Salajka és menys pessimista: “La religió està adormida, la societat txeca encara viu amb els estigmes del passat, però un dia acabarà despertant. Si Déu vol”.