Des de fa setmanes, les estrelles fan acte de presència a Aquisgrà, a l’oest d’Alemanya. A cada columna d’anuncis crida l’atenció una bandera d’Europa, que anuncia el gran programa europeu amb motiu del Premi Internacional Carlemany. Aquest any rep la distinció en Javier Solana de Madariaga, representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea.

Solana va anunciar que aquest homenatge li és “més significatiu que el premi Nobel”. Sorgit a partir d’una iniciativa ciutadana de la ciutat d’Aquisgrà, el més europeu del premis s’atorga anualment a personalitats i institucions que han contribuït de manera especial a “Europa i a la Unió i els acords europeus”. D’aquesta manera, alguns dels anteriors homenatjats són Konrad Adenauer, Jean Monnet, Helmut Kohl o Bill Clinton.

No sense controvèrsies

A qui hagi visitat últimament la ciutat europea d’Aquisgrà, d’uns 250.000 habitants, segur que li ha cridat l’atenció l’ambient europeu. I és que els habitants d’aquesta ciutat es preparen per al seu gran esdeveniment anual, l’entrega del Premi Internacional Carlemany. Cartells i anuncis conviden a un cicle de conferències sobre “Memòria europea”, en el qual prendrà la paraula l’elit de la cultura. A més, hi ha xerrades i exposicions sobre Europa, sobre el Premi Internacional Carlemany i fins i tot sobre Carlemany mateix que, anomenat “mite europeu”, és el padrí oficial de la condecoració.

Carlemany va ser el primer unificador d’Europa, explica el manifest de la societat que atorga aquest homenatge, que es va iniciar el 1950. Els mèrits de Carolus Magnus, el nom llatí de Carlemany, són molt discutits. Sense dubte, la seva eficaç política imperialista europea va anar acompanyada d’atrocitats i de vessament de sang.

També hi ha hagut alguns guardons discutibles. L’any 2005 una iniciativa dels ciutadans d’Aquisgrà es va esforçar en retirar el guardó a Henry Kissinger, que l’havia rebut el 1987. Kissinger va ser des del 1969 fins el 1973 conseller en política exterior del llavors president dels EUA Richard Nixon, i posteriorment el 1977 ministre d’Exteriors dels EUA. La seva política exterior va ser criticada sobretot per la seva implicació en el cop d’estat de 1973 contra el president xilè Salvador Allende, que va portar al poder el general Augusto Pinochet.

Alguns autòctons critiquen també l’homenatge a Bill Clinton l’any 2000. “Només un any abans havia impulsat de manera decisiva la guerra de Iugoslàvia”, comenta irònicament l’Esther Knab, de 24 anys, durant la nostra ronda d’entrevistes pel casc antic d’Aquisgrà.

Solana sí, Solana no

Ara, una iniciativa ciutadana reprèn aquesta guerra contra Iugoslàvia de l’any 1999 per protestar contra l’homenatge al secretari general del consell de ministres de la Unió Europea. Com a llavors secretari general de la OTAN, Solana va ser, al cap i a la fi, coresponsable del procés contrari als drets humans. De la mateixa manera, des de la seva posició actual, fomenta una “militarització creixent de la política exterior europea”, segons les principals crítiques.

La comissió del premi, però, veu el diplomat espanyol com un mediador en nom de la UE “en tots els focus de tensió d’aquest món”, i també als Balcans. Aquest fet, així com la seva “impressionant biografia personal”, marcada entre d’altres per algunes fites amargues durant la dictadura franquista, fan de Solana un digne titular del premi. L’alcalde d’Aquisgrà Jürgen Linden també el veu com el més eficient “treballador a la casa europea”. El catedràtic de Física de 65 anys fomenta la responsabilitat d’Europa per a la pau mundial, segons Linden.

Un punt de vista que segur que no és compartit pels activistes de la plataforma “Kein-Karlspreis-an-Solana” [“No al Premi Carlemany per a Solana”]. En el mes de març, van publicar un anunci en un diari explicant que el premi no es donava en el seu nom. Accions com aquestes demostren una vegada més com els ciutadans i la ciutat se senten identificats amb el premi.

De totes maneres, sentim moltes altres opinions. “Amb Solana han encertat l’home adequat”, assegura Christian Helmich, de 35 anys. “La seva posició exigeix que actuï constantment i de manera decisiva en favor del projecte europeu. Com se’l pot trobar indigne de rebre aquesta distinció?”.

Cadascú pensarà el que vulgui del guardonat d’enguany. L’única cosa segura és que, com cada any, l’imminent esdeveniment despertarà polèmica entre els ciutadans d’Aquisgrà.