Us agradaria fer que Europa s’escoltés d’una altra manera? Però, com parlar amb propietat sobre Europa quan el 100% de les sales de redacció i els corresponsals són francesos o alemanys? Amb aquest propòsit, a França s’han creat recentment dues emissores i un programa de ràdio: ‘Eur@dioNantes’, ‘Eurosph’R‘ i “Europe N’Roll”, amb periodistes de tots els racons d’Europa.

A primer cop d’orella, els francesos es sorprenen quan senten l’accent grec o alemany dels locutors de les notícies. També hi ha lloc per a la música d’arreu de França, però sense caure en estereotips, “Europe N’Roll” difon reggae hongarès i al programa Contrebande d’Eurosph’R descobreixen les perles locals.

El paper de periodista europeu de proximitat

La primavera del 2005, Florence Aubron, una periodista de Nantes, va decidir endegar un projecte pilot de ràdio local amb vocació europea, amb el nom d’‘Eur@dioNantes’. El seu objectiu era crear una plataforma de periodistes d’arreu d’Europa que tractessin l’actualitat europea des de la seva pròpia formació i cultura, comparant-la amb la del seu país d’origen. “Vull crear una ràdio destinada a francesos i a estrangers, que mostri les múltiples visions sobre Europa”, explica.

Aubron vol que ‘Eur@dioNantes’ sigui una escola de ràdio, un lloc de formació per a un nou tipus de periodista, “el periodista europeu de proximitat”, sorgit d’una nova generació que ha viscut l’experiència “Erasmus”, parla diverses llengües i té una nova visió de l’actualitat local. Un altre objectiu és donar preferència als temes quotidians dels nostres veïns europeus per tal d’extreure’n semblances i diferències.

Per Sophie Barbier, presidenta d’Eurosph’R, que va estrenar pàgina web el 9 de maig del 2006, crear una emissora europea era tot un somni. Adolescent als anys 80, va conèixer l’època daurada de les ràdios independents i constata que les grans ràdios comercials com la francesa Skyrock han acabat absorbint les més petites”.

Quan imaginava el “primer weblocràdio dedicat a Europa”, Barbier volia recuperar la llibertat en el to i en l’expressió de les primeres ràdios independents, proposant alhora una nova manera d’escoltar la ràdio via Internet. Pel que fa a la indiferència general envers Europa, ella pretén combatre-la mitjançant una ràdio dinàmica i original que analitzi la informació buscant constantment la claredat.

Cap propaganda

Pedagogia és el que necessiten Margot Reis i el seu equip per fer que els joves de 15 a 25 anys entenguin millor Europa. Gràcies a una proposta del director de Radio Fajet, una petita emissora associativa de Nancy, aquesta estudiant de la llicenciatura franco-alemanya de ciències polítiques a Lorraine ha muntat un equip amb els seus companys de promoció. El programa va començar l’octubre del 2006 i Reis va poder comptar amb l’eficàcia de la xarxa Erasmus.

Per tal de sensibilitzar la joventut de Nancy sobre Europa, la redacció busca un estil de periodisme innovador i lúdic, sovint centrat en temes quotidians d’un país europeu. “L’actualitat europea” diu Margot “es comenta de manera que sigui accessible als joves, sobretot dels 15 als 18 anys. Nosaltres tenim cura d’utilitzar el vocabulari adient, sense fer “propaganda””.

La situació és força precària per a les ràdios que volen ser independents i alhora busquen anunciants europeus, al marge de les grans empreses. Són poques les que aconsegueixen respondre als criteris de selecció dels programes subvencionats per la Comissió Europea.

Per tal d’aconseguir finançament per ‘Eur@dioNantes’, Laurence Aubron va començar un autèntic marató burocràtic per tal d’obtenir les ajudes per associacions locals i del ministeri d’Afers Exteriors. Però a nivell europeu no va rebre cap subvenció. De la mateixa manera que ‘Eurosph’R’, que encara no ha aconseguit trobar cap inversor “perquè la qüestió europea no atreu l’atenció necessària”, segons Sophie Barbier.

L’estructura de les ràdios, que de vegades només sobreviuen gràcies a la “insistència” dels seus creadors i a les “bones intencions”, fa reflexionar sobre el problema de la qualitat i l’objectivitat de la informació que es difon. Sens dubte, aquestes emissores donen la paraula a ciutadans europeus, abans que a representants polítics o a periodistes professionals, donant preferència també a temes quotidians sobre temes institucionals.

Però existeix un gran risc a què aquests mitjans de comunicació es converteixin en un gran fòrum de debat entre periodistes improvisats i militants fortament compromesos en la causa europea. En aquest cas, la manca d’objectivitat i la “propaganda pro-europea” són obstacles difícils d’evitar. Donarà els seus fruits la primavera d’aquestes petites ràdios?