Sembla que s’acosta el desenllaç de l’anomenada ‘batalla per Endesa’, l’empresa elèctrica més important de l’Estat Espanyol. Companyies espanyoles, italianes i alemanyes han fet mans i mànigues per aconseguir el suculent pastís. Segurament, a finals de maig es podrà saber què passarà amb l’oferta de compra sobre Endesa llançada conjuntament per l’empresa espanyola Acciona i la italiana Enel. Està previst que la Comissió Europea no s’oposi a l’operació, per tal d’evitar posar en risc el subministrament d’energia als consumidors.

El 26 de juny serà el dia en què es posi punt i final a una de les adquisicions que ha despertat més interès entre els mitjans de comunicació durant el darrer any i mig. Tot i això, cal afegir que les sorpreses d’última hora han estat la tònica que ha marcat els divuit mesos que ha durat el drama elèctric.

Serial empresarial

Els moviments empresarials al voltant d’Endesa han estat com els d’una partida d’escacs. Al cap de sis mesos que Gas Natural, la primera empresa de gas de l’Estat, llancés la seva primera OPA (hostil) sobre Endesa, va aparèixer sobre el terreny de joc la potent companyia alemanya E.On amb els mateixos interessos.

Des del primer moment, Manuel Pizarro, president d’Endesa, es va oposar a la compra de la seva empresa per part de Gas Natural, interposant recursos judicials. Tot i això, en cap moment va posar traves a l’oferta competidora d’E.On. Es per això que molta gent suposava que E.On era el cavaller blanc d’Endesa dedicat a contrarestar l’OPA de Gas Natural. Després d’una dura batalla als jutjats espanyols, comunitaris i americans (Endesa cotitza als Estats Units) i als despatxos de Brussel•les, Gas Natural es va rendir davant de les millors ofertes d’E.On i va abandonar la lluita el 2 de febrer d’aquest any. Quan tot semblava resolt va aparèixer, per sorpresa, l’oferta d’Acciona i Enel, que va provocar altra vegada la fúria de Pizarro, així com la retirada d’E.On de la batalla.

Malgrat tot, la història té un final feliç. Al començament, Endesa cotitzava cada acció a 19 euros. Actualment, divuit mesos més tard, el preu s’ha revaloritzat i ha pujat fins als 41 euros. La gallina dels ous d’or per als accionistes. A més a més, les tres empreses (Acciona, Enel i E.On) sembla que han arribat a un acord i cap d’elles hi surt perdent. A canvi d’aconseguir els actius d’Endesa a la resta d’Europa, E.On ha retirat els recursos presentats contra Acciona i Enel donant, així, via lliure a la seva oferta.

Polítics a la sopa

El procés d’adquisició d’Endesa ha estat de tot menys joc net. Després de l’OPA d’E.On, el Govern va modificar la normativa nacional de manera que la Comissió Nacional de l’Energia pogués posar traves a la mateixa. Aquesta normativa és actualment als despatxos del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considerada per la Comissió com a contrària a la lliure circulació de capitals, una de les llibertats bàsiques de la UE. Aquests moviments proteccionistes a favor de l’OPA de Gas Natural per part del Govern espanyol podrien ser deguts, no a la protecció del consumidor espanyol i la garantia de subministrament adequat d’energia, tal i com s’ha fet creure, sinó a interessos econòmics més complexes.

Hi ha hagut reunions fetes a les altes esferes que han acabat decidint els designis d’Endesa, en comptes de cedir aquest poder de decisió als seus accionistes. Els governants dels països d’on són les empreses involucrades (Merkel, Zapatero i Prodi) tampoc sembla que creguin en les normes establertes de la lliure competència de la UE ni en les teories d’Adam Smith, que afirmen que els mercats es regulen a si mateixos.

Comportaments dels tipus “jo te’n dono si tu me’n dones” segueixen vigents a l’Europa dels 27. Al cap de dues setmanes d’una reunió entre Zapatero i Prodi, Acciona y Enel van fer el llançament de la tercera OPA del serial sobre Endesa (darrera de la de Gas Natural i E.On), embolicant els plans d’E.On tres dies abans que es fes efectiva la seva oferta de compra. Aquest amiguisme itailco-espanyol pot ser un quid pro quo que acabi provocant la fusió entre Abertis (empresa espanyola de gestió de carreteres) i Autostrade, la seva homòloga italiana. També podem veure aquest amiguisme en la participació de Telefónica Espanya a Telecom Italia, a la vegada que la multinacional espanyola li ha venut al holding de Silvio Berlusconi l’empresa de produccions televisiva Endemol.

Algú se’n recorda dels consumidor europeus?

Fins a quin punt es beneficiaria el consumidor d’aquest tipus d’operacions? L’elevada dependència energètica de fonts externes, principalment del gas rus i del petroli, posen en evidència l’escassa capacitat europea d’autoabastir-se d’energia. Aquest tipus d’operacions no són la panacea per solucionar el problema. Malgrat tot, poden potenciar la posició d’una empresa per poder negociar, per exemple, un millor subministrament de gas o per millorar les seves capacitats d’aconseguir energia a través d’unes millors inversions. Malgrat tot, l’endeutament provocat per la compra d’una empresa com Endesa podria comprometre aquestes inversions a curt termini.