Europa: el C3PO de la defensa nord-americana

El 10 de maig, els EUA i la República Txeca van iniciar converses per instal.lar radars en terra txeca com a primer pas de l’escut antimíssils que els nord-americans volen implantar a Europa, amb la independència de Kosovo de teló de fons. Una assumpte que els EUA veurien amb bons ulls, contràriament a Rússia. “El principal objectiu de l’escut antimíssils nord-americà és Rússia”, assegura Yuri Baluyevski, cap de l’Estat major de les Forces armades russes. En canvi, el 15 de maig, la secretària d’Estat nord-americana, Condoleezza Rice, va viatjar a Moscou per assegurar al president rus, Vladímir Putin, que l’objectiu és protegir Europa de possibles atacs per part d’Iran.

Al mateix temps, el president del Consell d’Afers Estrangers de la Unió Europea, Franz Josef Jung, proposa que “l’escut s’ampliï al sud d’Europa, ja que el perill no és Iran, sinó el terrorisme” islamista molt actiu al Magreb. Temor compartit per Daniel Keohane, investigador irlandès de l’Institut Europeu d’Estudis de Seguretat, pel qual “tot i l’evident amenaça procedent del Pròxim Orient, que veiem per exemple amb l’ús d’avions suïcides, existeixen altres territoris molt propers i potencialment perillosos com Algèlia, tot i que això no significa que els algerians que viuen a Europa siguin perillosos”.

Durao Barroso i Putin el passat 20 de maigTé Europa les regnes de la seva seguretat aèria davant un possible atac? Javier Solana, responsable de la Política Europea de Seguretat i Defensa, opina que “les institucions comunitàries han de debatre amb transparència l’assumpte de l’escut antimíssils”: alguns països es podrien sentir discriminats ja sigui per no estar protegits per l’escut, ja sigui pel fet de veure’s implicats en el “Sistema Nacional de Defensa Antimíssils” dels EUA.

Nova competència per a l’OTAN

Condoleezza Rice (Litherland/Flickr)Des dels atemptats de l‘11-S, en la lluita contra el terrorisme internacional, els exèrcits dels EUA i de l’OTAN han multiplicat la seva presència al Pròxim Orient, essent motiu de preocupació per a Rússia i la Xina. Tenint en compte que sota la responsabilitat de l’OTAN s’hi trobarien els 10 míssils interceptors i el radar a Europa, no operatius abans de 2012, podrien aparèixer organitzacions de defensa supranacionals que fessin competència a l’OTAN. “Per lluitar contra el terrorisme i resoldre crisis regionals”, en paraules del comandant rus Vladímir Moltenskoi, “des de l’agost de 2005 i per primera vegada en la Història, la Xina i Rússia han començat a realitzar exercicis militars conjunts”. Es tracta de consultes político-militars i maniobres per terra, mar i aire en el marc de l’Organització de Cooperació de Shangai (OCS). Nascuda l’any 1996, aquesta organització agrupa països com Rússia, la Xina, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i Tadjikistan, més quatre observadors (l’Índia, Iran, Paquistan i Mongòlia).

Tot i que no existeix una intenció oficial de convertir l’OCS en un bloc militar, els plans dels EUA i de l’OTAN s’estan complicant a l’Iraq i a Afganistan. Si les tropes occidentals es retiren, és probable que l’OCS passi a ser més influent en els conflictes asiàtics. En el supòsit que l’Iran s’adheri a l’OCS i gaudeixi de la seva protecció, els occidentals podrien anticipar-se a possibles atacs iranians, per mitjà de l’escut antimíssils. Segons l’investigador Keohane, “no sempre serà útil, però atès que no sabem què passarà en països com l’Iraq, Afganistan o l’Iran en la pròxima dècada, i segons el punt de vista d’un nord-americà, s’han de considerar totes les possibilitats. L’escut pot ser un instrument dissuassiu”. I aclara: “El debat no és tècnic, ja que la finalitat de l’escut és evident, sinó polític, cosa que incomoda a Rússia”. Tranquil.litzador, afegeix: “Rússia i la Xina han de cooperar en molts aspectes econòmics amb Occident [el 55% de les exportacions russes es dirigeixen a la UE], i l’Índia és molt independent. Veig difícil que s’arribin a posar d’acord en relació a una organització militar”.

La UE: territori nord-americà?

En tota aquesta situació, la UE no sembla ser un actor rellevant i independent. Un informe publicat recentment pel Ministeri de Defensa espanyol considera que “la UE mai convencerà els EUA de què és un soci polític de primer ordre, si no compta amb una política comunitària de Seguretat i Defensa”. L’autor critica que “per molt que s’alabi l’especialització europea en operacions de manteniment de la pau, el paper de la UE com a actor mundial no és creïble”. I conclou: “En una situació de guerra, seria imprescindible el suport dels EUA, ja que les tropes europees no han resolt elements bàsics com ara la logística, la interoperabilitat i el transport”. L’escàndol dels vols de la CIA va posar de manifest “una fisura de comunicació i un error que s’ha de subsanar per tal de què la cooperació entre Europa i els EUA pugui seguir avançant”, opina Keohane. Aquesta només és una mostra de la irrellevància europea sobre el control defensiu dels seus cels, el fet que els EUA i Rússia ja preparen converses pel mes de setembre de 2007 amb l’objectiu d’arribar a un acord en relació a l’escut antimíssils. A la reunió, la UE no està convidada.