La Clémence Patureau és una estudiant com qualsevol altra. O gairebé: des de l’any 2004 dirigeix GENEPI (Groupement Etudiant National d’Enseignement aux Personnes Incarcéréss), l’associació nacional d’estudiants d’ensenyament a les persones empresonades. Creada el 1976 com a conseqüència dels avalots succeïts dos anys abans a les presons franceses, l’associació pretén afavorir la reinserció social dels presos mitjançant el reforç educatiu i les activitats culturals a la presó, conduïdes per estudiants.

Quina particularitat té una associació com el GENEPI?

És una de les associacions més grans d’estudiants de França i és, sobretot, l’associació més gran de presons. Actua en tot el terreny nacional, agrupa 1.200 voluntaris, dels quals tretze treballen a temps complet. Intervenim a uns 80 centres penitenciaris i el nostre objectiu és establir una relació entre el que anomenem les associacions de terreny, com ara l’associació ANPV (Association Nationale des Visiteurs de Prison), “Visitants de presó”, i les estructures més militants, que proveeixen informació o fan de grups de pressió, com l’Observatori Internacional de Presons (OIP). Una altra particularitat: el GENEPI està dirigit per estudiants.

Trobem estructures equivalents a altres països europeus?

Hi ha altres associacions d’estudiants que intervenen a les presons a altres països. Per exemple, la fundació ‘Uventa’, a Rússia, són estudiants que fan cursos de filosofia o de psicologia als presoners. A Itàlia, una associació organitza debats de filosofia en clau de cafès als centres penitenciaris del nord del país, on s’hi reuneixen regularment estudiants i presoners. Hi ha moltes iniciatives locals a Europa però cap no té l’envergadura nacional del GENEPI.

El gener de 2006 els 46 estats membres del Consell d’Europa van aprovar unànimament les lleis penitenciàries. N’heu constatat alguna violació en el vostre treball quotidià?

Aquestes normes penitenciàries són molt més exigents que les normes europees que hi havia des del 1987. L’objectiu d’aquestes noves disposicions és avançar. Tot i això, no es respecten. Un exemple: la manca de mitjans no hauria de ser un motiu per violar els drets d’una persona quan és detinguda. En lloc de dir que les persones que no tenen llibertat ja no tenen drets, el Consell d’Europa pretén capgirar aquest principi. Les persones detingudes tenen tots els drets, excepte els constitutius de la presó, com ara la llibertat d’entrar i sortir.

Podem considerar que França és una excepció europea pel que fa al tractament de la qüestió carcerària?

No. França és més aviat un mal alumne comparat amb altres països del Consell, però pateix els mateixos mals en termes de política global que els altres països d’Europa: té un problema de superpoblació, gairebé no té recursos pel que fa a les penes alternatives…L’única diferència que hi ha és que a França s’amaguen les presons. La gent no en pren consciència, no volen saber què hi passa. L’administració penitenciària se n’avergonyeix i les amaga. A Suècia, l’administració penitenciària aplica el principi de publicitat sobre tot el que succeeix a les presons i no té por de pronunciar-se sobre la qüestió.