França: “Un tractament inhumà i degradant ”

És la constatació feta per l’emissari del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT), després d’haver visitat algunes presons franceses l’any 2003. Nombrosos informes parlamentaris també han posat de relleu les condicions catastròfiques en les quals viuen els presoners, contribuint a mobilitzar l’opinió pública. A la superpoblació i la insalubritat s’afegeix la manca de personal, les condicions d’higiene catastròfiques –creant un risc sanitari innegable- i la inseguretat- els problemes d’agressions sexuals especialment es mantenen com un tabú -. Una investigació realitzada l’any 2004 pel Consell d’Europa rebel·la que, la taxa de suïcidis a les presons franceses és molt elevat: 20,9 suïcidis per cada 10.000 detinguts, fet que situa França entre els pitjors països europeus (només per darrere d’Eslovènia, el Regne Unit i Noruega).

Grècia: “Inacceptable”

Un informe del Consell d’Europa fet públic el desembre del 2006 estableix l’existència de maltractaments i d’una higiene deplorable en els establiments penitenciaris grecs. Encara que s’ha millorat, la situació continua sent inacceptable segons els “investigadors”. Principals problemes: la superpoblació i una higiene deplorable. Així, Grècia té 177,3 detinguts per cada 100 places. Les 30 presons del país ja no són suficients per acollir un nombre de presoners que està en constant augment, passant de 6.252 presos al 1992, a aproximadament 9.990 al 2007. El Govern grec afronta aquestes inquietuds intentant minimitzar els problemes lligats a la superpoblació a les presons. Segons declaracions, les condicions eren “dolentes només en algunes presons, particularment a Atenes i als seus voltants”.

Rússia : lent decreixement de la densitat a les presons

Segons el centre internacional d’estudis penitenciaris, Rússia té la taxa més alta de presoners per habitant d’Europa, amb 623 detinguts per cada 10.000 habitants. Els deu primers països d’aquesta classificació de la ‘criminalitat’ són tots antigues repúbliques de la Unió Soviètica, com Bielorússia (426 detinguts per cada 10.000 habitants), Ucraïna (345), Estònia (333), Letònia (292), Geòrgia (276), Moldàvia (247), Lituània (235), l’Azerbaidjan (202), o, una mica menys, països comunistes aliats, com Polònia (239). Així i tot, destaca la tendència a la baixa per a la gran majoria d’aquests països des dels anys 90.

L’alternativa finlandesa

Des dels anys 80, la població a les presons es manté més o menys estable i les autoritats finlandeses es demanen quin és el rol de les presons i quin és el fonament de la pena. El debat és especialment punyent pel que fa a la possibilitat de tenir menys recursos per al tancament d’aquestes persones, i la intenció d’administrar les penes de substitució, com els treballs d’interès general, els braçalets electrònics, la llibertat condicional… Segons l’associació de detinguts ‘Banc Públic’, més del 35% dels detinguts finlandesos acompleixen penes inferiors a un any, i menys del 8% de les penes, són superiors a deu anys de tancament.

Crèdit fotos : França (hiyori13/flickr) ; Grècia, la presó de Socrate (robw/flickr) ; la presó de Lubyanka a Rússia (phdstudent/flickr) ; la presó de Turku a Finlàndia (O6S82/flickr)