El Kremlin està a punt de patir un atac de nervis? Mentre una crisi diplomàtica enfrontava recentment Estònia i Rússia a causa de la retirada de l’estàtua d’un soldat soviètic a Tallin, el 26 d’abril, els transports de productes petrolers provinents de Moscou i en direcció a la petita República Bàltica per via ferroviària han estat suspesos. Oficialment a causa d’obres.

Si a aquestes turbulències afegim les amenaces de Putin de tallar les aixetes energètiques als seus veïns rebels ucraïnesos i georgians durant els hiverns 2005 i 2006, l’estratègia de la potent Rússia des del punt de vista dels antics països membres de la URSS és evident. Segons Franck Têtard, investigador en geopolítica, la federació russa travessa actualment una “crisi pos-colonial”.

Des de 2004, l’ampliació de la Unió Europea als estats bàltics i la “Revolució taronja” a Ucraïna, Rússia no podia acceptar que es qüestionés el seu accés al mar Negre i al mar Bàltic. Resultat: l’antiga potència soviètica viuria un “replegament en ella mateixa”, que la obligaria a “replantejar-se” el seu territori i la seva identitat, així com les relacions amb els veïns convertits, de cop, en independents.

Si les crisis energètiques ucraïneses i bielorusses han estat ocasionades principalment per motius financers, el conflicte diplomàtic amb Estònia ha estat degut més aviat a una tempesta en un got d’aigua, més que a un enfrontament geopolític major. Ognian Hishow, politòl·leg de l’Institut Alemany de Relacions Internacionals i Seguretat a Berlín, el ‘Stiftung Wissenschaft und Politik’, afirma que Rússia sobretot busca que Estònia calmi les seves pròpies comunitats nacionalistes, a través d’un “gest de poder”. Tot així, de manera “formal”.

Una dependència asimètrica

Ja fa alguns anys que es considera Rússia com la “reserva de matèries primeres de l’oest”. Les exportacions són d’un 80%, i estan conformades per matèries primeres com el gas, el petroli i la fusta. Els ingressos resultants d’aquest comerç constitueixen un 32% del pressupost federal. El comerç del gas, només és possible amb Europa, ja que les relacions Rússia- Estats Units, ara per ara, són molt tenses. I la Xina considera inacceptables els preus actuals.

Segons els experts, l’antic gegant soviètic seria avui dia víctima del “mal holandès“, és a dir, que la imatge de país amb un gran nombre de recursos naturals, feria que Rússia desaprofités altres sectors de la seva economia. L’actual preu elevat del petroli rus camuflaria la feblesa a llarg termini del creixement del país, a causa d’un nivell d’inversió insuficient.

Segons la Comissió Europea, mentre que la Unió compte amb més de la meitat de les exportacions russes, Rússia només representa al voltant del 7% del total del comerç europeu.

Dintre d’aquests marc, la recerca de la supremacia a nivell regional es converteix en un subterfugi. I en una amenaça per als exestats satèl·lits, a diferència del que els hi passaria als 27, víctimes únicament de “danys col·laterals”, en cas de tall de l’aixeta russa.

Una gestió comú de l’energia?

“Quan els polonesos arriben amb les seves neurosis, els altres diplomàtics pensen que allò és irrellevant”, comenta amb ironia Ognian Hishow, remarcant les diferències “tant en la percepció com en la realitat” entre els nous i els antics estats membres.

Per Christian Cleutinx, director general de l’Energia i dels Transports de la Comissió, “els nous països membres han de comprendre que estan integrats en una entitat més gran, la Unió Europea”. I afegeix: “La consecució del mercat interior de l’energia té per objectiu millorar la seguretat en l’aprovisionament del conjunt dels seus membres”, continua.

Després del llançament del procés de cooperació energètic entre la Unió Europea i Rússia durant la cimera de Paris l’any 2000, aquesta última havia d’invertir de manera rellevant en les infrastructures per garantir una producció a llarg termini. Però com el gas era més difícil de transportar i de conservar que el petroli, els proveïdors no podien aprovisionar tots els estats membres a la vegada, i això va limitar l’adopció de polítiques comunes. Sense tenir en compte que les reserves d’Europa del Nord s’estan esgotant. Les projeccions dels inversors s’han dirigit cap a l’Àsia central, una zona on Rússia apareix com un actor a tenir en compte. La cooperació energètica, que és inevitable, permetrà promoure unes relacions més estables entre la Unió Europea i Rússia? En aquesta embolic de lligams econòmics i geopolítics entre Rússia i la Unió, Ognian Hishow destaca l’existència de “contradiccions”, amb les quals caldrà “conviure”.