A Itàlia, més de 26.200 detinguts s’han posat en llibertat com a conseqüència de l’indult aprovat per la llei 241 del 31 de juliol de l’any 2006. L’indult concedeix una reducció de fins a tres anys pels delictes comeseos abans del 2 de maig de 2006. Aquesta mesura afecta els delictes d’homicidi, de robatori, de lesions i els delictes electorals. Els delictes als quals no afecta són: els atemptats terroristes, la perversió de menors, l’agressió sexual, la usura i el tràfic de drogues.

En un principi s’havien previst unes 12.000 excarceracions anticipades, però amb els mesos la xifra s’ha multiplicat considerablement; fet que ha creat una gran dispersió de la població carcerària que ha permès als centres penitenciaris fer un petit –i breu- sospir d’alleujament. La seva situació al juny del 2006 era més aviat greu: 60.000 detinguts per una capacitat de 45.000 unitats.

La seguretat del ciutadà cada vegada més exposada al risc

Algunes excarceracions han suscitat grans polèmiques al país. Així com aquelles dels components de la cèl·lula d’Al Qaeda de Gallarate, a Lombardia, que planificaven atemptats per tota Europa. O també la reducció de pena del geòmetre de Foligno, condemnat per l’homicidi de dos menors de 4 i 13 anys respectivament. De la mateixa manera han creat molta discussió els homicidis comesos per exdetinguts; com aquell d’Antonio Pizza, un comerciant de 28 anys assassinat per un criminal alliberat poques setmanes abans, mentres intentava impedir el robatori del seu cotxe.

El president de la República Giorgio Napolitano, durant la visita a la presó romana de Rebibbia el 8 de maig, ha intentat calmar els ànims citant les dades del Departament de l’Administració Penitenciària, segons les quals només el 12% dels indultats han reiterat els seus crims en els primers sis mesos de l’entrada en vigor de la llei, davant d’una taxa de reincidència del 68%. Però al mateix temps, el cap de la policia Giovanni de Gennaro ha presentat els resultats de l’estudi sobre la seguretat a Itàlia relatiu al període agost-octubre del 2006, segons el qual els robatoris i els furts han augmentat vertiginosament després d’aquests indults. De la mateixa manera, un informe recent de l’Associació Antigone, que treballa pels drets del sistema penal, demostra que els detinguts han passat de 39.000 a 42.000 i que, a més, a moltes presons l’assistència sanitària resulta insuficient i el 50% dels detinguts consumeix psicofàrmacs.

Criminals en llibertat sense verificació de la seva perillositat social

E.B, un dels inspectors en cap de la policia de Milà, ha declarat que l’indult no ha respòs de manera adequada al problema de la superpoblació de les presons i que l’entrada en vigor d’aquesta llei ha fet augmentar els riscos de la seguretat ciutadana. “Les excarceracions –afirma- han estat efectuades en base als requisits formals sense comprobació real de la perillositat del subejcte, als quals s’afegeixen els casos d’error que han posat en llibertat a delinqüents que no estaven previstos”.

L’inspector manté: “Aquest augment de la microcriminalitat és més que creïble vist que no s’ha activat cap programa de reinserció social. Per experiència puc afirmar que aquells que habitualment cometen furts o robatoris, són difícilment recuperables. Alguns surten de la presó sense tenir una casa o una feina: la il·legalitat és el seu únic mitjà de subsistència”. I continua: “Les dades són fàcilment manipulables pels polítics ja que són susceptibles a interpretacions parcials o deformades. No ens deixem enganyar pel porcentatge dels indultats que han tornat a la presó, ja que pels delictes que no preveuen un arrest immediat, pot passar molt de temps des del momet de la denúncia fins a l’ejecució del procès. Per tant, és el número de denúncies la dada indicativa a tenir en consideració”.

Segons S.M., caporal dels Carabinieri: “Amb l’indult ha augmentat la desconfiança dels ciutadans vers el mecanisme judicial, ferruginós i ple d’entrebancs: també ens trobem sovint amb les mans lligades. Massa sovint les víctimes es resignen o recorren a la justícia privada.”