Compte enrere pel Tren d’Alta Velocitat (TAV) de la discòrdia: el trajecte entre Torí i Lió, que ha de cobrir una distància de poc més de 200 km. És un dels trams previstos de l’anomenat “Corredor 5”, el gran eix intermodal de ferrocarril i autopistes que unirà Kiev amb Lisboa.

“El TAV no es farà”, paraula d’eurodiputat

A finals de maig, la Unió Europea ha desblocat prop de 8.000 milions d’euros a favor de les xarxes transeuropees de transport. Entre els projectes que s’han de finançar està també el tram italià del “Corredor 5”, que es va signar en un acord del 2001 entre Itàlia i França. Un tram que en els darrers anys ha protagonitzat les cròniques dels diaris internacionals per les dures protestes dels habitants de la Vall de Susa, la vall alpina de la província de Torí, per on ha de travessar el nou carril ferroviari en forma de túnel soterrat.

Els protestants volen defensar el territori i també la seva salut. Pateixen perquè creuen que l’amiant i l’urani soterrat a les muntanyes poden sortir a la superfície durant les obres. La cortina de ferro que han aixecat en els darrers anys els habitants i els polítics que els donen suport fa desesperar el govern italià i les administracions europees. Els manifestants han obstaculitzat durament les proves ambientals i s’han negat en repetides ocasions als intents per arribar a un acord. No volen la línia Torí-Lió, encara que això signifiqui deixar Itàlia fora del trànsit comercial europeu per ferrocarril i complicar el desenvolupament de la regió.

En saber la notícia que el projecte definitiu s’ha de presentar abans de finals de juliol per poder obtenir el finançament, l’eurodiputat Vittorio Agnoletto (que dóna suport a la causa de la Vall de Susa) ha comentat que “ha començat el compte enrere. Un últim esforç i haurem guanyat: el TAV de la Vall de Susa no es farà”.

Tres alternatives, una única gran rebel•lió

L’executiu de Berlusconi i l’actual govern de Prodi han intentat de totes les maneres forçar el diàleg amb la societat civil per arribar a una solució satisfactòria. Fins i tot la presidenta de la Regió del Piemont, ara eurodiputada, Mercedes Bresso, que va aconseguir un gran suport en les eleccions, ha intentat fer entendre als ciutadans la importància logística i comercial d’aquesta gran obra, segons ella “essencial i inevitable”. Però les protestes no han cessat. I així, després del període més tens entre 2005 i 2006, el ministre de Transports Italià, Antonio Di Pietro i l’eurocomissari de Transports Jacques Barrot han promogut l’estudi de noves alternatives. A banda del projecte original, s’ha parlat de la possibilitat de millorar l’existent via fèrria de Torí Bardonecchia, que ara ja està sobrecarregada i obsoleta, i també de fer un nou traçat canviant el pas per la Vall de Susa a la propera Vall del riu Sangone. Els habitants de la primera però, no han quedat satisfets per la proposta i els de la vall veïna han posat el crit al cel, amb un “No al TAV” per defensar els seus turons.

Pujar al tren o perdre’l? Aquest és el dilema

Que la paciència de Brussel•les està al límit és evident des de fa temps. A la cimera italo-francesa de desembre de 2006 a París hi havia un notable mal humor, potenciat també perquè en els darrers mesos els pagesos de la regió Rhône-Alpes, afectada també per la línia Torí-Lió, havien començat a solidaritzar-se amb la protesta dels seus cosins italians. Brussel•les ha convidat moltes vegades els interessats a presentar els projectes definitius abans de l’estiu, de manera que se’n pogués avaluar la qualitat el mes de setembre com a molt tard i així poder començar a repartir els ajuts econòmics.

Gràcies a l’aprovació dels pressupostos el 23 de maig, la màquina haurà de córrer més de pressa que abans: els terminis són molt clars, i els intens dels ciutadans també. La política italiana no vol deixar escapar aquest tren, carregat d’oportunitats econòmiques. Però els habitants de la Vall de Susa estan igual de motivats: estan disposats a aguantar dos mesos més de resistència a les muntanyes. No per alliberar-se del feixisme nazi com en èpoques passades, sinó per defensar-se del progrés.