La cita londinenca obrirà amb la pel•lícula espanyola Alatriste [Agustín Díaz Yanes, 2006], amb el danès Viggo Mortensen (El senyor dels anells) com a protagonista i l’espanyol Eduardo Noriega, com a principal actor del repartiment. Ambientada a l’època dura de la Inquisició, la cinta explica el retorn de la guerra del soldat Diego Alatriste a una Espanya brutal i corrupta on, desil•lusionat, esdevé un mercenari.

Inventant solucions per al cinema europeu

Per primera vegada a Europa s’organitza un Festival de cinema a tres ciutats diferents i a països diferents, on es projecten només pel•lícules europees. Fer arribar el cinema que es fa a Europa als ciutadans europeus està esdevenint una tasca molt difícil. El cinema americà d’efectes especials i comèdies lleugeres s’estén com les males herbes per les pantalles europees i les seves distribuïdores aconsegueixen molt sovint quotes il•legals de projecció.

“Picture Europe, la flor i nata del cinema europeu” és la innovadora iniciativa de la European Film Promotion (EFP), una associació que va sorgir fa deu anys i que té com a objectiu la promoció del cinema europeu tant a fora com a dins les nostres fronteres, amb l’ajuda de la Comissió Europea i de moltes associacions. Durant prop de dos mesos, a Madrid, Berlín i Londres, i per un preu de 4 euros, es projectaran més 25 pel•lícules europees en versió original subtitulada. Amb la col•laboració de diverses sales de cinema seleccionades per a l’ocasió (Princesa i Roxi a Madrid, Cinestar a Berlín i el Curzon Soho a Londres), a cada una d’aquestes ciutats actors i directors europeus són els encarregats de presentar al públic, al llarg de tota una setmana, els èxits de taquilla de tota Europa del darrer any.

Festival o mostra?

Fins el moment, l’únic festival de cinema europeu que havia transcendit les fronteres d’Europa era el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que se celebra aquest any del 2 al 10 de novembre a la capital andalusa. Això sí, Picture Europe té una altra filosofia: no es tracta de donar premis ni d’acollir a grans estrelles. Es tracta d’una mostra de cinema en comptes d’un festival. Només s’exhibeixen pel•lícules europees; no hi ha premis, de manera que no hi perd ningú.

L’edició de Madrid va tenir lloc a l’abril i va ser tot un èxit. L’actriu catalana Assumpta Serna va inaugurar l’esdeveniment a Espanya amb la projecció de la cinta Ein Freund von mir (“Un amic meu”), del director alemany Sebastian Schipper. El públic va omplir de gom a gom les sales i va aplaudir alguna de les pel•lícules, cosa molt estranya als cinemes europeus. La sessió setmana de Berlín va ser del 26 d’abril al 2 de maig i la va inaugurar l’actriu alemanya Doris Kunstmann, protagonista de la darrera entrega de Les Bronzés 3, la triomfal comèdia francesa que també forma part de la cartellera d’aquest Festival.

Aquestes pel•lícules tenen massa diàleg. Visca les explosions!

No tot han estat roses al camí, i el cinema europeu també compta amb molts detractors. Amb el crit de guerra de “visca les explosions!” un grup de manifestants radicals va intentar boicotejar la celebració a Madrid del Festival. Els dies previs a l’esdeveniment uns individus vestits de groc, que formaven part de l’associació “Boom-action”, repartien propaganda en contra del cinema europeu i a favor dels efectes especials. “Amb tants diàlegs i tan poques explosions, ens quedem sense feina!”, deien des de la porta del cinema a tots aquells que passaven per allà. Les seves principals reivindicacions consisteixen en una reducció immediata dels diàlegs a un màxim de 4 paraules per frase i un mínim de 4,3 explosions per pel•lícula.

Al final, però, els radicals van resultar no ser-ho, sinó que era una manera de fer publicitat del festival durant els dies previs. Aquells manifestants, fent-se passar per treballadors del sector dels efectes especials, van repartir tríptics de la seva suposada associació i convidaven els espectadors a solidaritzar-se amb la seva causa, mitjançant la seva pàgina web. Allà, després de llegir les seves reclamacions, un enllaç directe et condueix a la pàgina del festival, i d’aquesta manera tanquen l’enginyosa broma.

A destacar a Londres

Entre les cintes que es podran veure a la capital britànica destaca l’alemanya Ein Freund von mir [2006] amb Daniel Brühl de protagonista. Obra del mateix equip que ja ens va sorprendre amb Goodbye Lenin i Corre Lola Corre (Lola Rennt), explica la història de dos amics, un obsessionat amb la seva carrera professional i l’altre només preocupat per divertir-se al màxim.

També valen la pena la versió danesa de Bridget Jones, titulada Nynne [Jonas Elmer, 2005], la terrorífica australiana Dead in Three Days [Andreas Prochaska, 2006] (“Mort en tres dies”), o la intimista Little Secrets [Pol Cruchten, 2006]. Així com històries sobre homosexualitat i incest com la romanesa Love Sick [Tudor Giurgiu, 2006], i d’integració com l’holandesa Schnitzel Paradise [Martin Koolhoven, 2004].