Primer diumenge de mes a Sevilla, la multitud camina amb pressa per l’avinguda de la Constitució, ignorant la nova i flamant “Metrocentro”. Aquesta parada de la futura línia del tramvia no atreu l’atenció dels vianants. El tramvia sevillà encara està en fase de prova i la inauguració està prevista per la tardor.

A part del tancament al trànsit del centre històric, la capital andalusa viu la seva petita revolució dels transports, dirigida per l’ajuntament i el govern regional. “Aquesta segona modernització”, segons paraules de l’alcalde Alfredo Sánchez Monteseirín, té lloc dotze anys després de la exposició universal de 1992, que va aportar a la ciutat un modern aeroport, noves autopistes i tres ponts d’estètica futurista sobre el riu Guadalquivir.

Més d’una dècada després, les prioritats han canviat, a partir d’ara els nous transports comuns i els carrils bici pretenen combatre el problema de la contaminació i el canvi climàtic. No són objectius fàcils, en una ciutat en la qual predomina l’ús de l’automòbil i l’ecologia no és un tema de preocupació ciutadana.

Un retorn polèmic

Davant del gran hotel Alfonso XIII, a 500 metres d’una exposició de pintura a l’aire lliure, es pot visitar un antic vagó de tramvia. L’interior és ple de fotografies d’època. Els més joves es sorprenen. “Ja hi havia un tramvia a Sevilla, l’any 1887?”.

La Pilar, una dona d’uns 60 anys, que té un quiosc a la plaça Puerta de Jerez se’n recorda: “El tramvia es va clausurar l’any 1960, és una llàstima perquè jo el trobava molt més bonic”. El nou tramvia, que tindrà un quilòmetre i mig de recorregut, ja és el centre de les crítiques dels ciutadans: massa costos, una línia massa curta… I els antiestètics pals d’electricitat del tramvia.

Amb l’objectiu d’aturar les crítiques, l’ajuntament ha obert un punt d’informació i s’esforça a tranquil·litzar els ciutadans. En teoria, dintre d’un any es retiraran els pals i els tramvies circularan de manera autònoma, gràcies a l’ajuda de bateries elèctriques. A més, s’allargarà el seu recorregut. Tot i així, el partit Andalucista, coalició nacionalista i conservadora, amenaçava amb desmantellar el tramvia si era escollit.

La mentalitat dels sevillans

“Als sevillans els encanta criticar tot el que és nou, però un cop s’acostumen, estan ben contents. Mira tota la gentada que camina per la nova avinguda per als vianants”, comenten en Carlos i en Daniel. Aquests dos sevillans son els creadors de “Sevilla 21”, un fòrum de debat sobre les transformacions de la ciutat.

Ells formen part dels primers entusiastes, però han seguit d’aprop totes i cada una de les peripècies del tramvia sevillà: el descobriment d’una muralla mossàrab a la cruïlla d’una estació del carrer San Fernando, els canvis en el traçat, la manifestació dels cotxers de cavalls en contra de la zona per als vianants. Especialment, la parada dels vehicles a cavall sobre la plaça de la Virgen de los Reyes, que ha estat suprimida i era considerat el lloc ideal “per atreure els turistes”, confessa el Miguel.

Però el tramvia no és l’únic que suscita la polèmica. “El metro? jo em moriré abans!”, diu la Pilar. Tot i que els primers treballs de construcció ja han començat a Puerta de Jerez i a San Bernardo, ella no s’ho creu. Cal recordar que el primer projecte de construcció de metro a Sevilla es va presentar l’any 1974 i mai va veure la llum. “Hi havia una oposició més forta que l’actual”, analitza Daniel, de “Sevilla 21”.

En aquella època un diari local fins i tot va publicar una foto trucada que insinuava que la perforació del túnel feia inclinar el monument històric de la ciutat, la Giralda. De fet, el projecte es va aturar per manca de diners.

Avui en dia, la situació és diferent, el consorci del metro ha obtingut un préstec de 260 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions i ha obtingut els vots de la majoria de sevillans. Els incondicionals del cotxe esperen una reducció dels embussos de trànsit i la resta esperen guanyar temps agafant el metro.

L’espera a Dos Hermanas

Alberto espera que les obres del metro acabin (Thibault Llecuyer)Alberto espera que les obres del metro acabin (Thibault Llecuyer)A Los Quintos, al municipi de Dos Hermanas, la principal “ciutat dormitori” de la província, les obres del metro ocupen 200 metres, entre les vivendes i el complex Cineapolis. Aquí, a deu quilòmetres del centre històric, ningú imagina que el metro arribi. Sobretot l’Alberto, un adolescent que passa una mitjana d’una hora diària dins de l’autobús i calcula que amb el metro tardaria tres cop menys.

La data d’inici del servei de metro, prevista inicialment per l’estiu del 2006, ha estat endarrerida fins a finals del 2008 per diversos motius: el descobriment de runes àrabs, un doble túnel de reforç per sota del riu Guadalquivir i l’oposició dels veïns de Dos Hermanas al tram de la línia de metro a l’aire lliure. A causa de les protestes, el consorci ha acceptat soterrar aquest tram de la línia, un canvi que ha suposat sis mesos de retard en les obres.

Al centre de la ciutat, davant de la botiga de bicicletes “QueQue bici”, els aficionats a les bicicletes aprofiten. Des de desembre de 2006, els ciclistes poden gaudir de nous carrils bici i nous pàrquings destinats a aquests vehicles de dues rodes.

Alberto Fernandez comenta que “abans, amb els cotxes, era massa perillós, però ara, gràcies als canvis, el terreny de la ciutat és pla i com que no plou gairebé mai, és ideal per anar en bici”. Només una cosa els fa ombra: els vianants, que caminen sobre el carril bici i de vegades fins i tot es neguen a deixar passar els ciclistes. La paciència i el timbre de la bicicleta es fan indispensables.

El Juan, conductor d’autobús de la línia 133, que s’acaba d’obrir a l’espera de l’arribada del metro entre el centre de Dos Hermanas, mostra la seva preocupació. “La meva línia gairebé sempre està buida, tot i que havia estat reclamada pels ciutadans. I si el metro quedés buit, quan comenci el servei?”, es pregunta. “Els sevillans”, afegeix, “fan servir el cotxe per moure’s 200 metres i no els preocupa el medi ambient”. Més enllà dels d’arguments ecològics, s’espera que el preu del transport i l’estalvi de temps marquin la diferència.