La capital andalusa canvia de pell

Sevilla avança, al galop. El 2006, la seva economia va augmentar. Entre ajuts a noves empreses, un turisme en auge, noves infraestructures i creació de nous llocs de treball, Sevilla no para. I que no falti la cervesa. Des de fa poc, la fàbrica més moderna de tot el país està en període de proves: la nova Heineken Espanya.

De Cruzcampo a Heineken

La façana futurista i acolorida de la nova fàbrica Heineken Espanya imposa. L’olor del most embolcalla des que ens endinsem a la vasta estança on es troba el llúpol. Fernando Navarro Carrión, cap de projectes de Heineken Espanya, explica amb el seu accent andalús les diferents fases de producció de la cervesa. Cruzcampo formarà part de Heineken Espanya, que s’apropiarà de la marca.

“En un segle, la producció s’ha multiplicat per cent”, explica Navarro. Però per què aquí precisament? La cervesa es compon de malta, de llúpol i de rent. L’aigua n’és un ingredient fonamental, i l’andalusa és particularment bona i pura.

Cruzcampo(Anna Castellari)Per desplaçar la fàbrica de l’edifici històric on es trobava a un polígon industrial, Heineken ha hagut d’afrontar nombroses polèmiques. Tanmateix, aquesta lluita ha estat força feble en comparació a les dutes a treme el 2006 per salvar la fàbrica de cervesa de Pedavena (província Belluno, a Itàlia), que Heineken Itàlia volia tancar. Les manifestacions a Itàlia, propulsades pel còmic blocaire italià Beppe Grillo, van donar la raó a Heineken i la fàbrica va tancar. Els obrers, però, després de més d’un any d’iniciatives i de mobilitzacions, han pogut reprendre la producció de la seva cervesa històrica. Han donat, doncs, prova d’un esperit de solidaritat al decidir treballar per torns perquè ningú es quedés sense feina, la qual cosa ha contribuït directament a rellançar la marca.

A Sevilla, pel que fa a l’antiga fàbrica, al districte de Nervión, els seus responsables són partidaris de transformar-la en un museu de la cervesa, però encara s’ha de negociar amb l’Ajuntament. La cervesa es produeix en un nou complex industrial. La seva capacitat de producció impressiona pel que fa a la maquinària, ja que és capaç de produir 5,2 milions d’hectolitres l’any. Tot això automàticament. A la sala de producció i d’embotellatge els treballadors són poc nombrosos i la majoria en controlen diverses fases. Tot es genera per un ‘cervell’ central, i se supervisa pels enginyers del grup. “Vam començar a construir la fàbrica el 2005 – explica Navarro – però la producció ja havia començat. Està previst que arribi al màxim rendiment el juliol de 2008”.

Una economia en plena forma

Miguel Macías: director de Crea Sevilla (Anna Castellari)I més projectes empresarials. Ens trobem davant l’edifici ultramodern Crea Sevilla, un centre propietat de l’ajuntament, nascut per “ajudar a la creació i la consolidació d’empreses”, explica el seu director, Miguel Macias, des del seu lluminós bufet amb vistes al Guadalquivir. “La primera cosa que oferim als nous empresaris és una oficina. I els oferim un ajut burocràtic i estratègic”.

Segons Macias, les qualitats requerides pels futurs empresaris són “vendre un producte interessant i innovador, preferentment les noves tecnologies de comunicació”. L’ajut oferit per Crea Sevilla es desenvolupa en dues fases. “La primera dura sis mesos. Els futurs empresaris estan supervisats per tutors i tenen al seu abast un ordinador i una connexió a internet. Durant aquest període, ens encarreguem de l’allotjament de la nova empresa durant tres anys com a màxim”, continua Macias. El director és optimista: “Sevilla està a punt de viure un boom. Les infrastructures que estan a punt de néixer i de desenvolupar-se a la ciutat -el metro, l’aeroport, el tramvia- són altres oportunitats de llançament”.

Aviat, el metro

I no només això. “Després dels anys 60, el turisme, i en particular el turisme cultural, representa una de les principals fonts d’ingressos de la ciutat”, explica Mauro Ruíz Méndez, professor d’economia a la Universitat de Sevilla. “Les grans manifestacions folklòriques com ara la Setmana Santa -la setmana de Pasqua- i la Fira de Sevilla atrauen molts turistes que poden comptar amb una bona qualitat d’estructures hoteleres. Hi ha també un turisme de negocis : el Palau de Congressos n’és un exemple, tot i que cal engrandir-lo. També s’han construït camps de golf que atrauen molts turistes del nord d’Europa”, continua Ruíz Méndez.

Però, i les infrastructures? “Moltes companyies de baix cost utilitzen el nostre aeroport, construït el 1992 cioncidint amb la Gran Exposició Universal. Estem a punt d’engrandir el port per permetre l’entrada d’embarcacions més grans”, explica Méndez. “El projecte del metro – continua Méndez – existeix des dels anys 70, però no ha rebut prou finançament. Després de la dictatura de Franco, quan estava a la meitat dels treballs, el Partit Socialista, llavors governant, va bloquejar el projecte. De moment només s’ha previst construir una línia. Però el metro és indispensable en una ciutat de més d’un milió d’habitants. El trànsit automobilístic és avui dia insostenible”.

Traducció de l’italià al francès: Sophie Janod

Gràcies a Eduardo S. Garcés i a Ana Soriano Escudero per la seva ajuda