Mesquita paralitzada

L’únic que és europeu a Los Bermejales són els noms dels carrers. Aquí, l’avinguda de França es creua amb el carrer de Berlín; l’avinguda d’Alemanya s’ajunta amb el carrer de Brussel·les. Però en realitat, Los Bermejales és un barri al sud de Sevilla, un lloc que passa desapercebut. De l’esplendor que desprèn el centre de la capital d’Andalusia, aquí, a la perifèria sud, no se’n sent el més mínim. Els blocs de pisos estan ordenats de forma quadriculada. Alguns joves en roba d’esport fumen asseguts en els bancs dels parcs. Es veu una mare que empeny el seu cotxet entre les cases.

Ningú no es pot explicar per què la mesquita més gran d’Europa s’havia de fer precisament aquí. La proporció de musulmans a Los Bermejales és gairebé nul·la. De fet, l’enorme mesquita de la “Comunitat Islàmica d’Espanya” s’havia de construir al final de l’avinguda d’Europa, sobre una superfície de 6.000 metres quadrats. Quan es va saber, però, que l’administració de la ciutat havia aprovat el projecte, es va formar un gran escàndol. I ara, dues setmanes després de les eleccions municipals, el reescollit alcalde socialista Sánchez Monteseirín pensa aturar el projecte momentàniament, i buscar un altre lloc per a la mesquita.

Jardí d’infants o mesquita?

La responsable de la decisió de l’alcalde és sobretot Conchita Rivas, presidenta de l’associació de veïns de Los Bermejales. “La mesquita és massa gran per al nostre petit barri”, es lamenta vigorosament l’andalusa de 67 anys. Està visiblement furiosa sobre el fet que l’administració de la ciutat volgués cedir el terreny a la Comunitat Islàmica Espanyola. Quan li preguntem què s’hauria de construir a Los Bermejales, enlloc de la mesquita, s’exalta: “El terreny estava inicialment previst per a instal·lacions públiques! Donàvem per fet que es construiria un jardí d’infants i un centre de salut.”

Per aquest motiu, Rivas va decidir lluitar contra la mesquita. L’associació de veïns va recollir 3.500 firmes a Los Bermejales contra la futura mesquita, i va anar finalment a judici contra la ciutat de Sevilla, amb èxit. Els jutges van decidir que s’havia d’examinar si la mesquita complia o no amb la finalitat pública del terreny, i van prohibir temporalment les obres. “No estem en contra d’una mesquita a Sevilla o contra l’Islam en general”, explica Rivas. Però no pot tolerar una mesquita d’aquestes dimensions en el seu barri. “S’ha d’acceptar que Espanya no és un país musulmà.”

Malik Ruiz Callejas: President de la Comunitat Islàmica d’Espanya (Martin Schneider)Tal com estan les coses, sembla que la lluita de Rivas hagi tingut èxit. I Malik Ruiz Callejas s’ha de sentir com a perdedor. El president de la Comunitat Islàmica d’Espanya va propulsar la construcció de l’enorme mesquita. Considera que els retrets de la seva contrincant Conchita Rivas són hipòcrites. “L’associació de veïns de Los Bermejales està, en realitat, en contra de l’Islam i dels musulmans. No es tracta de la mida de la nostra mesquita.” A més, segons Ruiz Callejas, el barri ja disposa de nombroses instal·lacions públiques.

Es pot suposar que Ruiz Callejas intentarà, de totes maneres, fer realitat a Sevilla la mesquita prevista. Per aquest andalús convertit a l’Islam, la mesquita no és un projecte que s’atura davant les portes de Sevilla, sinó que concerneix “tota Espanya i tot l’occident.” Aquestes declaracions les va fer a cafebabel.com abans de la decisió de l’alcalde. “La mesquita ha d’esdevenir un referent per a tots els musulmans i no musulmans”, diu del seu ambiciós objectiu.

Mesquita a Granada (Genna.Eve/flickr)La comunitat de Ruiz Callejas ja ha construït la nova mesquita Albaicín, a Granada, que va ser inaugurada el 2003. Aquesta mesquita es troba entre les més gran d’Europa. “No volíem construir un gueto a Granada, sinó un centre dinàmic que s’obrís al veïnat.” De la mateixa manera, la nova mesquita de Sevilla havia de ser un centre semblant. Ruiz Callejas va planificar un “lloc agradable, lluminós i net.” Estava previst que només els jardins havien d’ocupar 4.000 metres quadrats. A la resta de terreny, la comunitat hi volia construir un centre cultural, una biblioteca i altres llocs accessibles al públic.

Els conservadors temen el terrorisme

En la lluita per la nova mesquita, però, també es parla de la por al terrorisme. El diari conservador espanyol ABC informa que la mesquita havia de ser finançada amb diners del Sultà Al-Qasimi, el regent de l’Emirat Sharjah, un dels set emirats que formen els Emirats Àrabs Units. El finançament de la mesquita amb inversors àrabs topa a Sevilla amb dures crítiques. Els cercles conservadors, amb l’ABC i el Partit d’Andalusia al capdavant, temen, que a causa d’aquest fet, extremistes islàmics poguessin posar peu a Espanya. Ruiz Callejas nega aquests retrets: “El nostre sistema de finançament és transparent. L’Estat espanyol té coneixement de totes les nostres transaccions monetàries, incloent emissors i receptors.” Entretant ha posat una denúncia contra l’ABC i contra el “Partit d’Andalusia” per difamació.

Altres organitzacions islàmiques d’Espanya reaccionen de manera reservada davant la discussió de la mesquita a Sevilla. “Estic a favor de la construcció de la nova mesquita”, explica Mansur Escudero, president de la important organització central Junta Islàmica de España. Mansur Escudero està considerat com un musulmà moderat a causa de la seva implicació a favor dels drets de la dona, i perquè va pronunciar una fatwa [pronunciament legal a l’Islam sobre una qüestió específica] contra terroristes musulmans. “Tots els ciutadans d’Espanya tenen el dret d’intercedir a favor de la construcció d’una mesquita”, remarca. De la mateixa manera, qualifica d’“estupidesa” els retrets. Com el fet de què darrera el finançament de la mesquita es trobessin organitzacions com Al-Qaida, i afegeix: “Si aquest fos el cas, l’Estat espanyol hagués perseguit l’organització en qüestió.” Tanmateix, es deixen entreveure algunes reserves en el discurs d’aquest musulmà moderat. “Jo preferiria una mesquita més petita”, admet. “L’Estat hauria de finançar aquestes mesquites, de manera que no només un grup concret decidís el que es predica a la mesquita.”

“Sevilla necessita una mesquita, però no aquesta”, creu igualment l’especialista de l’Islam Emilio González Ferrín, professor a la Universitat de Sevilla. “Aquesta mesquita pretén servir amb fins propagandístics”, explica Gonzales Ferrín. Tem que vindran imams del Marroc, com en el cas de la nova mesquita de Granada, que predicaran una interpretació més radical del Corà. Mansur Escudero està convençut que hi ha grups d’interès que volen guanyar influència a Europa gràcies a la construcció d’enormes mesquites. “Aràbia Saudita segueix aquesta política. Amb el finançament de mesquites gegants en les principals ciutats del món esdevenen una referència per al món islàmic. Tot i que no tenen cap pes en les comunitats musulmanes locals.”

Emilio Gonzales Ferrín apunta que la Comunitat Islàmica d’Espanya no és representativa per a la resta de musulmans espanyols. Hi ha, segons ell, altres comunitats que representen un nombre de creients més gran, però que no es disposa de diners necessaris per a una mesquita. “Al mateix temps, els musulmans de Sevilla necessiten una mesquita. Ara per ara no tenen suficients espais de pregària al centre de la ciutat.”

Gràcies a Anna Castellari, Eduardo S. Garcés i Fernando Navarro Sordo.