A Praga se li escanya el futur

Per a alguns es una enorme màquina futurista. D’altres hi veuen un animal marí, sinuós i coronat per una closca de vius colors. Jan Kaplicky, l’autor, s’estima més anomenar el polèmic projecte de la nova Biblioteca Nacional txeca “l’ull sobre Praga”, i ho defensa com “l’antídot conra el conservadorisme que impregna l’arquitectura del seu país”.

Estampa clásica de Praga (Foto, Xavi Hervás)“Fa poc, feia aquestes declaracions indignat a Radio Praga: “Les autoritats, de vegades, no respecten res posterior a 1900. Es preocupen més per una petita cornisa d’un pis qualsevol dels que n’hi a milers aquí, a Budapest, a Viena i vés a saber on més”. “Tenen la obsessió de ser txecs” va afegir.

Una possible victòria pírrica

Jan Kaplicky va exiliar-se a Londres el 1968 quan els tancs soviètics entraren a Praga i davant la “impossibilitat d’exhibir, dissenyar o fer qualsevol altra cosa” sota el règim comunista. Ara, es una mena de fill pròdig al seu país. Després de guanyar-se una important reputació internacional, la seva maqueta de la Biblioteca Nacional, que s’espera sigui una realitat el 2011, va imposar-se al març de 2007 a les d’altres 355 autors arribats d’arreu del món, en un concurs cotitzat.

Persones importants, com el director de la Galeria Nacional txeca, Milà Knížák, s’han mostrat disconformes amb el projecte i molts ciutadans tampoc s’han rendit davant l’espectacular silueta futurista de la biblioteca, arribant al punt que es dubta si es construirà o no.

Simulació d’emplaçament de la noeva Biblioteca Nacional de Praga (Render, Estudio Kaplicky)El projecte guanyador té previst introduir sorprenents innovacions, com un modern sistema automatitzat d’entrega dels 350.000 volums que permetrà consultar. Els llibres es trobaran ocults en un dipòsit subterrani i un elevador central els durà, en un màxim de cinc minuts, a les mans de qui els sol•licitin. La major part dels 50 metres d’altura de la biblioteca donaran un aspecte espaiós que, segons Kaplicky, convidarà no tan sols a llegir, sinó també a fer de la biblioteca un punt de trobada.

Un edifici espectacular però poc funcional

Quan preguntem sobre el projecte a en Ondrej Zemanek, arquitecte del despatx d’en Vlado Milunic, autor del famós edifici de Praga Dancing House, somriu i respira intensament: “Tothom em pregunta el mateix. El projecte no m’agrada, però això no es cap argument per a un arquitecte”. Aquest jove format per la Universitat Bauhaus de Weimar ens parla rodejat de dotzenes de maquetes ultramodernes col•locades sobres les taules, penjades a les parets i fins i tot clavades al sostre. No sembla que s’espanti pels colors i les formes del projecte d’en Kaplicky.

l’ estudi d’Ondrej Zemanek ple de maquetes (Foto, Xavi Hervás)Amb la creació de lo ondulant Dancing House, el cap d’en Zamanek, que va participar també en el concurs de la Biblioteca Nacional, va encapçalar una revolució arquitectònica al seu país. L’edifici que consta de dos cossos, recorda una parella de ballarins, sembla moure’s amb sensualitat a la bora del riu Moldava. Zemanek explica que “el primer cop que en Milunic va anar a la fàbrica a demanar les peces de la Dancing House, el van fer fora de mala manera”, ja que no sabien com produir-les.

En referència al projecte de la Biblioteca Nacional txeca, que serà tres cops més alta que els edificis dels voltants, el deixeble d’en Milunic opina que no té prou “relació amb l’entorn”, ni es caracteritza per la seva funcionalitat. “No garanteix bons accessos des del transport públic, i abans de sortir de casa, el lector haurà de pensar de quin segle és el llibre que busca”, ja que una part dels llibres romandran al Klementinum, un esplèndid ex col•legi de Jesuïtes en el que es troba la biblioteca actual.

Els Jocs Olímpics: el revulsiu?

Tot i així, Zemanek està d’acord amb el seu col•lega Kaplicky en que Txequia es un país conservador pel que fa a l’arquitectura. Pot ser es a causa de la recerca de seguretat desprès de la sacsejada històrica que va significar la fi del comunisme, però en Zemanek no acaba d’entendre aquest fenomen. No veu “lògic” que això passi en uns temps en que la gent s’entusiasma per tot allò que es nou: els últims mòbils, la moda…

“L’arquitectura ha d’avançar junt amb la cultura, la societat i la tecnologia del seu temps”, segons aquest arquitecte, que creu absurd construir com es feia al passat. Al seu costat, Vladka Rosolova, que treballa d’arquitecte a Pilsen, creu que “la gent no sap com afrontar la nova arquitectura”, perquè estan acostumats a uns altres paisatges.

Pel que fa referència a això, el llançament fa poc d’una candidatura per al Jocs Olímpics del 2016 es presenta com un possible revulsiu. Zemanek i Rosolova, però, son crítics. “No crec que estiguem preparats”, diuen amb la por de que les infraestructures per l’esdeveniment es facin sense cura i, en conseqüència, malament. “Els jocs han de ser alguna cosa diferent, especial, típic de la República Txeca: que tot el mon ho pugui recordar”. Cal molt de temps per a això, conclouen.