Europa engega el 21 de juny una nova etapa de “rellançament” del text constitucional durant el Consell Europeu de Brussel·les, marcada per la recent elecció del president francès Nicolás Sarkozy. Un altre polític francès, el vicepresident del Parlament Europeu i membre del partit dels Verds/Aliança Lliure Europea, Gérard Onesta, proposa una alternativa per sortir de la crisi, el “Pla A +”.

Ara mateix, el Tractat Constitucional és un llibre dividit en quatre parts on podem trobar des de les polítiques de la Unió Europea fins a la Carta de Drets Fonamentals. Onesta proposa alleugerir-lo de pes i que els ciutadans només votin, per referèndum transnacional, la part més constitucional. Els parlaments nacionals s’encarregarien d’aprovar les diferents polítiques i annexos.

El seu “Pla A+” és una anàlisi exhaustiva del Tractat Constitucional europeu per descobrir els seus punts positius i aquells que, en principi, podrien semblar negatius als ciutadans i intentar millorar-lo amb una nova proposta més accessible. “Està clar que hem guanyat molt més amb aquest Tractat Constitucional que amb els anteriors, per això l’anomeno Pla A”, afegint un plus que es pot resumir en conservar la part constitucional –com la Carta de Drets Fonamentals i els mecanismes de funcionament de la Unió Europea- alhora que es separa el Tractat, que contindria les polítiques i els protocols. “Es tracta, sobretot, de desconstitucionalitzar el Tractat”, resumeix.

Un text aprovat o rebutjat pels ciutadans europeus

El fet que Gérard Onesta conservi el Tractat tal com està, i només en separi una part per ser votada –el “quadern constitucional”- és una qüestió, segons ell, “d’oferir el poder als ciutadans”. D’aquesta manera, els europeus no hauran de votar un text tan exhaustiu i, després, serà més senzill realitzar un referèndum a tots els estats membres el mateix dia. “Això permetrà un equilibri entre els estats grans i els més petits, ja que la Constitució es decidiria entre el conjunt dels europeus: els ciutadans d’un país determinat no podrien bloquejar el procés constitucional, com va passar amb Holanda i França el 2005”.

Molts es pregunten per què tornar a votar una cosa que ja està aprovada, com passa a Alemanya, Estat que exerceix la presidència de torn de la Unió Europea. Segons Onesta, si els ciutadans alemanys haguessin pogut votar per referèndum haurien dit “no” al Tractat. En canvi, fent servir el seu mètode, el referèndum transnacional, s’aprovaria per una amplia majoria “i així, és com ho voldrien de debò els alemanys”. És només un exemple que demostra que els ciutadans volen votar la Constitució per referèndum, tenint en compte, però, que aquest cop seria un referèndum consultiu ja que, després de consultar els ciutadans, són els parlaments nacionals que l’han d’aprovar o no.

“Cal una majoria de ciutadans europeus per aprovar la Constitució, i per això s’ha de fer el mateix dia de manera transnacional. Un referèndum definitiu en una sola circumscripció: el continent europeu”. Per evitar la confusió que genera la paraula “referèndum” entre els ciutadans –ja que els francesos, per exemple, van votar un referèndum vinculant i els ciutadans espanyols o luxemburguesos només un de consultiu, mentre que a altres països, com Alemanya, el referèndum no està previst per la llei– Gérard Onesta proposa, a més, canviar la paraula referèndum per “consulta popular”. “Una consulta transnacional seria la confirmació continental per aquells països que ja han dit que sí”, explica.

Majoria “súper i doblement qualificada”

A més del problema d’una Constitució “pesada”, s’ha plantejat en moltes ocasions la qüestió de la seva vigència en el temps. Molts es pregunten per què aprovar una Constitució que s’haurà de reformar d’aquí a uns anys, i així contínuament per fer possible que evolucioni al mateix ritme que la ciutadania europea. Per Onesta, les modificacions són competència dels representants del poble, “el Parlament Europeu té el dret de realitzar esmenes a la Constitució per adaptar-la als nous temps. El Parlament ja té, des d’ara, la intenció de millorar les coses en un futur”, remarca. Segons el vicepresident està clar que els estats membres han de fer el pas cap a la doble majoria “súper qualificada” per aconseguir que el dret de vet al Consell Europeu desaparegui i Europa no acabi paralitzada. Es tractaria de permetre que les decisions es preguin amb l’acord del “80% dels cap d’Estat i de Govern i el 80% dels parlaments nacionals; només llavors serà possible tornar a avançar en la construcció europea.”