La francesa Claude Fischer, de 57 anys, dirigeix la fundació Confrontations Europe. Fundada el 1991, és un del think tanks europeus més dinàmics. En vísperes del Consell Europeu que se celebrarà el 21 i el 22 de juny a Brussel·les, s’espera que la Unió Europea experimenti un nou impuls, especialment amb el rellançament de la reforma constitucional. Entre les mesures claus proposades per Confrontations Europe es troba la nova Acta Única, sobre els passos de la posada en marxa per la Comissió Delors, el 1985. L’objectiu: reestablir el creixement, la competitivitat i la cohesió social.

Un tractat simplificat tal com proposa el president francès Nicolas Sarkozy feria realment avançar la construcció europea?

Totalment. Desbloquejaria la crisi institucional i constitucional i donaria a la Unió Europea els mitjans d’assumir les seves obligacions. Per una altra banda, aquest tractat permetria que França tornés a Europa. El projecte representa un compromís interessant per aquells que van voler una Constitució i per aquells que es van oposar a ella. La ratificació dels parlaments dels 27 evitaria organitzar referèndums nacionals que qualifico d’“anti-democràtics”, ja que al final s’han transformat en drets de veto de facto per a la població.

Però seria suficient el text, sobre tot si es renuncia a incloure una Carta de Drets Fonamentals?

Sens dubte no. Però si no tenim aquest tractat simplificat, no tindrem reforma institucional i serà impossible avançar. El Tractat és un peu, i necessitem caminar sobre els dos peus; el segon peu és la promoció de polítiques comunes i la consecució del mercat comú.

Pensa que una acció intergovernamental serà més eficaç per soldar la construcció europea o privilegia una responsabilitat major del Parlament Europeu?

No els oposo, i proposo reforçar la seva responsabilitat i la seva legitimitat. Ara bé, la Comissió, pel que em sembla, és la que defensa millor els interessos de la UE. M’agradaria que les institucions fossin més fortes, encara que això no sigui suficient: cal una participació més elevada de la societat civil, que ha d’organitzar-se en el pla internacional.

No ens arrisquem a posar en marxa una Europa amb diferents velocitats?

Per què? De totes maneres… L’Europa de diferents velocitats sempre ha existit. De fet, era molt més desigual abans de les successives ampliacions. Estaven els països de l’oest i els de l’est –per no parlar de les fractures socials en cada país-. Qui pot negar avui dia que tots aquests països s’estan desenvolupant, pel bé de les seves poblacions i de les nostres? S’ha de treballar per ser més competitius i afavorir la cooperació entre municipis, regions i països. Per aconseguir-ho, urgeix que es donin dues condicions: que augmenti el pressupost comunitari a un 2% del PIB de cada país europeu (mentres que actualment arriba a l‘1%) i seguir l’estratègia de Lisboa que vol fer d’Europa la societat del coneixement més competitiva del món.

La seva proposta d’una nova Acta Única és compatible amb el Tractat simplificat proposat per Nicolas Sarkozy?

Por descomptat, a condició de no quedar-nos aquí i d’obrir el debat sobre el futur. Primer, aprovar un tractat simplificat, que Philippe Herzog va proposar el dia després del “no” del referèndum de França. Després, establir unna nova Acta Única de cooperació i participació, o sigui, un contracte entre els estats, que afavoreixi la participació de les societats en la creació de noves polítiques comuns: energia i transports nets; una Europa de l’educació, de la investigació i de la innovació; i un mercat europeu del treball, flexible i ‘securitzat’. Por descomptat, sense perdre de vista els desafiaments del envelliment i de la immigració.

Treball ‘securitzat’ en quin sentit?

Que es permeti els treballadors que marxen a l’estranger conservar els seus drets adquirits en el seu país d’origen.

Quin mètode recomana per a què s’ implanti tot això?

Es discuteix el pla el 2007, es rectifica el 2008 i es posa en marxa entre 2009 i 2014. Com? El Consell d’Europa donarà un mandat a la Comissió per a què crei grups de treball i aquests enviaran els seus resums als parlaments nacionals i europeus. Al final, el Consell ho adaptarà tot.

Quines són les reformes econòmiques que s’han d’adoptar prioritàriament a Europa?

Cal que la gent estigui millor formada, millor preparada. Per això la Unió Europea ha d’afavorir la formació i la innovació. Necessitem també una política industrial i financera que sedueixi els mercats i els persuadeixi d’invertir en la indústria, en lloc d’especular. També necessitarem una política macroeconòmica, però no serà possible sense una base essencial: un mercat interior integrat amb bens públics europeus i actors europeus.