El paradigme de l’italià perfecte? Pizza, mandolina i… màfia.

Aquesta setmana ens ocupem de la camorra, una societat criminal nascuda, i activa principalment, a la regió de Campania, al sud-oest de la península itàlica, sobretot a la província de Nàpols. Una realitat sobre la qual s’en torna a parlar molt a Itàlia gràcies al llibre de Roberto Saviano Gomorra (editat a Espanya aquest any), la publicació del qual ha portat a l’autor amenaces i l’obliga a portar escolta.

No és sorprenent. El terme “camorra” evoca de per si la violència i la prepotència exercida per les diferents organizacions criminals camorristes de cara a aquells que es rebel·len en contra el seu poder.

Existeixen diverses hipòtesis sobre l’origen de la paraula. La més coneguda la relaciona amb una jaqueta curta que portaven els bandits espanyols del regne de Nàpols, anomenada gamurra.

D’altres la relacionen amb la “morra” (un antic joc popular molt estès a Itàlia que era objecte d’apostes), i més concretament amb el de ca murra (capo della morra, “cap de la morra”), que era qui resolia les disputes entre jugadors a la Nàpols del divuitè.

Però encara n’hi ha més. D’altres afirmen que la paraula deriva d’un tal Ramón Gamur, un aventurer espanyol del segle XVII, que hauria fundat a Nàpols una organització criminal a imatge de la nascuda a Sevilla al segle XV, la Garduña. Si tal hipòtesi fos certa, no hauria de semblar estrany el fet que, com descriu Roberto Saviano en el seu llibre, molts camorristes es refugien a la Península Ibèrica. Per últim, afegir que aquesta organizació mafiosa va ser fundada oficialment el 1820 amb el nom, ni més ni menys, de Bella Società Riformata.

Traduït de l’italià al castellà per Gerardo Cruz Vílchez